Resultats de la cerca

Un relleu prou diferenciat abasta des dels cingles cretacis de la serra del Sit 1 103 m alt fins a la serra miocènica de l’Alcoraia 520 m i Sant Pasqual 560 m i els claps triàsics del migjorn del terme guixos de Las Espillas que limiten amb la serra de Tabaià i un Quaternari generalitzat per sota els 300 m Les correnties superficials convergeixen al Vinalopó i a la rambla d’Orito, on hi ha una surgència termal banys d’Orito Un màxim demogràfic fou assolit el 1900 3 798 h, i anà baixant regularment fins el 1950 després ha augmentat gràcies a l’increment del regadiu Hi ha 2 881 ha de terra…

La geografia La capitalitat comarcal és compartida per Elda i Novelda És situada de ple sobre les alineacions subbètiques valencianes i llurs raiguers meridionals El predomini de les alineacions de serres i crestes SW-NE és pertorbat per nombrosos accidents interposats, sobretot pel canal triàsic que forma part de la cicatriu del sòcol profund entre Requena i Elx, que doni lloc a abundants afloraments salinogipsosos entorn de l’eix del Vinalopó, i alguns de més allunyats, com el diapir de la Madrava i Puça, a Petrer, i el conegut cabeç de la Sal de Pinós Un seguit de corredors adopten l’estil…

El terme és en una bona part planer l’accidenten la serra de la Forna al SW, el tossal de Beties 693 m alt i de la Mola 541 m al NE, el Montagut, la lloma de la Xirixola i la serreta Llarga al NE, que avancen enmig d’un relleu àrid glacificat, i l’extrem meridional de la serra del Sit El Vinalopó, una mica encaixat, té una certa tendència a ramificar-se dins el seu llit major, i recull diverses rambles de funció molt esporàdica Al llit de la rambla del Vinalopó brollen fonts salabroses, com les mines —autèntiques foggaras — del molí de la Mola 2,7 km i de la rambleta del Pla 1,5 km El sòl no…

La geografia física El relleu i la geologia El Brasil, que no ha estat afectat directament per les convulsions orogèniques més recents, presenta, en general, un relleu monòton, d’altituds relativament poc marcades —el 40% de la seva superfície, per sobre dels 200 m, i el 7%, per sobre dels 800—, i amb un predomini clar de les formes massisses, pesants, dels relleus tabulars i de les superfícies horitzontals i subhoritzontals Hom pot separar netament, des d’un punt de vista morfoestructural, dues grans unitats al nord, l’Amazònia —vasta àrea de subsidència i sedimentació, drenada per l’…

La geografia física El relleu i la geologia Els materials que hom troba a Colòmbia són molt variats, puix que n'hi ha a partir de l’època precambriana fins a les èpoques més recents es destaquen, però, els de l’era primària Si hom n'analitza la composició geològica d’oest a est, es donen, a la serralada costanera de Baudó, roques volcàniques cobertes per gresos i argiles a les branques dels Andes, roques granítiques i gneis, amb capes estratificades al damunt de gresos i esquists materials cretacis i eruptius a la serralada occidental i al vessant occidental de la serralada central esquists…

La geografia física El relleu Vista de l’Ararat en primer terme, el monestir armeni de Khor Virap, situat prop de la frontera entre Turquia i Armènia Arian Zwegers CC BY 20 L’estructura d’Anatòlia és la d’un altiplà amb una altitud mitjana de 1132 m, clapat de conques lacustres i de volcans És una regió muntanyosa que essencialment pertany al sistema plegat alpí, encara que gairebé totalment peneplanat segons les fases orogèniques principals i aixecat en bloc per moviments de conjunt continuats fins a dates ben recents Geològicament s’hi troben roques de gairebé totes les edats, des de les…

Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…

Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual hom aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i…