Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Complex Esportiu de l’Hospitalet
Esport general
Instal·lacions poliesportives de titularitat municipal de l’Hospitalet de Llobregat.
És denominat també Accentennis Hospitalet i està gestionat conjuntament per la Federació Catalana de Tennis, que hi té la seu del seu Centre Internacional de Tennis, i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat És també la seu del Club Tennis l’Hospitalet, que hi té establerta la seva escola de tennis Disposa de divuit pistes de tennis de terra, quatre pistes de pàdel, una sala de fitnes i una piscina exterior
Pavelló Onze de Setembre
Esport general
Instal·lació poliesportiva de Lleida.
Fou inaugurat l’any 1986, té una capacitat per a uns 2500 espectadors i acull bàsicament partits de bàsquet, handbol i hoquei sobre patins De titularitat municipal, fou utilitzat pel Lleida Basquetbol fins el 2001 i, posteriorment, pel Llista Blava de Lleida, entre altres clubs
Guils Fontanera
Esquí
Estació d’esquí nòrdic del municipi de Guils de Cerdanya.
De titularitat municipal, fou inaugurada el 1993 i consta de 53 km de recorregut esquiable, distribuïts en vint-i-cinc possibles circuits de nivells i dificultat diversos Les pistes estan situades entre 1900 i 2100 m Disposa d’una escola d’esquí de fons
Complex Esportiu Torribera
Esport general
Instal·lació poliesportiva de Santa Coloma de Gramenet.
De titularitat municipal, és gestionat per una empresa privada i ofereix als seus associats la possibilitat de practicar natació, futbol sala, tennis, frontó i tir amb arc Organitza competicions de futbol sala, torneigs de tennis i campus multiesportius per a joves Té escola de futbol i de tennis
Complex Esportiu Municipal Bac de Roda
Esport general
Conjunt d’instal·lacions poliesportives del barri del Clot de Barcelona.
Inaugurat el 2003 en la seva primera fase, consta d’un pavelló poliesportiu cobert, una àrea aquàtica amb sis piscines tant interiors com exteriors, sala de fitnes i musculació, i dues sales d’activitats dirigides La Federació Catalana de Basquetbol i el Collectiu Esport per a Tothom CET 10 participen en la gestió d’aquest complex de titularitat municipal
Aeròdrom d’Avinyonet del Penedès
Esports aeris
Pista de vol d’ultralleugers d’Avinyonet del Penedès.
Seu de l’Aeroclub del Penedès, la titularitat recau en Xavier Llobet i és d’ús públic Té una superfície de 8800 m2 i una pista de terra de 400 m de longitud Disposa d’un hangar, un taller i un local social Hi ha installada una escola de vol i diverses empreses que organitzen vols d’avions lleugers i d’ultralleugers
Estadi Municipal de Manlleu
Futbol
Camp de futbol de Manlleu.
Fou inaugurat l’any 1940 amb el nom d’Entre Rius a causa de la seva situació geogràfica És la seu de l’Agrupació Esportiva i Cultural Manlleu Passà a ser de titularitat municipal a partir del 1960 Al llarg dels anys s’hi han fet obres de remodelació, com la construcció de grades i d’una tribuna coberta Té capacitat per a 4000 espectadors
Estadi Camp Nou de Reus
Futbol
Estadi de futbol de Reus.
Inaugurat el 1977, substituí l’antic camp del carrer de Gaudí, que funcionava des del 1927 Fou el primer terreny de joc propietat del Reus Deportiu, tot i que el 1984 passà a ser de titularitat municipal La inauguració tingué lloc el 12 d’octubre de 1977 amb el partit Reus-Barcelona 0-1 Esteban fou l’autor del gol Té una cabuda de 4500 espectadors
quadra de Goscons

Ex vot de la força de Goscons al segle XVII
© Josep Regas Ardevol
Antiga quadra situada dins de l’actual terme municipal d’Arenys de Munt (Maresme).
Comprenia una força del mateix nom amb una capella romànica avui desapareguda, un moli i un parell de cases A principis del segle XIV, segons l’historiador Pons i Guri, passà de ser una petita jurisdicció senyorial separada territorialment de la del castell de Montpalau, a ser una simple casa aloera depenent del bisbat de Girona La titularitat de la quadra passà als Arquer sesgle XIII
comanda de la Joncosa
Història
Antiga comanda de l’orde del Temple situada al castell de Gelida (Baix Penedès).
Els templers reberen l’any 1142 d’Hug, canonge de la seu barcelonina i capellà de l’església de Sant Pere de Gelida, i Bartomeu, prevere de la mateixa església, el mas de Sant Pere Tot i que no es tenen notícies documentades de com s’administrava la comanda, es té constància que el 1202 tenia comanador, tot i que del 1246 i al 1250 i del 1254 al 1258 n’ostentà la titularitat el comanador de Palau-solità El 1281 la comanda de la Joncosa era la comanda principal del Penedès, de la qual depenia la de les Gunyoles El 1309 el rei Jaume II permutà la comanda de la Joncosa, sense les Gunyoles, i el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina