Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
aeroport de Sant Climent
Aeronàutica
Aeroport de Menorca, situat al SE de l’illa, al municipi de Maó, a 4,5 km d’aquesta ciutat i a 2 del poble de Sant Climent.
Oficialment hom el denomina aeroport de Menorca Inaugurat el mes de març del 1969, consta d’una pista de 2 450 m de longitud i 45 m d’amplada, estació de passatgers i mercaderies, installacions i serveis d’incendis, combustibles, control i protecció WOR i ADF Per les seves característiques tècniques permet l’aterratge de reactors de tipus mitjà i àdhuc, sota determinades condicions tècniques, dels de gran tonatge Les línies regulars establertes enllacen amb Barcelona, Mallorca, Madrid i Londres, i són nombrosos els vols xàrter amb Anglaterra, Irlanda, Alemanya i Holanda Ha…
aeroport de Reus
© AENA
Aeroport situat als municipis de Constantí (Tarragonès) i Reus (Baix Camp).
És a 3 kms al sud-est de Reus Fou construït durant la guerra civil de 1936-39 per enginyers russos a partir de l’adquisició dels terrenys de l’Aeroclub de Reus fundat el 1935 per part de l’exèrcit republicà Després de la guerra civil les installacions foren compartides per l’Aeroclub de Reus, que hi establí una escola de formació de pilots, i l’exèrcit de l’aire, que hi establí una base militar i una escola de caces El 1992 passà totalment a l’aviació civil, i a ser gestionat per Aeropuertos Españoles AENA, mentre que l’Aeroclub de Reus s’hi mantingué Hi operen sobretot companyies de baix…
el Baix Vinalopó
Comarca del País Valencià, a la regió d’Alacant.
La geografia Cap de comarca, Elx, motiu pel qual hom anomena també aquesta comarca el Camp d’Elx Ocupa els piemonts del Sistema Subbètic, una part dels seus vessants i les planes deltaiques valencianes meridionals La dilatada plana quaternària estesa al peu de l’anticlinal juràssic de la serra de Crevillent i de les alineacions que acaben a la del Colmenar és coberta d’argiles roges amb còdols i crostes calcàries Cal individualitzar-hi dos glacis esglaonats, coberts de dipòsits detrítics i d’incrustacions zonals el nivell mestre, on s’encaixen uns quinze metres del Vinalopó i d’altres rambles…
el Baix Camp
Comarca
Comarca de Catalunya, al sector occidental de la plana del Camp de Tarragona.
Vista aèria de l’extensa plana de la comarca del Baix Camp © Arxiu Fototecacat Cap de comarca, Reus És una de les tres comarques en què és dividit el Camp de Tarragona La part planera és de sedimentació quaternària, semicircumscrita per un conjunt muntanyós de basament granític i d’esquists paleozoics, els quals sostenen grans taules triàsiques de roques calcàries i gresos roigs a les muntanyes de Prades, al nord, i a la serra de l’Argentera i de Pratdip, a ponent, amb coronament de casquets cretacis i juràssics Aquests darrers són en contacte amb el quaternari de la plana als voltants del…
Illes Balears
Arxipèlag
País de l’Europa mediterrània, constituït per un arxipèlag situat prop de la costa oriental de la península Ibèrica, entre 40º5’48’’ i 38º40’30’’ de latitud N i entre 1º22’47’’ i 4º29’ de longitud E, enclavat dins de l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, i format per les illes de Mallorca (amb Cabrera, des Conills, sa Dragonera, na Redona, Plana i Foradada), Menorca (amb en Colom i de l’Aire) i les Pitiüses (Eivissa, Formentera, Tagomago, Santa Eulària, sa Conillera, s’Espardell, s’Espalmador, es Vedrà, es Bosc, ses Bledes i ses Margalides); la capital és Palma.
La morfologia L’arxipèlag balear descansa damunt un sòcol submarí separat de les costes catalanes peninsulars per un canal de més de 1000 m de profunditat En conjunt forma una massa compacta que s’eleva des de les profunditats, a l’est de Menorca, i es prolonga fins a assolir la zona litoral valenciana meridional a través d’una ampla plataforma costanera, la profunditat de la qual no depassa els 500 m Les illes tenen l’origen en el geosinclinal profund on es dipositaren els materials del Secundari i del Terciari, el qual donà també origen a les serralades bètiques Les Balears emergiren en el…
Girona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes…