Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Palau Nacional

Exterior del Palau Nacional, seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya
© Lluís Prats
Edifici de Barcelona —un dels més grans de la ciutat— construït com a element principal del conjunt d’edificacions bastides a Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de l’any 1929.
És obra dels arquitectes Eugenio-Pedro Cendoya i Enric Catà, amb la collaboració de Pere Domènech i Roura Fou concebut amb criteris eclèctics, i hom féu ús d’elements barroquitzants en les parts més significatives dels exteriors Vist frontalment ofereix una perspectiva escenogràfica i monumental, esdevinguda característica en tant que constitueix el coronament visual de tot el recinte de l’Exposició De l’interior es destaquen el vestíbul, el gran saló i la sala de la cúpula —amb pintures de F Galí—, situats sobre l’eix principal Durant l’Exposició fou la seu d’actes oficials i…
Llotja de Lleida
Arquitectura civil
Edifici d’us públic polivalent de la ciutat de Lleida, situat a l’àrea de l’antic Mercat Central de Fruites del barri de Pardinyes, a la riba del Segre.
El formen un palau de congressos i un teatre-auditori De perímetre quadrangular, l’edifici té sis plantes, dues de les quals subterrànies destinades a aparcament, i n'és l’element característic la volada dels pisos superiors en contrast amb la superfície reduïda de la planta baixa La superfície total sobre el terra és de 19185 m², i consta de dos espais principals un auditori amb capacitat per a mil persones, i un segon espai consistent en dues sales de congressos de 400 i 200 places, respectivament, dues sales multifuncionals i un vestíbul L’accés principal des de l’entrada és…
basílica de sa Carroja
Basílica paleocristiana descoberta al començament del sXX a la possessió de sa Carroja
, propera a Portocristo (Manacor, Mallorca), excavada per Joan Aguiló i pel propietari del terreny.
És un edifici rectangular de tres naus, de 23 per 10 m, amb un vestíbul o nàrtex al centre del qual hi ha el baptisteri, petita piscina de planta de creu A l’interior de l’edifici foren trobades moltes tombes paleocristianes, quatre de les quals amb coberta de mosaic, amb inscripcions funeràries una d’aquestes es conserva completa Fou construïda al s IV o el V, i es matingué fins a la invasió musulmana
Speos Artemidos
Temple
Jaciment arqueològic
Temple rupestre egipci, consagrat a la deessa Pakhet, 1,5 km al sud de l’actual poble de Beni-Hassan (vora oriental del Nil).
A l’època faraònica, rebia el nom de Seret i avui el d’Istabl ‘Antar És obra de Hatšepsut Comprèn dues sales, la primera de les quals, coneguda com el pòrtic o vestíbul exterior, tenia originalment vuit pilars només n'hi resten tres, distribuïts en dues files En ella hi ha gravat un important text de Hatšepsut que fa referència, entre altres temes, a la dominació dels hikses Un curt passadís condueix a la segona sala, destinada a santuari, sense quasi decoració
Santa Margarida

Església de Santa Margarida
© Fototeca.cat
Ermita
Edifici històric del municipi de Martorell (Baix Llobregat).
La construcció inicial fou una església visigòtica dels segles V-VII, bastida a la vora de la Via Augusta al seu pas per Martorell Era de planta rectangular i capçalera tripartida amb un absis de ferradura Al sud de l’edifici, un vestíbul de caràcter funerari amb tombes datades entre els segles V-VIII s'estenen vers l’exterior d’aquest espai Al segle XII, hom hi construí una església romànica reaprofitant part de les estructures precedents Aquesta església, que fou objecte de diverses intervencions posteriors, pervisqué fins el segle XIX Fou excavada a partir del 1972, tot i que…
Costoja
Costoja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, a la zona muntanyosa, que limita amb l’Alt Empordà i la Garrotxa.
Comprèn la capçalera de la vall de Sant Llorenç, tributària del Tec, i el vessant esquerre de la capçalera de la Muga, riu que constitueix la frontera estatal, juntament amb el seu afluent per l’esquerra, el riu Major La superfície forestal hi és important rouredes, castanyers i alzines amb zones de pi roig Hi ha 169 ha destinades a pastures i farratge Quant a la ramaderia té 74 caps de bestiar oví, 59 de boví i 28 de cabrú Hi havia tingut una certa importància la fabricació de calçat, tradicional en l’àrea espardenyera de Sant Llorenç de Cerdans, i el contraban Hi ha jaciments de coure, prop…
Split

Aspecte de la ciutat d'Split (Croàcia)
Ciutat
Ciutat de la Dalmàcia, a Croàcia.
Situada al litoral adriàtic, és el port més important de Croàcia Ben comunicada amb l’interior, manté una relació viva amb els altres centres costaners de la Dalmàcia Seu de nombroses indústries construccions navals, ciment, tèxtil, alimentària, és un centre turístic important Posseeix fonts d’aigües sulfuroses, i als seus voltants hi ha jaciments de lignit i margues argiloses Centre d’ensenyament superior És seu episcopal A 6 km hi ha les ruïnes de l’antiga Salona Fundada per soldats i pròfugs salonites ~615 dins els murs del palau de Dioclecià, fou domini bizantí fins a la conquesta de Pere…
castell de Llordà

Aspecte del castell de Llordà
© CIC-Moià
Antiga fortificació situada dalt del serrat de Llordà, prop del poble homònim, dins el municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
Pertanyia al comtat d’Urgell, i defensava el pas de la conca de Tremp al baix Segre pel coll de Comiols i a l’Alt Urgell pel port de Bóixols Tenia tres recintes de muralles a més de restes del nucli residencial al NE, es conserva una part del temple romànic de Sant Sadurní L’adquirí, el 1030, Arnau Mir de Tost, que el cedí al seu gendre, el comte Ramon IV de Pallars El castell no ha estat reformat ni ampliat després del segle XII La disposició dels tres recintes, la distribució de les edificacions, la perfecta adaptació al terreny escarpat, constitueixen un model immillorable de l’art de la…
aeroport de Girona-Costa Brava

Vista aèria de l’aeroport de Girona-Costa Brava
© Fototeca.cat
Aeronàutica
Aeroport situat a Salitja, dins el terme de Vilobí d’Onyar (Selva), 10 km al S de Girona.
Té l’origen en els terrenys que la Diputació de Girona adquirí als termes d’Aiguaviva i Vilobí d’Onyar l’any 1957 El 1965 rebé la denominació d’aeroport de Girona-Costa Brava, i disposava d’una pista de 2200 m per 45 m i un estacionament per a nou aeronaus de tipus mitjà Posteriorment hi foren construïts la central elèctrica, la torre de control, el centre d’emissors i l’edifici de la terminal de passatgers, de 2600 m 2 en una sola planta També s’afegí un carrer de rodada parallel a la pista i carrers de sortida ràpida Després que la pista fos allargada 200 m, el març del 1967 inicià els vols…
Banys de Girona
Arquitectura civil
Banys públics d'època romànica de Girona (Gironès), declarats bé cultural d’interès nacional.
L’edifici És una construcció d’època romànica edificada sobre les restes d’uns banys anteriors seguint el model de les termes romanes heretat pels banys musulmans Construït entre mitgeres i de planta rectangular, un dels seus costats llargs dona al carrer i l’altre a un pati o jardí Externament, només veiem un mur cec, i tan sols destaca la llanterna de la piscina central i la porta d’accés Internament, passada la porta i un vestíbul, hi ha una dependència que, segons Puig i Cadafalch, era un dipòsit de llenya, i després, passada la porta de ferradura, al costat de la qual hi ha…