Resultats de la cerca

Nucli d’indústries textil, mecànica, del calçat i química i nus de comunicacions

Separa l’altiplà del Tibet S de la conca del Tarim N Es perllonga en orientació W-E, des del Pamir fins a Sichuan, a través del Quinghai L’altura principal és el mont Ūlugh Mūz 7 723 m Hi ha una gran reserva de recursos miners ferro, coure, or i zinc

És el centre d’un oasi regat pel riu Yūrūng Daryā El seu interès està en el fet d’haver estat, entre els ss III-VIII, un important centre cultural i religiós summament cosmopolita budisme, hellenisme, maniqueisme, etc

És un bloc cristallí de 2 000 m d’altitud, amb pendents suaus per l’W i escarpats pel vessant oriental Presenta falles complexes amb afloraments de roques volcàniques andesites

És situat entre les muntanyes de Kunlun, al N, l’Himàlaia i el riu Indus, al S, la vall de Shyok, a l’E, i l’Hindu Kush, a l’W Comprèn quatre serralades, que s’estenen uns 400 km de NW a SE Gran Karakoram o Muztagh, Aghil Karakoram, Kailas Karakoram i serralada Ladākh L’altitud màxima és el K2 8 611 m, però hi ha diversos pics de més de 7 000 m Gasherbrum 8 035 m, Rakaposhi 7 789 m, etc Hi abunden les glaceres de tipus himalaià formades per la confluència d’altres de secundàries Baltoro 86 km, Siachen 72 km i Rimo

És situada a la vora dreta del Huang He, a l’E de Zhengzhou Té indústries de transformació alimentàries, tèxtils i de llumins i central tèrmica Antigament, mentre fou capital de l’imperi xinès Song segles X al XII rebé el nom de Bian

Formada per un altiplà limitat al N per l’Altai i al s per la serralada de Tian Shan, és una zona estepària i en gran part estèril Té un clima més benigne que Mongòlia, amb un període estival força llarg que permet el conreu de blat, ordi, melca, cotó, arròs, blat de moro, sèsam, tabac, etc El nom tradicional xinès és Pelu “camí del nord”, perquè la població es concentra únicament al llarg de l’antic camí que unia la Xina amb l’Occident L’única ciutat important és Urumqi, capital del zizhiqu

Situada a l’alta vall del Muleng He, en una regió muntanyosa on abunda la fusta i diversos recursos minerals com carbó, ferro, llicorelles bituminoses, grafit, fluorita i pedra calcària, hi predomina la mineria del carbó, el qual és d’elevada qualitat, apte per a la producció de coc i per a la utilització en la indústria química Té indústria de la fusta i construcció de maquinària per a la mineria És centre ferroviari

Port fluvial en el Iang-Tsé, en la seva confluència al llac de Poiang, exporta productes agrícoles com gra, cotó, rami, te i d’altres Té dipòsits de coure a les muntanyes de l’oest La industrialització és recent i comprèn indústria tèxtil cotonera, tallers de construcció de maquinària i motors, plantes d’extracció d’olis i molins arrossers En construcció hi ha centrals hidroelèctriques a les muntanyes de Lu Shan i al Xiu Shui