Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Sèrica
Geografia històrica
Antiga denominació geogràfica per a indicar els països de l’Extrem Orient, sobretot la Xina.
Hèlsinki
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de Finlàndia i del lääni d’Uudenmaan.
Situada en una península sobre el golf de Finlàndia, vorejada per nombrosos illots, l’envolta la mar per tres costats A l’E hi ha el barri de Sörnäinen, residencial obrer, al NE els barris nous, i al NW àrees residencials burgeses, separades pel llac de Töolö i pel parc olímpic d’un sector urbà industrial La forma de la península proporciona nombrosos ports el meridional, pròxim al centre urbà, de passatgers el de Sörnäinen, exportador de fusta i el de Sandviken-Hietalahti, importador de cereals i de carbó A més de la funció administrativopolítica, hi és desenvolupat el sector industrial…
mar de la Xina Meridional
Mar
La més gran de les mars litorals de l’oceà Pacífic.
S’estén al llarg de la costa sud-est de la Xina i d’Indoxina, des de Taiwan, al N, fins a Sumatra, al S L’estret de Formosa la comunica amb la mar de la Xina Oriental, i el de Malaca, al SW, amb l’oceà Índic, i al NE és unida a l’oceà Pacífic per l’estret de Luzon Té una profunditat mitjana d’uns 1100 m, i la màxima és d’uns 5400 m, al NW de Luzon És sotmesa a la força dels monsons del NW a l’hivern i del SE a l’estiu A la seva costa hi ha nombrosos golfs És una zona rica en recursos pesquers, i en el fons marí podria haver-hi recursos miners importants especialment hidrocarburs Per la seva…
Lapònia
© Fredrik Broman/imagebank.sweden.se
Regió
Regió del N d’Europa, dividida entre Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia.
Els límits de Lapònia són difusos, però, d’una forma aproximada, hom coincideix a situar-los en el territori actualment habitat pels lapons lapó o samis la meitat septentrional de Noruega i Suècia, les terres de Finlàndia situades per damunt del cercle polar àrtic, i la península de Kola Rússia Les muntanyes, d’origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds fiords Hi abunden els llacs morènics Inari Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l’oceà Àrtic són de curs breu i ràpid, mentre que els de la Bàltica són més llargs i cabalosos Kemi, Muonio, i…
Himàlaia
© Corel Professional Photos
Serralada
Gran sistema muntanyós de l’Àsia meridional.
S’estén, en sentit longitudinal, de la vall de l'Indus, al NW, a la vall del Brahmaputra, al SE, i en sentit transversal, del Tibet, al N, a la plana indogangètica, al S La seva longitud és d'uns 2500 km, i l'amplària mitjana, de 200 a 300 km Molts dels seus pics superen els 7000 i els 8000 m d'altitud A la part central forma un gran arc convex cap a la plana del Ganges Separa la Xina i l'Índia, però comprèn, així mateix, territoris d'altres països el Pakistan, el Nepal i Bhutan Format al llarg de la gran orogènia terciària, durant el Mesozoic i part del Paleozoic, el seu…
Finlàndia
Estat
Estat del nord d’Europa, el més oriental dels estats escandinaus, situat entre Rússia, a l’E, amb la qual té més de 1.000 km de frontera, la mar Bàltica, al S i l’W, Suècia, al NW, i Noruega, al N; la capital és Hèlsinki.
La geografia física El relleu i la geologia Geològicament, Finlàndia forma part de l’escut bàltic, el qual no hi ha experimentat les alteracions que l’han afectat a la península escandinava, de la qual també és el basament, i que n’han modificat l’orogènia El país és constituït per un gran peneplà, format principalment per materials granítics i cobert d’un gran gruix de sediments fluvioglacials, afectat només per la presència d’algunes fractures resultants de la tectònica terciària i per la gran massa de glaç del Quaternari Tret del petit sector del NW, que s’endinsa entre Noruega i Suècia…
Caixmir
© Fototeca.cat
Regió
Regió del subcontinent indi dividida entre l’Índia (Jammu i Caixmir), el Pakistan (Azad Kashmir) i la Xina.
La geografia Àrea de relleu complicat, hom hi distingeix, de NE a SW, sis subregions les muntanyes del Karakoram, amb nombrosos cims de més de 7000 m la vall de l’ Indus , que corre en direcció SE-NW i baixa de 4200 m fins a 1200 les muntanyes de l’ Himàlaia , que s’estenen parallelament a la vall de l’Indus la vall del Caixmir , conca alluvial d’uns 130 km de llargada i 40 km d’amplada, drenada pel riu Jhelum i amb centre a la ciutat de Srīnagar les muntanyes del Pir Panjal, que atenyen 4500 m i una part de la plana del Panjab Mentre que a les muntanyes altes predominen el clima i la…
Xina
Estat
Estat de l’Àsia oriental.
Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…