Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Dusfort

Capella de Santa Maria de Durfort
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), 2 km al NW de Calaf.
Hi ha una important indústria de ceràmica Gres Català i una de teules Sugranyes La capella de Santa Maria, dalt d’un turó, és d’origen romànic fou sufragània de Conill fins el 1878, que fou unida a Mirambell Al s XIX formava un municipi
Kishiwada
Ciutat
Ciutat del fu d’Osaka, a l’illa de Honshū, Japó.
Situada a la badia d’Osaka, en constitueix un dels ports desenvolupats al començament del s XIX Tradicional indústria de teules i rajoles, avui complementada per les indústries de la fusta i la metallúrgica de transformació Als voltants de la ciutat hi ha conreus arrossers, horticultura i floricultura
Mangaluru
Ciutat
Ciutat de l’estat de Karnataka, Índia, a la costa occidental, on desguassa el riu Netravati.
Hi ha activitat portuària embarcaments d’espècies, cafè i teules, llevat de l’època dels monsons És bisbat catòlic Fou conquerida pels britànics el 1781 i novament el 1799 Fins l’1 de novembre de 2014, quan s’aprovà la nova denominació, la ciutat rebé el nom de Mangalore
Sant Jordi del Puig
Santuari
Santuari del municipi del Puig de Santa Maria (Horta del Nord), vora l’antic camí de València, erigit al s XVI per tal de commemorar el lloc on s’esdevingué la batalla del Puig, la qual fou favorable a Jaume I, segons la llegenda, gràcies a la intervenció de sant Jordi.
Arruïnat al s XIX, des que deixà de celebrar-se la processó oficial de la ciutat de València el santuari constitueix un enclavament del municipi valencià dins el del Puig, fou reedificat el 1926 És de planta quadrada, amb una gran cúpula de teules blaves A l’interior es conserven tres retaules de ceràmica
Amasya
Ciutat
Capital de l’il d’Amasya, a l’Anatòlia Central, Turquia, vora el riu Yeşilirmak.
Centre agrícola i comercial pomes, opi, tabac, blat Extracció de lignit Tenen anomenada les bòbiles que fabriquen teules i maons des del període seljuquí Antiga residència dels reis del Pontos, fou una de les ciutats més importants de l’imperi dels comnens de Trebisonda i dels seljúcides El soldà Baiazet II hi feu construir una mesquita el 1486
Nuneaton
Ciutat
Ciutat d’Anglaterra, Gran Bretanya, al Warwickshire.
Té tradició de segles en l’activitat minera del carbó, completada per l’explotació de jaciments d’argila per a la fabricació de maons i teules i per la de pedreres de granit, que subministren material per a la pavimentació de vies públiques També hi ha fàbriques de gènere de punt i indústria de la confecció en general Conserva un monestir del s XII
Ossera

Ossera, a la Vansa (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), aturonat a 1 250 m alt., a l’interfluvi de la vall d’Ossera i el torrent de la Collada, al vessant N del coll de Vernús, al massís de Port del Comte.
Les cases, de pedra i amb cobertes de teules, segueixen l’esquena allargada del turonet, en la part superior del qual, rocosa, és possible que hi hagués hagut l’antic castell d’Ossera, documentat el 1107 quan Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, l’infeudà a Galceran de Pinós L’església, sufragània de la parròquia de la Vansa, és dedicada a sant Quirze s’hi conserva un retaule gòtic Hom fa festa major el primer diumenge de juny Les dones d’Ossera foren de les darreres a abandonar la venda ambulant per l’Urgellet de productes com la trementina i l’oli d’avet
Ansovell
Poble
Poble i cap municipal de Cava (Alt Urgell), situat a 1 338 m alt., al vessant septentrional de la serra de Cadí, sota el coll del Boscal, a l’esquerra del riu de Cava.
Situades al pendent del roc del Moixol, les cases són apinyades, algunes amb balconades de fusta sota el ràfec i cobertes de teules en pendent L’església parroquial de Sant Martí és un edifici rectangular, cobert amb volta de llunetes El portal, adovellat, és al NE A l’extrem oposat, darrere l’altar, es dreça la torre del campanar Al fossar, abans d’arribar al poble, hi ha l’antiga església parroquial de Sant Martí Hom fa festa major el segon diumenge de novembre Dins el comtat de Cerdanya, el castell d’Ansovell pertangué als Pinós i pervingué a la seva línia dels Castre-Pinós,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina