Resultats de la cerca

Gran centre de la ceràmica xinesa, d’antiga tradició a la ciutat, al segle XVII hi fou installada una fàbrica de porcellanes, que assolí una alta perfecció a mitjan segle XVIII La posterior davallada durà fins el 1950, quan la indústria es reorganitzà per mitjà d’associacions cooperatives Actualment gairebé tota la població activa s’ocupa en la indústria ceràmica, tant en la producció de porcellanes domèstiques com en altres productes ceràmics

És el poblat neolític més important de la Xina, d’una extensió superior a una hectàrea Conté quatre capes d’habitatges distints corresponents a diversos segles d’ocupació del 2500 al 2000 aC, sitges, forns de ceràmica i una necròpolis

És un nus ferroviari Situada al curs superior del Fen He, en una fèrtil plana agrícola, és un centre comercial i un nucli industrial important té indústria siderúrgica, mecànica, de maquinària agrícola i tèxtil, de motors, química, tèxtil cotó, del paper, del ciment i ceràmica

Situada a l’aiguabarreig del Min Jiang amb el Iang-Tsé, prop de la frontera amb el Yunnan, és un nus de comunicacions i un centre industrial fàbriques de paper, ceràmica, factories d’elaboració de te, etc Durant les dinasties Ming 1368-1644 i Qing 1644-1911 fou la prefectura superior de Suchow o Hsü-chow, coneguda pels europeus amb el nom de Suifu

Centre miner hulla, siderúrgic i agrícola als contraforts dels Taihang Shan, que s’ha desenvolupat en part per raó de la seva situació vora el ferrocarril que l’enllaça amb Pequín Capital de la dinastia Shang, instituïda per Pangeng, el 1300 aC Perdurà fins l’any 1027 Les excavacions del s XX han revelat l’extraordinària categoria de la civilització del bronze xinesa Cal citar sobretot les peces de bronze anomenades Shang també la ceràmica blanca Hom ha descobert l’arxiu de les inscripcions màntiques damunt closques de tortuga més de 100 000 peces, primera mostra de l’escriptura…

Descobert l’any 1990 per Joan Abad, de l’Associació Arqueològica de Girona, és situat a pocs metres de l' estany de Banyoles , en una zona generalment inundada durant l’hivern però originàriament la riba era més allunyada, a uns 50 m La seva extensió ha estat estimada, segons sondeigs i perforacions sistemàtics iniciats l’any 1996, entre 8000 m 2  i 10000 m 2 , uns 1000 m 2  dels quals submergits El jaciment, datat cap a la meitat o al final del Vè millenni aC, és un dels hàbitats lacustres més antics d’Europa, i el més important de la península Ibèrica Presenta afinitats amb altres poblats…

Situació i presentació A migdia el municipi afronta amb els termes gironins de Sant Gregori, Sant Julià de Ramis i Canet d’Adri i a septentrió, amb Camós i Cornellà del Terri Accidentat pels contraforts orientals de la serra de Rocacorba, el puig de Sant Dalmau fa de límit nord-occidental del terme amb el de Canet d’Adri A part del Revardit, altres rieres que drenen el municipi són les de Riudellots i de Marimanya, afluents també per la dreta del Terri la de Riudelleques, que fa parcialment de límit occidental amb Canet d’Adri i amb Sant Gregori, desguassa al Ter capçalera de la riera de…

Situació i presentació Estès a l’esquerra del Fluvià, el qual en forma, en part, el límit meridional El límit occidental amb Maià de Montcal Garrotxa, és el torrent de Malhivern, afluent per l’esquerra del Fluvià, al qual riu desguassa just al límit d’ambdós termes El límit NW coincideix parcialment amb la riera de Can Vellana, fent una mena de tascó que s’interna vers septentrió entre els termes municipals de Maià de Montcal i Cabanelles Alt Empordà El límit N amb aquest darrer municipi prossegueix més a llevant per la riera de Cal Fluvi de Turbany, que desguassa a la riera de Sant Jaume,…

Situació i presentació El terme limita al N amb el de Fontcoberta, al NE amb Vilademuls, amb el qual fa de límit, en part, la riera de la Farga, i al S amb els de Palol de Revardit i Sant Julià de Ramis Gironès Al SW limita amb Camós i a l’W amb Porqueres i Banyoles El sector de Sant Andreu del Terri, antic municipi que fou agregat a Cornellà el 1976, és drenat pel Terri i per diverses rieres, de les quals destaca la riera de Marimanya, afluent del Terri per la dreta El terreny és accidentat en el tros de la serra que separa el Terri i la riera de la Farga i al sector de la vall baixa del…

Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…