Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Hohhot
Ciutat
Capital del zizhique de Mongòlia Interior, Xina, a la regió del Nord-est.
Situada al límit meridional del desert de Gobi, és un mercat freqüentat per nòmades Centre comercial, administratiu i industrial Centre d’ensenyament superior
Qiongshan
Ciutat
Ciutat del sheng de Hainan, Xina, a la regió del Centre-sud, a la costa N de l’illa de Hainan.
Antiga capital administrativa de Hainan, fou important centre comercial obert al comerç exterior l’any 1976 Posteriorment l’avantport de Haikou l’ha anat superant en importància i grandària fins que el 1949 la reemplaçà com a centre administratiu
Xiangfan
Ciutat
Ciutat del sheng de Hubei, Xina, a la regió del Centre-sud.
Situada a l’aiguabarreig del Han Shui i el Bai He, és un important centre comercial i industrial indústries alimentàries, tèxtils i del vidre El municipi fou creat l’any 1950 per la unió de Fancheng centre comercial i port fluvial i Xiangyang centre administratiu, polític i cultural
Jiamusi
Ciutat
Ciutat del sheng de Heilongjiang, Xina, a la regió del Nord-est.
Situada a la vora del riu Sungari, es comunica amb ciutats com Harbin i Ilan, com també amb els rius Amur i Wussuli Jiang Durant l’ocupació japonesa dels anys 1931-32 es convertí en centre administratiu del govern de Mansokuo i capital de la província de Sanjiang Posteriorment hi foren explotats els recursos de carbó de les mines properes Actualment és una ciutat industrial, amb construcció de maquinària per a l’agricultura i la mineria, adobs químics, plàstics, polpa de fusta i pasta de paper, amb una de les indústries papereres més grans de la Xina, i refineria sucrera
Xuzhou
Ciutat
Ciutat del sheng de Jiangsu, Xina, a la regió de l’Est.
Situada al S del llac Weishan, enmig d’una regió de turons, és un centre de comunicacions important entre els quatre sheng de Jiangsu, Shandong, Henan i Anhui Les mines de ferro de Liugonyi explotades ja sota la dinastia Han, situades a una trentena de quilòmetres, al N, com també les mines de carbó dels voltants de la ciutat, n’han fet un centre industrial important indústries siderúrgiques i mecàniques Hom l’anomena també Tongshan , nom del xian administratiu on és situada la ciutat Lloc estratègic, ha estat escenari de nombroses batalles, de les quals es destaquen la del 1938…
la Casanova de Valls
Centre administratiu del municipi de Guixers (Solsonès), a la dreta de l’aigua de Valls.
Prop seu hi ha l’església de Santa Maria de Valls
la Coma
Poble
Poble (comardins; 1.006 m alt.) del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), del qual és el centre administratiu, vora les fonts del Cardener, a l’esquerra del riu.
L’església parroquial Sant Quirze conserva ferros forjats d’una església anterior Antiga pertinença de Sant Serni de Tavèrnoles, formà part de la batllia de Sant Llorenç de Morunys, del vescomtat de Cardona
Clariana de Cardener
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a l’extrem de llevant de la comarca, al límit amb el Bages.
Situació i presentació Té forma de mitja lluna i el sector N segueix la vall del Cardener fins a la seva unió amb el riu Negre o riera de Solsona, que forma una afrau o congost, mentre que el sector S comprèn la vall de la riera d’Anglerill, afluent del riu Negre i de la rasa del Reboll, al Cardener Dins la comarca limita amb els termes de Navès NE, Olius NW i Riner W El Cardener també forma un congost excavat en la plataforma estructural que fou aprofitada per a la construcció 1949-54 del pantà de Sant Ponç, el primer de la conca del Llobregat, inaugurat posteriorment 1964 Regula els cursos…
Guixers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, situat a la vall de Lord, a la confluència del Cardener i de l’aigua de Valls, i que envolta el de Sant Llorenç de Morunys.
Situació i presentació Limita pel N amb el municipi de la Coma i la Pedra, per l’W amb Odèn i per l’E amb Gòsol i Fígols Berguedà A migdia entronca amb el terme de Navès i amb els enclavaments del Santuari de Lord Sant Llorenç de Morunys i Valielles Montmajor, Berguedà El territori a ponent del Cardener s’estén des de la cinglera de la serra de Querol 2214 m, sector meridional de la serra de Port del Comte, fins a la mola de Lord, i a la capçalera de la rasa de Vilamala, i comprèn l’important coll de Jou 1470 m El territori de llevant, a la vall de l’aigua de Valls, s’estén des dels…
Llobera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, limítrof amb la Segarra.
Situació i presentació Els límits municipals dins el Solsonès són Olius N i E, Riner i Pinós E i Pinell NW Les seves aigües la riera de Sanaüja, que forma el límit amb el terme de Pinell, i la capçalera de la riera de Llanera es dirigeixen al Segre a través del Llobregós, però al sector nord-oriental s’aixeca un esquenall serra de Llobera, de 915 m al turó de Vilamós, continuació de la serra de Torregassa, de direcció N-S, que separa la conca del Segre de la del Cardener El terme comprèn els pobles de Llobera anomenat també Llobera de Solsonès, cap administratiu, i Torredenegó,…