Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Taiwan
Estat
Estat insular de l’Àsia oriental, situat al SE de la Xina, de la qual el separa l’estret de Taiwan, que comunica la mar de la Xina Oriental amb la mar de la Xina Meridional; la capital és Taipei.
La geografia física El territori sota la jurisdicció de Taiwan consisteix en l’illa homònima també coneguda com a Formosa i diversos grups d’illes, entre les quals les de P’enghu Pescadores, prop de Taiwan, i Matsu i Chinmen Quemoy, situades vora la República Popular de la Xina, a l’altre costat de l’estret de Taiwan L’illa principal, Taiwan, és una zona muntanyosa recorreguda en sentit longitudinal per serralades paralleles cobertes de bosc tropical dens, que atenyen les màximes altituds al centre Yii Shan, 3997 m A l’E les muntanyes cauen a pic a la costa, que és alta, escarpada i d’accés…
Pakistan
Estat
Estat de l’Àsia meridional, situat entre l’Iran a l’W, l’Afganistan a l’W, el NW i el N, la Xina al NE, l’Índia a l’E i el SE i la mar d’Aràbia al S; la capital és Islamabad.
La geografia física El Pakistan és format per tres regions ben diferenciades la regió muntanyosa del N i el NE, el Balutxistan i la vall de l’Indus La primera inclou una part del Karakoram, que culmina al K2 8611 m, els contraforts de l’Hindūkush a l’W i de l’Himàlaia a l’E de clima típicament alpí, té precipitacions abundants, sobretot de neu, que en el desglaç provoquen les fortes crescudes de l’Indus i dels seus afluents el bosc desapareix amb l’altitud i l’extrem nord és el domini de les glaceres Pics de l’Himàlaia en el territori del Pakistan fent frontera amb la Xina © Corel…
Espanya
Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…
Iran
Estat
Estat de l’Àsia occidental, estès del Caucas a la depressió de Helmand i de la mar Càspia al golf Pèrsic, i limitat per Armènia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia i el Turkmenistan al N, l’Afganistan i el Pakistan a l’E, els golfs Pèrsic i d’Oman al S i l’Iraq i Turquia a l’W; la capital és Teheran.
La geografia física Les serralades de l’Iran es divideixen, a partir del nucli muntanyós d’Armènia, en dos sistemes de direcció NW-SE i amb unes altituds de més de 3000 m el que voreja la costa de la mar Càspia d’W a E, amb l’Elburz Demāvand, 5670 m, que es perllonga cap a l’E per les muntanyes de Khorāsān, i el que parteix de l’E de la depressió del llac Urmia i forma una sèrie de serralades, el Zagros, que a través del Kurdistan es dirigeixen cap al S i voregen l’altiplà interior A l’E, les muntanyes del N i del S s’uneixen per una sèrie…
Castella
Claustre romànic de San Juan de Duero, Sòria (segle XIII)
© Fototeca.cat
País de l’Europa mediterrània, al centre de la península Ibèrica.
El primer nucli territorial amb característiques diferencials llengua, condicionaments polítics al qual fou aplicat el nom actual, ja al segle VIII pels autors àrabs i que es generalitzà a partir del segle IX entre els cristians, es reduïa a la Vardúlia o capçalera de l’Ebre Al segle XI, amb la primera unió amb Lleó, ja s’identificaren quatre dialectes corresponents a la Montaña la Vardúlia inicial i la meitat oriental de Santander, Burgos, La Rioja i Extremadura Al segle XIII, en incorporar-se definitivament el regne de Lleó, el concepte territorial de Castella començà a desplaçar-se cap al…
Índia
Estat
Estat que ocupa la major part de la península Índia; limita a l’W i al NW amb el Pakistan, al N amb la Xina i el Nepal, al NE amb Bhutan i a l’E amb Bangladesh i Myanmar; la capital és Nova Delhi.
La geografia econòmica i l’economia L’agricultura L’agricultura, base de l’economia, ocupa 2000 amb la resta del sector primari el 64% de la població activa i contribueix en prop d’un 30% al producte interior brut Els conreus ocupen 1994 el 57% de la superfície total, les pastures no arriben al 4% i el bosc, el 23% la resta és improductiva El percentatge de la terra regada s’acosta al 43% dels conreus més de 2/3 de la terra de conreu són dedicats als cereals, dels quals el de l’arròs és el més estès, conreat principalment al baix Ganges, al litoral i a Assam l’Índia n’és el segon productor…
Xina
Estat
Estat de l’Àsia oriental.
Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…