Resultats de la cerca

L’església parroquial de Sant Vicenç és romànica, del s XII s’hi conserva el notable retaule de Sant Vicenç, del s XV El lloc és esmentat ja al s IX al s XI era possessió del monestir de Cuixà

Gran centre miner hulla i industrial, engloba els antics municipis de Zibo, Zhoucun, Changshan, Zicheng o Zichuan i Boshan Als dos darrers hi ha concentrada la indústria pesant, la de maquinària, les manufactures d’equipament elèctric i la indústria química

Situació i presentació A migdia el municipi arriba fins dalt el carenar de la serra del Moixeró en el pla de Moixeró 2078 m i les Penyes Altes de Moixeró 2276 m En aquest sector el terme confronta amb el municipi berguedà de Guardiola de Berguedà enclavament de Gréixer A llevant termeneja amb Urús des de la carena que es desprèn de les Penyes Altes fins a l’estret de Canals i seguint al N, fins a la tossa de Torrelles Des d’aquesta elevació vers ponent, el termenal septentrional, que separa Riu del municipi de Prats i Sansor, passa pel serrat del Solà Al sector de ponent del municipi, que…

A la conca mitjana del Iang-Tsé, exerceix una important acció reguladora de les aigües del riu, absorbint les aigües sobrants a l’època de crescuda, mentre que durant l’estiatge torna a desguassar normalment S'hi troba Pesca a les seves vores

Constituït el 1931, després de la conquesta japonesa de Manxúria, hi fou proclamada una república, al capdavant de la qual fou posat Pu Yi, descendent de la família imperial xinesa, el qual es féu proclamar emperador el 1934 Aquest estat desaparegué el 1945

Centre de la indústria siderúrgica, integrada en el gran complex siderometallúrgic d’Anshan, també s’hi exploten mines de carbó i ferro Té indústries del ciment, química i metallúrgica no fèrrica, i també dues centrals tèrmiques, alimentades pel carbó de les mines properes

La capital és Hohhot S’estén pel SE de Mongòlia És una regió àrida en la qual predomina l’estepa, interrompuda per deserts de sorra i pedres contraforts del Gobi i per prats i boscs al NE vessants del Khingan El centre és travessat pel gran meandre del curs mitjà del Huang He El clima hi és rigorós, amb grans amplituds tèrmiques diàries i estacionals i escasses precipitacions La població, escassa , és predominantment mongol, dedicada a la ramaderia nòmada cabres, ovelles, cavalls i camells Actualment, però, hom intenta d’assentar els ramaders creant bases permanents de pastures…

L’aglomeració ocupa gairebé 2000 km 2 i els districtes centrals tenen una població de poc menys de quatre milions d’habitants Declarada Zona Econòmica Especial  pel govern xinès el 1980, el seu creixement extraordinari, tant demogràfic gràcies a una forta immigració passà en només trenta anys d’uns 300000 habitants a més de 10 milions, com en la renda per habitant actualment la més alta de la Xina l’han convertida en un exemple per a l’establiment d’altres zones especials al país Un dels punts neuràlgics de la inversió estrangera a la Xina, la indústria inclou sectors molt diversos…

Dins el seu antic terme es troba l’important mas Florença Guifré el Pelós féu donació de l’alou d’Age al monestir de Ripoll, el qual hi establí una pabordia L’església parroquial de Sant Julià és d’origen romànic, reformada el 1791

Les cases es troben agrupades al voltant de l’església de Sant Climent consagrada l’any 891 pel bisbe d’Urgell Ingobert Entre les poques cases disseminades pel terme hi ha la Bastida, antiga força, situada a 1630 m d’altitud Ardòvol és esmentat ja el 839