Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
vall Tova
Vall de la Baixa Cerdanya, tributària, per la dreta, del Segre, que davalla de la serra de Campquerdós o puig Pedrós (2 911 m), límit amb la vall de Querol, a l’Alta Cerdanya —i de les serres de l’Esquella i de calm Colomer (2 802 m)—, límit amb la vall de la Llosa.
Té una direcció NS i és drenada pel riu Duran o riu de la vall Tova , que aflueix al seu collector prop de Baltarga Vall d’origen glacial, l’antiga llengua moria prop de Girul a més d’aquest poble, hi ha a la vall Tova els de Meranges, Éller, Cortàs i Olopte
Sant Tovà
Capella
Antiga capella i actual masia del municipi de Cardona (Bages), situada a l’extrem del terme, camí de Navel.
Era dedicada a sant Teobald Existia ja el 1442 Fou destruïda el 1470 amb motiu de la guerra civil contra Joan II, i reedificada el 1473 Tingué culte fins avançat el segle passat hi celebraven els comunitaris de Cardona cada primer diumenge de mes
Meranges

Meranges, a la capçalera de la Vall Tova
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació Ocupa l’alta Vall Tova, drenada pel Riu Duran En plena zona axial pirinenca, a la capçalera de la dita vall hi ha la conca lacustre dels Engorgs, sota la barrera de les serres de l’Esquella i de Puigpedrós, que a vegades reben el nom de serra de Campcardós i que limita el terme pel N, separant-lo de la vall de Campcardós, que és afluent del riu d’Aravó o de Querol Alta Cerdanya Puigpedrós, o puig de Campcardós, amb els seus 2914 m, no sols és el cim més alt del terme sinó també de tota la Cerdanya, i és a més el punt de trobada dels termes de Meranges, Ger…
Cortàs
Poble
Poble del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), agregat al s XIX al municipi d’Éller.
És al vessant occidental de la vall Tova, aigua avall d’Éller L’església, romànica, depèn de la parròquia d’Olopte
Abū Roaš

Abū Roaš La piràmide de Radjedef
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci, 8 km al N de Gizeh.
Un dels cinc sectors de la necròpoli memfita, conté restes de tres piràmides dues de pedra, la més important de les quals és la de Radjedef, successor de Kheops prop d’ella han estat trobades les tombes dels seus funcionaris, i una de tova 145 m d’alçada originalment
les Estunes

Racó de les Estunes, formació de travertins prop del llac de Banyoles, al terme de Porqueres (Pla de l’Estany); en aquest sector fou trobada la famosa mandíbula de Banyoles
© Fototeca.cat
Espai natural
Sector o indret
Important formació de travertins damunt les margues terciàries i argiles roges més recents a la vora de l’estany de Banyoles (Pla de l’Estany), a 500 m de la Font Pudosa, al peu de la serra de Sant Patllari.
La roca es presenta en blocs cairats, separats per grans esquerdes, coves i passadissos és l’anomenat Palau de les Fades produïts pels moviments del sòl i per la disminució de volum en perdre humitat el terreny La tova, utilitzada com a pedra de construcció, presenta sovint impressions de vegetals o animals fou en aquestes toves que Pere Alsius recollí la famosa mandíbula de Banyoles Cada any, el diumenge després de Pasqua, s’hi celebra un aplec dit el Roser de les Estunes
illa de Pasqua
Illa
Illa del Pacífic, la més oriental de la Polinèsia.
És una dependència de l’estat de Xile des del 1888, agregada a la regió de Valparaíso Ocupada, probablement segles X i XIII pel llegendari Hatu-Matua, fou descoberta, el 1686, pel pirata anglès Edward Davis, i batejada per l’holandès Roggeveen el dia de Pasqua del 1722 amb aquest nom La població autòctona pertany, sembla, per raça, per llengua i per cultura al grup polinèsic, però a causa de l’isolament geogràfic han desenvolupat una forma particular de civilització Posseïa una escriptura jeroglífica Hom hi trobà més de 300 escultures antropomòrfiques d’enormes proporcions moai en la llengua…
Nuzi
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Mesopotàmia, situada a 13 km de Kirkūk (actual Yorḡan Tepe), al SW, a la zona intermèdia entre Assíria i Babilònia.
Hi són documentats els períodes de Ḥalaf ~5200-4300 aC, al-’Ubayd ~4300-3500 aC i Ǧamdat Naṣr del final del quart millenni aC al començament del III Anomenada Gasur durant la dinastia d’Accad 2371-2191 aC, canvià de nom després del 1600 aC, quan la població esdevingué majoritàriament hurrita Llavors formà part del regne de Mitanni Les excavacions 1925-31 han lliurat el pla de la ciutat, petita però florent, amb cases de tova proveïdes de bany i de servei La mansió més important era la del governador de la vila, la qual seguien les de quatre ciutadans preeminents, on han estat trobades unes…
Madīnat Habu
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci (excavat a partir del 1920) situat a la zona de Tebes, a la riba occidental del Nil.
Conté, principalment, el temple funerari de Ramsès III, un dels més importants en el seu gènere, que tresoreja texts d’una gran riquesa epigràfica sobre les campanyes del faraó contra els libis i els pobles de la mar El temple manifesta algunes particularitats arquitectòniques, com és ara la fortalesa de tipus sirià que constitueix la porta sud-oriental del mur de tova que clou el jaciment Comprèn, a més, dos pilons i dos patis de grans dimensions, embellits amb columnes, i diverses sales hipòstiles i cambres o capelles Adossat al temple hi ha les restes del palau de Ramsès III…