Resultats de la cerca
Es mostren 136 resultats
aqüeducte romà de Can Cua

Restes de l’aqüeducte romà de Can Cua
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Aqüeducte d’època romana situat a ponent del turó de la guàrdia, damunt la riera de Pineda i prop de Can Cua, a Pineda de Mar (Maresme).
Testimoni de la construcció romana de la fi del segle III dC, conserva quatre arcs, consolidats Tenia una llargada de 3,5 km, amb un desnivell de 40 m, i en el recorregut salvava quatre torrenteres per mitjà d’arcades proveïa d’aigua una villa romana de la qual s’han trobat restes prop de Can Roig, on hi havia un estany per a regatge
Banagaus
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic situat al terme des Mercadal (Menorca), de l’època del Plistocè inferior.
Els materials fossilífers procedeixen d’una bretxa responsable del reompliment d’antigues cavitats càrstiques Aquest jaciment és extraordinàriament ric en petits vertebrats com amfibis, rèptils i aus Així mateix es descriví l’espècie de bòvid exclusivament menorquí Myotragus binigauensis La seva importància rau en el fet que es tracta d’una espècie únic testimoni d’una línia evolutiva que progressà independentment dels seus congèneres de Mallorca
Biache-Saint-Vaast
Jaciment paleontològic
Jaciment del Paleolític mitjà prop d’Arràs, França.
El jaciment és a l’aire lliure, en una antiga terrassa del riu Scarpe, que fou ocupada fa uns 175000 anys durant una fase climàtica temperada S’hi trobaren dos cranis humans corresponents a una línia antecessora de l’home de Neandertal També s’hi descobrí una rica indústria lítica levalloisiana, cosa que, juntament amb l’existència d’àrees especialitzades en activitats diverses, dóna testimoni d’unes formes de comportament molt modernes
Mísia
Història
Antiga regió de l’Àsia Menor, entre la mar de Màrmara i l’Egea, que confinava amb la Lídia, Frígia i Bitínia.
Dividida en diverses regions la Mísia menor, dita Hellespont, la Mísia major, la Troàda i la Teutrània, que no sempre mantingueren els mateixos límits, fou habitada des d’una època molt antiga, segons el testimoni d’Homer Fou dominada pels perses al s VI aC, i a l’època hellenística per Alexandre el Gran i pels selèucides Absorbida al s III aC pel regne de Pèrgam, passà a mans dels romans el 133 aC Fou sempre una regió sotmesa a una forta influència de l’hellenisme, que encara s’accentuà sota el domini dels reis de Pèrgam
riu Madriu

el Madriu
© Fototeca.cat
Riu
Vall
Afluent de la Valira per l’esquerra que neix a la coma de Vallcivera, dins el comú d’Encamp (Andorra), a uns 2.340 m, amb un branc que recull aigües de la tossa Plana de Lles i un altre que drena els estanys del pla de la Pleta.
Rep per l’esquerra el riu de Perafita amb la riera de Claror, i desemboca, per un grau de 300 m, aigües amunt de les Escaldes d’Andorra Alimenta, a través del canal de Ràmio, la central d’Engolasters La vall del Madriu-Perafita-Claror , d’origen glacial i que ocupa una superfície de 4247 ha —prop del 10% de la superfície d’Andorra—, fou declarada patrimoni mundial de la UNESCO el 2004 en valorar la persistència d’un tipus de vida sostenible i harmònica amb el medi durant més de set-cents anys que fan d’aquesta vall un microcosmos únic i un testimoni viu de la història d’Andorra
Casa de les Tines

Vista de la Casa de les Tines (Talamanca)
© C.I.C. - Moià
Conjunt de tines, situades prop dels Tres Salts o Ulls del Llobregat enmig d’una vinya, dins el municipi de Talamanca (Bages).
Són set tines circulars alineades i una barraca, molt ben conservades, testimoni d’unes altres sis que formaven el conjunt, avui desaparegudes Eren installacions per a transformar el most en vi a la mateixa vinya La tècnica de construcció utilitzada seguia un mateix patró en totes les tines que es construïren a la zona al llarg dels segles XVIII i XIX s’aixecaven arraconades als marges per aprofitar el desnivell, d’estructura circular amb parets de pedra lligada amb morter de calç, recobertes a l’interior per cairons de ceràmica vidriada que les feien impermeables, i coronades…
Cal·lípolis
Ciutat
Antiga ciutat de la costa meridional del Principat de Catalunya, l’únic testimoni de la qual és l’Ora Maritima de Ruf Fest Aviè.
Hom la situa sovint entre Salou i Tarragona i àdhuc a Tarragona tanmateix, no solament és molt difícil de precisar-ne la localització, sinó també d’assegurar-ne l’existència
les Termòpiles
Pas
Pas situat entre les regions de Tessàlia i la Grècia Central, entre el mont Eta i el golf Malíac, prop d’unes deus termals (d’on prové el nom).
Constituït per tres corredors estrets hom creu que el del mig és pròpiament aquell al qual es refereix el nom, presenta, actualment, un aspecte molt diferent, a causa sobretot del retrocés de la mar, i només és possible de reconstruir l’antiga topografia gràcies al testimoni d’Heròdot i de Livi En aquest pas, a la fi de juliol de l’any 480 aC, durant dos dies Leònides, amb un petit exèrcit, la flor del qual eren tres-cents lacedemonis, es mantingué contra atacs incessants dels perses Traït per Efialtes, que mostrà a l’enemic el camí de la muntanya, Leònides s’hi enfrontà obertament i morí amb…
Estella
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, situat a la vall de l’Ega, al S de Pamplona.
És un nucli comercial important i abasta una bona àrea en procés de desenvolupament industrial Hi ha indústries metallúrgiques de transformació, blanqueries i arts gràfiques Ciutat d’origen romà, a l’edat mitjana adquirí una importància especial dins el regne de Navarra com a etapa de l’antic camí de Sant Jaume, N’és testimoni l’església de Sant Pere de la Rua segle XII, que posseeix un portal i part d’un claustre d’una gran riquesa escultòrica Posterior és la portada de l’església de Sant Miquel i ja és gòtica la del Sant Sepulcre El palau reial, o dels ducs de Granada, és la construcció…
el Mèdol

La pedrera del Mèdol
© Fundació Abertis
Pedrera del municipi de Tarragona, prop de la costa, davant la punta de la Móra, a les terres del mas del Mèdol, a l’antic terme de Tamarit, explotada en època romana.
El clot té uns 100 m de llargària per 50 d’amplària al centre s’alça una agulla de pedra com a testimoni del terreny abans de l'explotació La pedra extreta del Mèdol serví per construir els edificis més importants de Tàrraco La pedrera, situada en terrenys de l’autopista Barcelona-Tarragona, el 1989 fou condicionada per Autopistes Concessionària Espanyola SA i la Generalitat, per a la visita pública de la pedrera i l’entorn natural Al juny del 2014, Abertis obrí al públic un espai d'interpretació i divulgació i inaugurà la museització, conservació i millora de la pedrera El 2025…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina