Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Annecy
Regió administrativa
Capital del departament de l’Alta Savoia, a la regió administrativa de Roine-Alps, França, vora el llac d’Annecy
.
Centre d’esports i de vacances, la ciutat, d’aspecte medieval i travessada per canals, és presidida pel castell dels comtes de Ginebra, edificat del s XII al XIV Nucli manufacturer alumini, paper, joies, cotó Nus de comunicacions Aeroport Situada al sud-oest de la ciutat galloromana de Boutae , Annecy esdevingué al s X la capital del comtat de Ginebra fins que fou cedida a la Savoia el 1401 Quan la Reforma triomfà a Ginebra es convertí en la seu del bisbat de Ginebra 1535-1801 El 1860 fou annexionada a França juntament amb la Savoia Entre els monuments artístics que hi són conservats…
Comtat Venaissí
Ciutat
Regió històrica de Provença, Occitània, al N de la Durença, centrada per la ciutat de Carpentràs, bé que la ciutat principal és Avinyó.
Estigué sota la dominació dels reis d’Arle fins el 1032 Des del 1125 fou possessió dels comtes de Tolosa, en feu de l’Imperi, sota el nom de marquesat de Provença Després de la croada albigesa, el rei de França l’ocupà 1271 i el donà a la seu papal de Roma quan Climent V traslladà el papat a Avinyó 1309 es convertí en un estat pontifici Després del retorn del papa a Roma 1377, romangué encara com a terra pontifícia, i el papa hi era representat per un legat Ocupada per les tropes franceses en diverses ocasions 1663, 1668, 1768 i 1774, la Revolució Francesa hi triomfà definitivament el 1790, i…
Valladolid
La plaça Zorrilla de Valladolid
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat de Castella i Lleó, capital de la província homònima.
Situada al centre de la Meseta, a l’esquerra del Pisuerga, prop de la confluència amb l’Esgueva, és el principal nucli urbà, econòmic i cultural de Castella la Vella A partir dels anys cinquanta ha quintuplicat la població 68 789 h 1950, gràcies sobretot al desenvolupament industrial, afavorit per la xarxa de comunicacions Les indústries principals són la metallúrgia de l’alumini, la tèxtil, la química, l’alimentària i la de l’automòbil Centre d’ensenyament superior Universidad de Valladolid, fundada el 1346 És seu d’arquebisbat Audiència territorial Els orígens de la ciutat no han estat…
Vitòria
Façana de l’Ajuntament de Vitòria
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat del País Basc, capital d’Àlaba i capital oficial del País Basc, on ha estat establerta la seu del govern autonòmic.
Situada en una cruïlla de camins entre les muntanyes Basques, els Prepirineus meridionals i la serralada Ibèrica, entre la vall de l’Ebre i el vessant cantàbric, és damunt un turó que domina la vall del Zadorra, aprofitada per les rutes de Castella a França Mercat agrari, s’industrialitzà des del començament del segle XX maquinària agrícola, sucre, naips, mobles La població passà de 30 700 h el 1900 a 49 752 el 1940 A partir del 1947 una nova onada industrialitzadora metallúrgia de transformació, indústria del cautxú, etc, basada en la infraestructura de la diputació foral, el capital biscaí…
Saint Lucia

El turisme representa més del 25% del PIB de Saint Lucia
© Saint Lucia Island Resort
Illa
Estat
Estat insular de les Petites Antilles, situat al S de Martinica i al NE de Saint Vincent; la capital és Castries.
La geografia L’illa és volcànica i muntanyosa, amb costes retallades i cobertes de bosc La màxima altitud del país és assolida al mont Gimie 950 m, al centre de l’illa El clima és tropical marítim la mitjana anual de temperatura és de 26°C i la mitjana anual de pluja oscilla entre 1500 i 3500 mm El sector primari hi és essencial, car ocupa un terç de la població activa, però només obté el 13% del PIB 1981 Produeix bananes, cacau, palmeres cocoteres i cítrics i, com a conreus alimentaris, tubercles i rels, principalment moniatos, i fruites com el mango La ramaderia respon a l’esquema d’altres…
Bilbao
Vista de la ciutat de Bilbao, vora el Nerbion
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província de Biscaia, País Basc, situada vora el Nerbion.
El seu nom també comprèn la regió urbana Gran Bilbao, que s’estén 14 km al llarg de la ria del Nerbion, fins a l’Abra, port exterior de la ciutat La vinculació de Bilbao a la mar és determinada per les característiques de la ria del Nerbion, que permet l’entrada de vaixells fins al mateix nucli urbà i, sobretot, per la situació geogràfica del seu emplaçament, a la confluència dels camins de Sant Sebastià Donostia i Vitòria Gasteiz amb el camí a Santander i a Burgos L’expansió de la ciutat començà el 1862 amb l’explotació del mineral de ferro de Somorrostro L’any 1890 l’antic nucli començà a…
República Dominicana

