Resultats de la cerca
Es mostren 1605 resultats
Changzhou
Ciutat
Ciutat del sheng de Jiangsu, a la regió de l’Est, Xina.
Antic centre comercial de productes agrícoles, s’hi desenvolupà la indústria tèxtil cotonera en 1920-30 Actualment és el principal centre tèxtil de Jiangsu Altres indústries són l’alimentària, farineres, arrosseres i productores d’oli Des del 1958 és també un centre de la metallúrgia pesada, amb fàbriques de vagons, motors, transformadors, generadors, i altra maquinària per a l’agricultura i el tèxtil És unida per un canal navegable a Xangai
Changshu
Ciutat
Ciutat del sheng de Jiangsu, a la regió de l’Est, Xina, situada al NE de Xangai.
Centre artesà, dedicat a l’exportació brodats, mobles, orfebreria
Changsha
Ciutat
Capital del sheng de Hunan, a la regió del Centre-sud, Xina, situada a la vora del riu Xiang.
Centre comercial d’una regió agrícola cotó, arròs, te i minera antimoni, coure, zinc, carbó Nucli industrial tèxtil cotó i seda, metallúrgic, alimentari, de maquinària, de material de construcció Centre d’ensenyament superior Universitat de Hunan, fundada el 1959, i escola d’enginyeria de Changsha Té port fluvial i aeroport
Changchun
Ciutat
Capital del sheng de Jilin, a la regió del Nord-est, Xina.
Centre comercial d’una rica regió agrícola, i nucli industrial indústries mecàniques fabricació d’automòbils, locomotores i vagons, alimentàries molins de farina, tèxtils cotó i d’elaboració de tabac Centre d’ensenyament superior Universitat de Jilin, fundada el 1958, escola de geologia Jilin i escola industrial
Centre-sud
Divisió administrativa
Regió de la Xina, que comprèn els sheng
de Guandong, Henan, Hubei, Hunan, Jiang i Guangxi Zhuang.
La capital és Wuhan
Catai
Geografia històrica
Nom amb el qual fou coneguda la Xina a Europa des de la meitat del sXII, per extensió del nom aplicat a la Xina septentrional sota el domini dels khitans
.
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de vegades forma…
coves de Mogao
coves de Mogao
© Richard Towell
Cova
Budisme
Conjunt de coves budistes situades prop de Dunhuang, a la província de Gansu (Xina).
Les coves, de dimensions molt diverses, estan excavades en un penya-segat de gres, i formen un conjunt de 492 temples, dels quals només uns trenta poden ser visitats Els temples estan decorats amb pintures murals i conserven milers d’escultures, manuscrits, etc, que constitueixen un tresor de mil anys d’art budista Aquest indret, emplaçat en un dels extrems del desert de Gobi, es trobava en un lloc estratègic de la ruta de la deda Les coves foren construïdes entre els segles IV i XIV per monjos budistes com a santuaris gràcies a les donacions El 1987 foren declarades patrimoni de la humanitat…