Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
Vilarnau
Parròquia
Antic lloc del municipi de Canet de Rosselló (Rosselló), on hi havia l’antiga parròquia de Sant Cristòfol.
Avui no en resta cap vestigi, ni tampoc del castell de Vilarnau de Dalt o Sobirà 1322 i 1375 que posseïa la família Vilarnau, vassalls dels Canet També hi ha documentat un lloc dit Vilarnau d’Avall 1359
Cal Casesnoves
Masia
Masia del municipi del Pla del Penedès (Alt Penedès), al límit del de Subirats.
Edifici d’estil popular molt reformat, datat a mitjan segle XIX Hi ha notícies d’una masia en aquest mateix lloc al segle XIV, però no se’n conserva cap vestigi Algunes fonts l’anomenen erròniament Cal Casanoves
el Fusteret
Caseria
Caseria del municipi de Súria (Bages), a migjorn de la vila i al peu de la carretera.
És una petita colònia o raval obrer, que prengué el nom d’una masia de l’indret Aigua avall del Cardener, a mà dreta del riu i davant el barri del Fusteret, es manté dreta una torre cilíndrica de guaita, del segle XI, vestigi del paisatge medieval d’aquest indret
Xochicalco

Xochicalco
Christian Ramiro González Verón (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat nàhuatl de l’estat de Morelos (Mèxic), situada a uns 30 km de la ciutat de Cuernavaca.
Pertany al període clàssic de la cultura de Teotihuacán ~500, bé que posteriorment acollí altres pobles zapoteques, maies, etc, i arran de la destrucció de Teotihuacán 800, n'acollí els fugitius Les construccions conservades palesen una barreja d’estils i d’influències el vestigi més important és el temple dedicat al déu Quetzalcoatl, a la part més alta de les ruïnes
Gran Zimbàbue
Jaciment arqueològic
Localitat arqueològica de l’Àfrica meridional (província de Masvingo, al S de Zimbàbue), a 24 km al SE de Fort Victòria.
Ha estat identificada amb l’antiga capital del regne de Zimbàbue segles XI al XV, al qual succeí el regne de Monomotapa, que traslladà la capital a Khami, a l’oest Es tracta d’un conjunt de construccions amb blocs de granit, en gran part ben conservades, que consta de muralles, torres, edificis de culte, etc Els blocs de granit són superposats, sense ciment o calç Aquestes construccions que semblen datar dels segles IX-X la part més antiga, i dels segles XIV-XV la posterior constitueixen el vestigi més important de la civilització homònima, la qual tingué segurament una…
Sant Esteve de Mar
Castell
Antic castell de la costa del Baix Empordà, situat en un promontori entre la cala de s’Alguer i la platja de la Fosca, al municipi de Palamós.
Pertanyia a la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà i a la jurisdicció del capítol de Girona El comprà, amb el seu terme, el rei Pere II el Gran, l’any 1277, que hi creà el port i la vila de Palamós Enderrocat pràcticament durant les guerres dels remences, restà abandonat i vers els segles XVI-XVII fou convertit en masia De la fortalesa només es conserven algunes bases de torre i de murs No hi ha cap vestigi de la capella dedicada a sant Esteve, esmentada al segle XIV Prop seu es bastí al segle XIX l’esglesiola de Sant Esteve Modernament han estat descobertes restes preromanes…
monestir de Sant Pere dels Arquells

Aspecte de l'església de Sant Pere dels Arquells
© Patrimonifunerari.cat
Monestir
Pabordia o priorat canonical dependent de l’Estany, situat a l’església parroquial de Sant Pere dels Arquells del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra).
Guillem Bernat d’Òdena i els seus dotaren aquesta església, que acabaren d’edificar l’any 1086, amb el terme del castell de Llindars i altres alous, i el 1100 Ramon Guillem d’Òdena, fill del fundador, la cedí a l’Estany perquè hi establís una canònica augustiniana Aquesta ja hi era el 1115, i aviat rebé importants donacions i les esglésies de Rubinat, Montmagastrell Urgell i Pontons Alt Penedès Inicialment hi havia un prior, prepòsit o paborde, quatre canonges, dos beneficiats i alguns servents Al segle XV tenia només el prepòsit i un canonge, i al segle següent ja no hi residia cap canonge…
Mare de Déu de la Quar

Aspecte de l'ermita de la Mare de Déu de la Quar
© CIC-Moià
Ermita
Ermita del municipi de la Quar (Berguedà).
El santuari de la Quar es troba encinglerat a 1069 m, al sector nord-oriental del terme, dalt d’una mola rocosa, en un pla envoltat per un cingle vertical que ateny més de 100 m L’edifici primitiu fou reedificat en època baixromànica resta només algun vestigi d’aquesta construcció i ampliat amb un campanar al segle XVI hom capgirà també l’entrada, de sol ponent a sol ixent Al segle XVIII fou ampliat de nou amb capelles i molt transformat encara el 1840, en què hom construí un cambril nou, tres capelles laterals i repintà tot l’interior Al costat de l’església hi ha la casa…
Corint

Vista de Corint des de l’Acrocorint
Institute for the Study of the Ancient World (CC BY 2.0)
Ciutat
Capital del nomós de Coríntia, al Peloponès, Grècia, situada a l’extrem occidental del canal del seu nom.
Produeix panses de gran anomenada L’actual ciutat sorgí a uns 3 km al nord-est de l’antiga ciutat, una de les més destacades de la Grècia antiga D’origen neolític, després centre micènic, estigué sotmesa a Argos durant els primers segles després de les invasions dòriques, fins al segle VIII aC Aleshores esdevingué independent, i destacà sobretot a partir dels segles VII-VI aC com a conseqüència de la seva situació geogràfica, encreuament bàsic de comunicacions, porta d’entrada al Peloponès des del nord i pas marítim a través de l’istme Com a antecedent al canal de Corint que ja fou projectat…
Tuixén
Tuixén
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Josa i Tuixén, Alt Urgell (tuixentins), aturonat en un penyal especialment estratègic, a 1 206 m d’altitud, just a la confluència de les valls dels rius de Josa i de la Mola, a l’interfluvi.
Al punt més alt de la població es dreça l’església parroquial de Sant Esteve, d’origen romànic i modificada Conserva, del primitiu estil, el parament d’alguns murs i una part de la volta de canó Sobre la façana de ponent, ja en època moderna, hi fou bastit un campanar de torre, rectangular A l’interior de l’església es conserva una marededeu policroma que presenta a l’esquena una obertura per a guardar relíquies La imatge respon a la representació de la theotokos és una marededeu en majestat que segueix el model bizantí, és a dir, que es presenta, tant ella com l’Infant, en total frontalitat…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina