Resultats de la cerca

Hi destaca el sector primari explotació forestal, agricultura i ramaderia A més de les indústries derivades, n'hi ha de vinculades amb l’electrònica i la metallúrgia Hi són tradicionals les adoberies

Resten els murs de les dues cases que el formaven, Rin de Dalt i Rin de Baix, de l'església de Sant Vicenç, del segle XII, i d'un trull de vi A prop, hi ha una borda rehabilitada i una casa de nova construcció, vinculades a Rin de Dalt i Rin de Baix, respectivament 

Les antigues salines de Tortosa, explotades ja al s XII pels àrabs, ho continuaren essent després de la conquesta cristiana Una novena part era per al rei i estigueren vinculades a la família Oliver Exportaven sal a Nàpols i tota la Mediterrània Abandonat el primer nucli les Salines Velles, foren ocupades prop de 400 ha noves les Salines Noves, de les quals hom extreu anualment unes 25 000 t, exportades en part al nord d’Europa

És situada a l’extremitat oriental de les Grans Planes, en un encreuament de vies navegables que enllacen amb la badia de Hudson, el Mississipí i els Grans Llacs És un important mercat del blat, i també de béns d’equipament agrícola Hi predominen les activitats vinculades al transport, amb grans estacions de classificació Però ha perdut importància industrial, en profit de Calgary i Edmonton Hi ha indústries alimentàries, de material ferroviari, de construcció aeronàutica, refineria de petroli, de la confecció, etc Té la Universitat de Manitoba i dues filials dins l’àrea…

El terme, totalment pla, és drenat pel barranc de Picassent L’agricultura de regadiu hi té un predomini absolut, gràcies a l’esmentada séquia, a més de l’aigua del subsol El conreu principal és el dels tarongers, seguit del d’hortalisses i arbres fruiters han perdut importància el conreu de l’arròs limitat als planters i el blat Hi ha ramaderia en estabulació i explotacions avícoles Les activitats industrials són vinculades a les indústries de la ciutat de València contraplacats, mobles, paper, joguines La població s’ha quadruplicat des de mitjan segle XIX El poble 1 807 h agl…

És formada per diverses comarques naturals la Sologne al S, ramadera la Beauce al N, àrea de conreu intensiu de cereals a l’W, la Perche, i a l’E el Gâtinais i la Puisaye, de paisatge de bocage i activitat agropecuària diversificada D’antiga tradició industrial, s’ha beneficat últimament del procés de descentralització de París La proximitat de la capital influeix molt sobre les activitats dels nuclis principals, Orleans, Chartres, Montargis i Blois, ciutats poc vinculades entre elles La vall del Loira, que el travessa de N a O, estructura la regió Les indústries modernes són les…

La costa és baixa, rectilínia i sorrenca hi desemboquen el riu Millars, límit septentrional del terme, i el riu Sec de Betxí, que travessa el nucli urbà la zona costanera meridional rep els noms de Serratella, Serradal i Serrulla L’agricultura és un recurs econòmic important el 1991 s’hi dedicava el 13% de la població activa i ocupava quasi la totalitat de la superfície S'obtenen excellents produccions gràcies a la fertilitat dels sòls, formats per dipòsits alluvials que assoleixen els 25 m de potència, i a la possibilitat de regatges amb aigües del Millars mitjançant una complexa xarxa de…

Situació i presentació El terme municipal de Tírvia, de 8,50 km 2 , és situat a migdia de la Vall de Cardós, a la confluència d’aquesta vall amb la Vall Ferrera drenada per la Noguera de Vallferrera i la coma de Burg drenada pel barranc de Burg, anomenades les valls de Tírvia i que van a confluir a la Noguera Pallaresa a Llavorsí El municipi limita al N amb els termes de Vall de Cardós i Alins, amb el qual també termeneja a l’E al SE limita amb Farrera, i al S i l’W, amb Llavorsí El territori forma una cubeta envoltada per diversos cims El sector septentrional és separat del terme de Vall de…

Orígens La primera catedral de Barcelona la tenim documentada des del segle VI, si bé l’antic temple de Bàrcino s’esmenta l’any 394 en una carta de Paulí de Nola a Sulpici Sever La seva dedicació a santa Eulàlia apareix per primer cop el 877 La catedral romànica fou consagrada el 1058 per l’arquebisbe de Narbona, durant el bisbat de Guislabert Aquest bisbe, els anys precedents a la consagració, va viure una sèrie d’enfrontaments amb el comte Ramon Berenguer el Vell A l’últim va perdre el bisbe, i tot va concloure en un pacte, probablement relacionat en part amb l’acabament de la catedral Des…

Situació i presentació El territori, pla i a redós de la Costa de la Vila 493 m, és drenat pel riu d’Or, afluent de la dreta del Llobregat, que davalla del planell de Castellnou, situat al N del municipi El terme és recorregut també per la séquia de Manresa, la qual en rega una petita part Llevat de l’esmentada Costa de la Vila i el serrat dels Morts i Costa Llisa, als extrems E i W, respectivament, d’aquella, no hi ha cap altre accident orogràfic important El puig de Sant Francesc o el serrat dels Voluntaris són turons de poca importància El 1992 es començaren els treballs de recuperació de…