Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Taihang Shan
Serralada
Muntanyes del NE de la Xina, entre els sheng de Shanxi, Hebei i Henan.
Dominen i delimiten la plana nord del Huang He És un massís antic, complex de falles i flexions, orientat en sentit SW-NE El seu extrem NE arriba fins a prop de Pequín
Xiliao He
Riu
Riu del NE de la Xina (1 450 km).
Neix al SE de l’Ich Chingan, a la Mongòlia Interior, flueix en direcció W-E fins a prop de Changchun, on es dirigeix cap al S, després d’haver rebut, per la dreta, el Sar Hörën, travessa el sheng de Liaoning i deseguassa a la badia de Liadong A la seva desembocadura hi ha el port de Yingkou
Heilongjiang
Divisió administrativa
Sheng de la Xina.
La capital és Harbin És situat al NE del país, a l’antiga Manxúria El clima és continental A les zones muntanyoses del SE i NW dominen els boscs La part E i NE i les valls de l’Amur i del Songhua Jiang, que la travessa, són dedicades al conreu blat, arròs, soia, kaoliang Hi ha carbó prop de Jiamusi i Kisi, or al N i petroli i refineria a Dajing Els rius són navegables Hi ha indústries tèxtils, sucrera, oleícola, del paper, química i del ciment
Maoming
Ciutat
Ciutat del sheng de Guangdong, Xina, situada 80 km al NE de Zhanjiang.
Iang-Tsé
Riu
Riu de la Xina, el més llarg del país i de l’Àsia i un dels més importants del món per la seva longitud (5.800 km), pel cabal mitjà (30.000 m3/s) i per la conca (1.726.000 km2).
Neix al vessant septentrional de les muntanyes de Tanglha, al Tibet, a uns 5000 m d’altitud, de la confluència de diversos corrents Es dirigeix cap al SE, i rep el Yalong Jiang, fins a arribar a la Conca Roja a 300 m d’altitud, on canvia la direcció cap al NE, rep els rius Min, Fou i Wu Jiang i passa per les ciutats de Yibin, Luxian i Chongqing En arribar a Wanxian pren la direcció E després de Fengjie i fins a Yichang travessa un sector muntanyós, on s’encaixa entre gorges, ple de ràpids i salts que obstaculitzen la navegació finalment entra a la plana 41 m d’altitud, on els…
Manxúria
Divisió administrativa
Regió del NE de la Xina que comprèn els sheng de Jilin, Liaoning i Heilongjiang.
La capital és Shenyang 3 174 000 h 1975 La limita a l’W el Gran Khingan, a l’E les muntanyes de Changpai i l’Ussuri, al N l’Amur i al segle la mar Groga, on forma la península de Liaotung El centre de la regió és una gran plana ondulada, molt fèrtil, regada pel Sungari i el Liao El clima és fred, amb una gran variació entre el N mitjana anual de -4° hi glaça 250 dies i el segle 10° hi glaça 150 dies Les pluges, predominantment d’estiu, disminueixen d’E 750-1000 mm a W 250-500 mm El bosc, principalment de coníferes, cobreix les muntanyes Els principals conreus són el kaoliang un tipus de melca…
Khingan
Massís
Massís de la Xina septentrional que s’estén en direcció SW-NE al llarg de la frontera de Mongòlia fins al riu Amur, tancant per l’W la plana del NE de la Xina.
És un bloc cristallí de 2 000 m d’altitud, amb pendents suaus per l’W i escarpats pel vessant oriental Presenta falles complexes amb afloraments de roques volcàniques andesites
Yinchuan
Ciutat
Capital del zizhiqu de Ningxia Hui, Xina, a la regió del Nord-oest.
És situada a la riba del riu Huang He, al NE de la Gran Muralla Als seus voltants hi ha rics jaciments d’hulla i de petroli Hi ha indústries tèxtils cotó i siderúrgiques
Xiang
Riu
Riu del S de la Xina (700 km).
Neix al N del zizhiqu de Guangxi Zhuang, al NE de Guilin, penetra, al N, al sheng de Hunan i desguassa al llac Dongting Passa per les ciutats de Hengyang, Zhuzhou, Xiangtan i Changsha
Wuyi Shan
Serralada
Serralada de la Xina sud-oriental, que s’alça fins a 2.000 m d’altitud.
És la part més elevada del massís del Zhejiang i Fujian, de roques arcaiques i primàries, que separa la conca mitjana del Iang-Tsé de les regions costaneres S'estén en direcció SW-NE pel límit entre les províncies de Jiangxi i Fujian