L’església fou erigida per Guillem Bernat d’Òdena, senyor del veí castell d’Arraona, el qual la feu consagrar l’any 1076 i la cedí tot seguit a la canonja catedralícia de Barcelona; poc després el fundador (o el seu fill) la donà al monestir de Santa Maria de l’Estany, igual com havia fet amb Sant Pere dels Arquells (Segarra). L’Estany, després de certes qüestions amb el bisbe de Barcelona resoltes el 1185, hi fundà un priorat o prepositura que ja es trobava en funcionament el 1192.
La vila de Sabadell nasqué i es desenvolupà entorn d’aquest priorat de Sant Salvador; per això s’hi traslladà el 1373 la titularitat de la parròquia, que fins llavors estava a l’església de Sant Feliu d’Arraona (anomenada de Sabadell pocs anys després del trasllat), que havia quedat allunyada del nucli de Sabadell.
El 1404 es canvià el nom de la titularitat i l’església de Sant Salvador passà a estar dedicada a Sant Feliu mentre que l’antiga església de Sant Feliu passà a ser coneguda com a Sant Nicolau.
La prepositura fou unida a la dignitat abacial de l’Estany el 1436 i s’extingí com a entitat pròpia.