Resultats de la cerca

Situada a la vora del Huangpu, a l’estuari del Iang-Tsé, és un dels ports i centres comercials més grans de l’Orient Desenvolupada sota la influència occidental i el règim de concessions internacionals, tingué una ràpida expansió demogràfica i econòmica, i al costat de la funció comercial es desenvoluparen les activitats industrials i financeres És la ciutat més gran de la Xina i el vuitè port del món De la ciutat, destaquen sobretot el Temple del Déu de la Ciutat i els seus barris adjacents, que formen el nucli de la ciutat històrica, la zona del Bund, a la riba occidental del…

S’estén al llarg de la costa sud-est de la Xina i d’Indoxina, des de Taiwan, al N, fins a Sumatra, al S L’estret de Formosa la comunica amb la mar de la Xina Oriental, i el de Malaca, al SW, amb l’oceà Índic, i al NE és unida a l’oceà Pacífic per l’estret de Luzon Té una profunditat mitjana d’uns 1100 m, i la màxima és d’uns 5400 m, al NW de Luzon És sotmesa a la força dels monsons del NW a l’hivern i del SE a l’estiu A la seva costa hi ha nombrosos golfs És una zona rica en recursos pesquers, i en el fons marí podria haver-hi recursos miners importants especialment hidrocarburs Per la seva…

Situat dins el municipi de Xàbia Marina Alta, correspon al Promontorium Ferrarium , que separava el sinus Sucronensis i el sinus Illicitanus dels antics Els materials geològics, cada cop més vells vers el S, componen faixes paralleles des del Miocè al Cretaci inferior, que cabussen al NE La toponímia, no gaire unànime, té una versió marina, més senzilla, que només conté el cap de Sant Martí i el de la Nau pròpiament dit 116 m alt, al S del sector més oriental del promontori, on hi ha un far, i una altra de terra, on se succeeixen, de N a S, el cap Prim,…

Neix al vessant septentrional de les muntanyes de Tanglha, al Tibet, a uns 5000 m d’altitud, de la confluència de diversos corrents Es dirigeix cap al SE, i rep el Yalong Jiang, fins a arribar a la Conca Roja a 300 m d’altitud, on canvia la direcció cap al NE, rep els rius Min, Fou i Wu Jiang i passa per les ciutats de Yibin, Luxian i Chongqing En arribar a Wanxian pren la direcció E després de Fengjie i fins a Yichang travessa un sector muntanyós, on s’encaixa entre gorges, ple de ràpids i salts que obstaculitzen la navegació finalment entra a la plana 41 m d’altitud, on els llacs de la riba…

Lloc de moriscs el 1602 tenia 12 focs, el 1535 fou agregat a la nova parròquia d’Alpatró, i, més tard, a la de Benissivà

La geografia El relleu, d’estil juràssic, és format per plegaments amples interferits per alineacions SW-NE i W-E El sinclinal del Montgó 753 m alt s’alça aïllat sobre una plana alluvial i es prolonga per una plataforma càrstica de 200 m alt planes de Xàbia vers el cap de Sant Antoni un contrafort per la banda de ponent és el tossal de Benimàquia 218 m alt A més del riu Girona, eix de la vall d’Alcalà, que desemboca a la punta de l’Almadrava i fa de límit amb el terme de Setla, Mira-rosa i Miraflor, hi ha barrancs, com el de l’Alberca i el de l’Altet El litoral és de transició…

Al segle III aC, Qin Shi Huangdi, fundador de l’imperi xinès, en començà la construcció, però el seu estat actual es deu a la dinastia Ming segles XIV-XVII La muralla no aconseguí, però, de donar una protecció eficaç contra les invasions Segueix la línia muntanyosa en uns 6000 km, amb una alçada de 10 m i un gruix mai no inferior a 6 m Les excavacions arqueològiques i l’ús de tècniques de GPS més modernes han permès calcular que, comptant les seves ramificacions i construccions secundàries, la Gran Muralla era 2500 km més llarga del que es pensava fins fa pocs anys, i se li…

La geografia Cap de comarca, Dénia, centre històric del Marquesat , nucli de la comarca Hom hi distingeix, a més, les valls de Pego, continuades vers l’interior per les d’Alcalà, d’Ebo, de Gallinera i de Laguar a l’altra banda, el riu Gorgos travessa les antigues valls de Pop i de Xaló A la costa hom pot individualitzar el pla de Dénia, la Retoria i la vall de Xàbia En conjunt la comarca ocupa el vessant septentrional litoral del gran promontori de la Nau, esperó que s’allarga vers les Illes entre els golfs de València i d’Elx dels vells cartògrafs Els terrenys i accidents són nombrosos, a…

Avança com un esperó vers l’E, prolongant una plataforma càrstica, actualment urbanitzada per a l’estiueig Amb el cap Negre, al S, tanca la recalada del Portitxol, presidida per l’illa del Portitxol El nom popular és cap Prim , i en la cartografia actual és anomenat també cap de Sant Martí En la tradició oral del país, avui molt periclitada, hom anomenava cap Martí el cap de la Nau dels mariners o de la Carta de Tofiño

Lloc de moriscs el 1602 tenia 3 focs, el 1535 fou agregat a la nova parròquia d’Alpatró al mateix s XVI fou erigit en parròquia independent amb Benialí, el Rafalet, Benitaia, Benistrop i Bolcàssim com a annexos Fou repoblat amb mallorquins després de l’expulsió dels moriscs 1609, i el 1612 hi fou fundat el convent de Sant Andreu de Gallinera, de franciscans alcantarins L’actual església parroquial de Sant Miquel, construïda en 1722-44, té com a annexos Benitaia i Benialí