Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Lambersant
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament francès del Nord.
Situada al NW de Lilla, actualment forma part de l’aglomeració d’aquesta ciutat Nucli industrial teixits, ceràmica, mobles, indústries químiques perfums i tints
Cesano Maderno
Ciutat
Ciutat de la província de Milà, a la Llombardia, Itàlia.
Constitueix de fet un suburbi industrial del nord de Milà, amb fàbriques de mobles, tints i fibres sintètiques Exerceix, a més, una funció d’àrea residencial de caràcter obrer
Dunfermline
Ciutat
Ciutat d’Escòcia, a la regió de Dumfries i Galloway, prop del Firth of Forth.
Antiga residència dels reis d’Escòcia, conserva les ruïnes d’una abadia Actualment és centre industrial, amb fàbriques tèxtils del lli i de la seda, i indústries auxiliars de tints i acabaments Té també drassanes
Huddersfield
Ciutat
Ciutat del comtat metropolità de West York, Anglaterra, Gran Bretanya.
És situada a la vora del riu Colne, on surt del flanc oriental dels Pennins, a 24 km de Leeds, al SW Desenvolupada gràcies a la indústria tèxtil llanera, té avui una important indústria auxiliar tints i acabats, maquinària tèxtil, fàbriques de sedes i indústria química
Perm’
Ciutat
Capital del kraj homònim, Rússia, situada a ambdues ribes del Kama.
Important nucli industrial, hi predomina la indústria pesant, principalment les construccions mecàniques equips per a la indústria metallúrgica, minera i forestal motors, torns, vaixells fluvials té també indústria química adobs fosforats, àcid sulfúric, tints refineries de petroli indústria de la fusta Universitat, fundada el 1916 Fins el 2005 fou la capital de l' oblast' de Perm’
Ajmer
Ciutat
Ciutat de l’estat del Rājasthān, a l’Índia, situada a la regió semiàrida del NW dels Ārāvalā Parvata, al peu del Taragarh.
Mercat agrícola i centre comercial cotó, blat, moresc, sal, opi Manufactures sabó, sabates, estampats i tints cotó, llana, productes farmacèutics i instruments musicals violes i tam-tams Entroncament ferroviari Considerada una de les ciutats santes de l’Indostan, és centre de pelegrinatge Ajmer fou fundada pels chāhamāna o chauhān, seu d’aquesta dinastia hindú L’any 1025 fou saquejada per Maḥmūd de Ghaznī Més tard esdevingué residència favorita dels emperadors mogols Tingué una mesquita important i rica
Coventry
Ciutat
Ciutat d’Anglaterra, Gran Bretanya, al comtat metropolità de West Midlands, vora el riu Sherbourne.
Reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, constitueix un gran nucli inductrial i ha duplicat la població des del 1931 Té indústria tèxtil fibres sintètiques i metallúrgica, aeronàutica, d’automòbils, de maquinària agrícola, d’aparells electrònics i d’equips de telecomunicacions Centre d’ensenyament superior University of Warwick, fundada el 1965 Hom en destaca la catedral moderna, obra de Basil Spence, construïda en 1951-62 Durant tota l’edat mitjana fou important pel comerç de la llana i pels seus tints
Fibracolor

Façana principal de la capella de Fibracolor
© Alberto González Rovira
Veïnat
Veïnat del municipi de Tordera (Maresme).
El nucli sorgí arran de la installació de l’empresa de tints, aprestos i acabats tèxtils Fibracolor, l’any 1952, a la dreta de la Tordera Seguint la filosofia de les colònies fabrils del segle XX, al costat de la fàbrica es bastí un barri per a tècnics i treballadors amb cases unifamiliars voltades de jardins, amb serveis, camps d’esports i capella L’empresa Fibracolor tancà el 2008, i tres anys més tard, l’antiga fàbrica fou enderrocada i en el solar es construí un centre logístic de l’empresa tèxtil Inditext
Lió
Vista de la ciutat de Lió
© Corel Professional Photos
Regió administrativa
Capital del departament del Roine i de la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps, al Lionès, França, a la confluència dels rius Saona i Roine.
La seva posició geogràfica entre l’Europa alpina i l’Europa herciniana, sobre l’eix Saona-Roine, ha potenciat la importància de la ciutat, la influència de la qual s’estén des de les planes del Saona i les muntanyes del Jura, del Lionès i del Beaujolais, fins a la Provença, al S, i la regió parisenca, al N, i cap a Suïssa i Itàlia El creixement demogràfic reflecteix la vitalitat de Lió de 177000 h el 1851 passà a 459000 el 1901 i a 580000 el 1931 Després s’estabilitzà i fins i tot decresqué el nucli urbà, alhora que s’incrementà acceleradament, a causa de la immigració, l’àrea metropolitana…