Estat
Estat d’Amèrica Central, a les Antilles, al sector oriental de la Hispaniola, de la qual ocupa 3/4 parts de la superfície total; la capital és Santo Domingo de Guzmán.
La geografia física La Cordillera Central, de NW a SE, i les serralades de Montecristi, al N, i de Bahoruco, al S, caracteritzen l’estructura física del territori, juntament amb la plana costanera meridional La Cordillera Central, de materials paleozoics i estructura molt fallada, culmina als pics Duarte 3175 m i La Pelona 3150 m La Cordillera Septentrional o serralada de Montecristi és formada per materials calcaris molt erosionats, i al vessant sud és més abrupta que al de la costa culmina al pic Diego de Ocampo 1249 m alt La serralada de Bahoruco, formada també per materials calcaris del…
el Rosselló
Nom amb el qual és designada habitualment la part del Principat de Catalunya annexada a França i que constituí des del tractat dels Pirineus la província del Rosselló.
Tanmateix, no s’ha deixat de designar amb el mateix nom del Rosselló la comarca estricta compresa entre el coll de Ternera i la mar el Rosselló Hom ha proposat, per evitar aquesta duplicitat, els noms de la Catalunya Francesa , de la Catalunya del Nord i el País Rossellonès Ja abans de la formació d’aquesta província, el conjunt d’aquestes comarques, però amb la totalitat de la Cerdanya, havien format un territori singular dins el conjunt del Principat, des del govern dels comtats de Rosselló i Cerdanya pel comte Sanç, germà d’Alfons I, i especialment a partir de la incorporació d’aquests…
Paraguai

Estat
Estat de l’Amèrica del Sud, que limita amb Bolívia al NW i el N, amb el Brasil al NE i l’E, i amb l’Argentina al S, el SW i l’W; la capital és Asunción.
La geografia física El Paraguai és un territori en gran part baix i planer, bé que amb una morfologia prou variada A la zona compresa entre els rius Paraná i Paraguai s’alcen els contraforts de l’altiplà del Mato Grosso, de gresos vermells, que acaba amb un escarpament serres d’Amambay i de Maracajú aquesta orla presenta al N un típic perfil asimètric de costa, resseguit per una sèrie de turons baixos Al centre del país s’alcen fins a 680 m uns massissos de gres que l’erosió ha separat completament del Mato Grosso Entre aquest massís i les serres abans esmentades s’estén, al Paraguai…
el País Basc
El pic d’Auñamendi
© Fototeca.cat
País de l’Europa sud-occidental, a les costes de la mar Cantàbrica, estès entre l’inici dels Pirineus Centrals i el de la serralada Cantàbrica, i entre el baix Ador i l’alt Ebre. És dividit entre els estats francès i espanyol; al primer pertany l’Euskadi del Nord (2.818 km2; 238.000 h [est 1991]), que comprèn les comarques de Lapurdi, la Baixa Navarra i Zuberoa, i al segon, les comunitats autònomes de Navarra (10.421 km2; 519.277 h [1991]) i del País Basc (7.261 km2; 2.104.009 h [1991]).
La geografia El País Basc consta de tres grans regions fisiogràfiques els Pirineus, les Muntanyes Basques i la depressió de l’Ebre Els Pirineus Occidentals o atlàntics, els més baixos i poblats, presenten un eix discontinu, que va perdent altitud de l’extrem est, el pic d’Auñamendi Anie, 2504m cap al litoral guipuscoà passant pels massissos de l’Irati, els Alduides, les Cinco Villas La divisòria hidrogràfica entre les conques de l’Ador i l’Ebre i entre els rius atlàntics continentals i peninsulars no coincideix amb les fronteres estatals Els Prepirineus Meridionals resten reduïts a la…