Resultats de la cerca

Té una longitud de 4845 km i un cabal mitjà anual de 1500 m 3 /s Neix a 4500 m d’altitud a l’altiplà del Tibet, es dirigeix cap al SE i travessa les regions lacustres de Hin-ko-hai, Oring Nor i Tsaring Nor canvia de direcció en travessar el massís d’A-mi-na-k'ing i es dirigeix cap al llac i la depressió de Lanzhou Al curs mitjà es dirigeix cap a l’altiplà mongol, i pren la direcció N-S cap a la fossa tectònica de Qin Ling, i després l’W-E, per a arribar a la mar a través de la gran plana de la Xina septentrional A Mong-hie comença el curs inferior, que…

Neix al sheng de Gansu, prop de Guanbao, segueix una direcció W-E, passa prop de Xi'an i s’uneix al Huang He prop de Tongguan

Fou durant molts segles la principal via de comunicació entre el N i el S de la Xina La seva part central, entre el Iang-Tsé i el Huan He, fou acabada el 486 aC el seu prolongament meridional, fins a Hangzhou, ho fou al segle VII dC, i la part septentrional fou construïda per Khublai Kan el 1295

Neix al SE de l’Ich Chingan, a la Mongòlia Interior, flueix en direcció W-E fins a prop de Changchun, on es dirigeix cap al S, després d’haver rebut, per la dreta, el Sar Hörën, travessa el sheng de Liaoning i deseguassa a la badia de Liadong A la seva desembocadura hi ha el port de Yingkou

La capital és Taiyuan És un altiplà fèrtil cobert de loess on hom conrea blat i mill, i a les planes sobretot al voltant de Taiyuan, blat de moro, tabac, cotó i fruites Al N hi ha ramaderia d’ovins És mitjanament poblada 191 h/km 2 1993 la vida econòmica es concentra a la vall del Fen He, afluent del Huang He, on hi ha Taiyuan, gran centre miner i industrial Posseeix les majors reserves de carbó del país a Taiyuan, Pinting, Lincheng i Datong, gran centre miner Hi ha ferro a la serralada de Taihang La indústria, molt desenvolupada modernament, és dedicada a la metallúrgia, la mecànica, els…

És limitat, al S, per la península de Shandong a l’W, per la província de Hebei al N, per la província de Liaoning i la península de Liaodong i, a l’E, comunica amb el Huang Hai a través de l’ estret de Bo Hai Hi desemboquen el Huang He, el Hai He, el Jiyun He, el Luan He i el Liao He, i els principals ports són Longkou, Yangjiaogou, Tianjin, Qinhuangdao, Huludao i Yingkou La part septentrional és anomenada golf de Liaodong Hi ha jaciments de petroli

La capital és Zhengzhou Situada al sud del Huang He, la part occidental és muntanyosa Qin Ling la resta ocupa una part de la vall del Huang He i de la conca del Huai He, i és dedicada als conreus blat, cotó, arròs, cacauets, tabac i kaoliang Regió densament poblada 445 h/km 2 1982, té jaciments de carbó i indústries derivades de l’agricultura

Pel N, obert a una gran vall, rep els rius Liao He i Daling He Les costes són baixes

Situada entre els rius Wei He i Jiao He, al peu del Yi Shan, és un centre industrial, miner i agrícola La ciutat fou creada l’any 1949 per la reunificació de l’antiga Weixian amb el poble miner de Fangzu, creat per una companyia alemanya el 1898