Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Collsacabra
Vista de Sant Julià de Cabrera, municipi de Santa Maria de Corcó, Osona, que es troba a l’altiplà de Collsacabra, al NE d’Osona. La fotografia mostra la construcció romànica de l’església parroquial d
© A. Bachs
Altiplà
Altiplà del nord-est d’Osona, conegut també sovint amb el nom d’el Cabrerès (tot i que, històricament, només el sector occidental de l’altiplà pertanyia al terme de Cabrera), que constitueix una unitat morfològica ben delimitada, a la zona de contacte entre les serralades Prelitoral i Transversal catalanes.
És format per una plataforma estructural que s’estén en una superfície de 10 per 12 km, amb una altitud entre 900 i 1300 m Pels sectors oest i sud enllaça suaument amb els relleus de la plana de Vic, mentre que pel nord resta tallat per l’abrupte escarpament de falla de la vall d’Hostoles, i per l’est, per una immensa cinglera que el separa del veí massís de les Guilleries És constituït per materials sedimentaris, gresos i margues principalment, entre els quals es destaquen els eocènics El relleu és molt pla, amb nombrosos petits turons testimoni coronats de gresos i amb presència de formes…
plana de Vic

La plana de Vic, en un dia de boira
© Fototeca.cat
Sector central de la comarca d’ Osona
, al voltant de la ciutat de Vic, que constitueix una conca d’erosió excavada en els materials tous eocènics, estesa entre 400 i 600 m alt..
És envoltada, al NE, per l’altiplà de Collsacabra i la serra de Cabrera, a l’E per les Guilleries, al SE pel Montseny i el pla de la Calma, al SW pel pla de la Garga i pels cingles de Centelles, a l’W per la serra de Collsuspina i l’altiplà del Moianès i al NW pel Lluçanès i el massís dels Munts És una plana de notables condicions agrícoles, amb un gran nombre de masies i petits nuclis rurals, malgrat la rigor del clima encara que té una pluviositat pròxima als màxims de la Catalunya humida, i dóna bones collites de blat, patates i blat de moro la ramaderia, sobretot…
Huang He

Cascada de Hukou, al Huang He
iStockphoto.com
Riu
Riu de la Xina, el segon en importància d’aquest país, després del Iang-Tsé.
Té una longitud de 4845 km i un cabal mitjà anual de 1500 m 3 /s Neix a 4500 m d’altitud a l’altiplà del Tibet, es dirigeix cap al SE i travessa les regions lacustres de Hin-ko-hai, Oring Nor i Tsaring Nor canvia de direcció en travessar el massís d’A-mi-na-k'ing i es dirigeix cap al llac i la depressió de Lanzhou Al curs mitjà es dirigeix cap a l’altiplà mongol, i pren la direcció N-S cap a la fossa tectònica de Qin Ling, i després l’W-E, per a arribar a la mar a través de la gran plana de la Xina septentrional A Mong-hie comença el curs inferior, que durant uns 800…
Zhangjiakou
Ciutat
Ciutat del sheng de Hebei, Xina, a la regió del Nord.
Situada al vorell de l’altiplà mongol, és un centre mongol situat en un lloc de pas de la Gran Muralla, a uns 150 km de Pequín, al NW És un important centre comercial i industrial indústries mecàniques i alimentàries
Kunlun
Serralada
Serralada cristal·lina (granit i esquists cristal·lins) de l’Àsia central, a la Xina, situada al N de l’Himàlaia.
Separa l’altiplà del Tibet S de la conca del Tarim N Es perllonga en orientació W-E, des del Pamir fins a Sichuan, a través del Quinghai L’altura principal és el mont Ūlugh Mūz 7 723 m Hi ha una gran reserva de recursos miners ferro, coure, or i zinc
Quinghai
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Nord-oest.
La capital és Xining Confina al NW amb Xinjiang, al N i a l’E amb Gansu, al SW amb el Tibet i al SE amb Sichuan D’ençà del 1944 comprèn també bona part de l’altiplà del Tibet En una de les serralades que travessen la regió, els Kunlun, hi neix el Huang He Els habitants són la majoria musulmans, llevat dels budistes nòmades del Tibet
Jungària
Divisió administrativa
Regió septentrional del zizhiqu del Xinjiang Uighur, Xina, a la regió del Nord-oest.
Formada per un altiplà limitat al N per l’Altai i al s per la serralada de Tian Shan, és una zona estepària i en gran part estèril Té un clima més benigne que Mongòlia, amb un període estival força llarg que permet el conreu de blat, ordi, melca, cotó, arròs, blat de moro, sèsam, tabac, etc El nom tradicional xinès és Pelu “camí del nord”, perquè la població es concentra únicament al llarg de l’antic camí que unia la Xina amb l’Occident L’única ciutat important és Urumqi, capital del zizhiqu
Serralada Transversal Catalana
Serralada
Serralada d’orientació NW-SE situada majoritàriament a la comarca de la Garrotxa, formada per un conjunt de muntanyes d’entre 900 m i 1.200 m d’altitud que fan de pont entre els Prepirineus i el sector septentrional de les serres prelitorals (les Guilleries).
S’hi distingeixen dues subunitats de relleu La septentrional és formada per les serres de Sant Julià del Mont 909 m, del Corb 936 m, de Finestres 1027 m i de Rocacorba 992 m La meridional la formen, a l’W, els cingles d’Aiats i de Cabrera 1312 m, l’altiplà del Cabrerès, Caselles 1143 m i Tavertet 1126 m, al Collsacabra mentre que a l’E hi ha l’estany de Banyoles Hi predominen les roques calcàries i la pluviositat és elevada Les aigües de les seves rieres són tributàries del Ter i del Fluvià
Shanxi
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Nord, a la conca inferior del Huang He.
La capital és Taiyuan És un altiplà fèrtil cobert de loess on hom conrea blat i mill, i a les planes sobretot al voltant de Taiyuan, blat de moro, tabac, cotó i fruites Al N hi ha ramaderia d’ovins És mitjanament poblada 191 h/km 2 1993 la vida econòmica es concentra a la vall del Fen He, afluent del Huang He, on hi ha Taiyuan, gran centre miner i industrial Posseeix les majors reserves de carbó del país a Taiyuan, Pinting, Lincheng i Datong, gran centre miner Hi ha ferro a la serralada de Taihang La indústria, molt desenvolupada modernament, és dedicada a la metallúrgia, la…
Gobi
Desert
Vasta regió desèrtica de l’Àsia oriental, que s’estén pel S de Mongòlia i pel N de la Xina.
És un altiplà cobert per dunes i pedregams i limitat per muntanyes, amb una altitud de 800 a 1 000 m Per la seva situació, és un desert fred i d’una gran aridesa, de clima continental rigorós, amb temperatures mitjanes de -15°C al gener i 25°C al juliol, i pluges estivals coempreses entre els 100 i els 200 mm anuals L’escassa població 0,3 h/km 2 es concentra al voltant dels nombrosos oasis, però la majoria dels habitants són nòmades, dedicats a la cria de cabres, ovelles, cavalls i camells És travessat pel ferrocarril que uneix Ulaanbaatar amb Pequín, i les antigues rutes de les…