Resultats de la cerca
Es mostren 785 resultats
illa del Nord
© Corel Professional Photos
Illa
La menor de les dues grans illes de Nova Zelanda.
De costes molt retallades, el seu relleu és muntanyós i culmina al mont Ruapehu 2797 m És separada de l’ illa del Sud per l’estret de Cook Les ciutats més importants són Auckland , al N, i Wellington , la capital, al S
illa del Sud
Illa
La més meridional de les dues illes principals de Nova Zelanda.
És separada de l’ illa del Nord per l’estret de Cook Poc poblada 5,5 h/km 2 1984, les ciutats principals són Christchurch i Dunedin La població es dedica especialment als conreus de tabac, productes hortícoles i ramaderia intensiva
illa dels Cangurs
Illa
Illa d’Austràlia, a l’estat d’Austràlia Meridional, davant el golf de Sant Vicenç.
El principal recurs és la ramaderia ovins i l’explotació dels boscs d’eucaliptus Reserves botàniques i zoològiques La població principal és Kingscote
Tasmània
© Corel Professional Photos
Illa
Divisió administrativa
Illa i estat del SE d’Austràlia.
La capital és Hobart Les seves costes són mot retallades Formada per un altiplà central 1 545 m al Cradle, abundant en llacs, les planes es limiten a les valls dels rius Derwent, Tamar i certes àrees costaneres El clima és oceànic temperat, amb pluges abundants, sobretot a l’W El bosc cobreix gairebé tota l’illa, i és explotat per a fusta i per a l’obtenció de pasta de paper i paper Burnie, Devonport, Wesley Vale Poc poblada 7 h/km 2 est 1993, el 55% de la població s’agrupa a la capital i a Launceston Els conreus ocupen dues cinquenes parts de la superfície cereals, horticultura…
Hainan
Illa
Illa del sud de la Xina, que forma el sheng homònim.
La capital és Haikou És separada de la península de Liuzhou per l’estret de Qiongzhou i és mitjanament poblada El clima i la vegetació són tropicals El centre i el sud el formen muntanyes granítiques Hi ha explotació forestal per a l’exportació caoba, cedre, jaciments de ferro, or, estany i urani i conreus d’arròs, cautxú, sucre —en règim extensiu—, tabac, ananàs, cafè i te Hi ha també ramaderia Habitada per pobles d’origen tai i austronèsic Li, des dels segles XII i XIII l’illa rebé un gran nombre d’immigrants xinesos actualment 2/3 de la població i grups afins hakka i també miaos , i els…
llac Rotorua
© Eulàlia Rius
Llac
Llac de l’illa del Nord (Nova Zelanda).
Amb una superfície de gairebé 80 km 2 , és el segon llac més gran de l’illa La ciutat de Rotorua és a l’extrem sud, i la de Ngongotaha, a la riba est És format sobre el cràter del volcà Rotorua, a la zona volcànica de Taupo A prop, al voltant del volcà en actiu de Tarawera Mountain , hi ha altres petits llacs i piscines naturals d’origen volcànic Nombrosos rius i rierols alimenten el llac, d’un color groc verdós a causa de les seves aigües sulfuroses
Christchurch
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’àrea estadística de Canterbury, a Nova Zelanda, o Illa del Sud.
Situada a la plana de Canterbury, vora la Pegasus Bay, a la part septentrional de l’istme que uneix la península de Banks amb la resta de l’illa Bé que la seva activitat principal es desenvolupa en el sector terciari, l’activitat industrial indústria del calçat, tèxtil, alimentària, mecànica, de la construcció hi va adquirint importància Centre d’ensenyament superior University of Canterbury, fundada el 1873 Port transoceànic i aeroport internacional a Lyttelton Harbour Des del 1956 és el punt de partida de l’"operation Deep Freeze”, que proveeix les bases nord-americanes a l’Antàrtida La…
Alps Neozelandesos
© Corel / Fototeca.cat
Serralada
Serralada que constitueix l’espina dorsal de Nova Zelanda i ocupa majoritàriament l’Illa del Sud.
Culmina al pic de Cook 3760 m, el més alt del país Forma una cresta situada entre la gran fossa oceànica de Tonga-Kermadec i l’escut australià occidental És un arc amb dues màximes inflexions o convexitats la del NE, mirant cap al Pacífic occidental, i la del SW, cap a la Conca Oriental Australiana Les regions de màxima curvatura estan relacionades amb falles transversals i són clarament responsables de la gran falla alpina d’uns 3000 m Els moviments orogènics que han plegat i aixecat la serralada són postoligocènics i durant el Pliocè superior i el Plistocè es produïren fenòmens de fractura…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina