Resultats de la cerca

El 1950 passà a integrar la ciutat de Wuhan, juntament amb Hanyang i Wuchang, ciutats amb les quals formava una mateixa conurbació Fou una de les primeres ciutats xineses obertes al comerç exterior 1861

Neix al N del zizhiqu de Guangxi Zhuang, al NE de Guilin, penetra, al N, al sheng de Hunan i desguassa al llac Dongting Passa per les ciutats de Hengyang, Zhuzhou, Xiangtan i Changsha

Situada a l’àrea cotonera més important de Manxúria, és centre comercial Una de les ciutats més antigues de la regió s VII, el 1904 fou escenari de la derrota russa durant la guerra russojaponesa

S'estén a la plana alluvial al S del Iang-Tsé Té nombroses illes, on hi ha jaciments de carbó És unit amb el Yun He A les seves ribes hi ha les ciutats de Wujiang i Wuxi

Situada a l’extrem meridional de la península de Liaodong, és integrada per les ciutats de Lüshun —base naval i nucli industrial indústria tèxtil i alimentària— i Dalian —important centre comercial port exportador de cereals i carbó i nucli industrial drassanes, refineries de petroli i indústria tèxtil, química, alimentària i electrosiderúrgica—, el desenvolupament econòmic i demogràfic de les quals s’inicià a la fi del s XIX

Situada a la riba esquerra del Iang-Tsé, és un nucli industrial important elaboració de soia i de vinagre, molins de farina, fabricació de ciment, etc i port fluvial, bé que ha perdut una bona part de la seva antiga importància Constitueix un xian autònom Construïda en part sobre roca, és una de les ciutats més boniques del baix Iang-Tsé Fou capital de la província 1928-49

Situada 50 km a l’E de Yangzhou, en el canal Dong-yang que l’enllaça amb l’àrea litoral de Jiangsu Els anys cinquanta fou construït un altre canal per enllaçar-la directament amb el Iang-Tsé, que la convertí en un punt de transbordament de mercaderies, especialment cotó i blat, transportats a les diverses grans ciutats del S del Iang-Tsé Té indústries farineres, tèxtils, i de xarxes de pesca

Situada a la plana del Huang He, a l’extrem oriental de la serralada de Xionger Shan, és un important nucli industrial filats i teixits de cotó, molins de farina, maquinària tèxtil, siderúrgia i comercial i un nus ferroviari i de carreteres És una de les ciutats més antigues de la Xina, fundada durant la dinastia S hang 2100-1400 aC A partir del 1950 tingué un desenvolupament espectacular de 100000 h el 1949 passà a prop de 800000 el 1970

És un important centre d’indústria tèxtil i té una llarga tradició argentera Situada entre llacs el Tai, a l’W, i molts de petits a l’E i S, és travessada per canals, per la qual cosa ha estat anomenada “la Venècia de Xina” És una de les ciutats més antigues de la Xina ~1000 aC i fou capital del regne Wu segle V aC Del 1912 al 1949 fou anomenada Wuxian o Wuhsien La ciutat vella conserva el recinte emmurallat, diversos palaus i una gran pagoda del segle XIII

Situada a la vora del riu Sungari, es comunica amb ciutats com Harbin i Ilan, com també amb els rius Amur i Wussuli Jiang Durant l’ocupació japonesa dels anys 1931-32 es convertí en centre administratiu del govern de Mansokuo i capital de la província de Sanjiang Posteriorment hi foren explotats els recursos de carbó de les mines properes Actualment és una ciutat industrial, amb construcció de maquinària per a l’agricultura i la mineria, adobs químics, plàstics, polpa de fusta i pasta de paper, amb una de les indústries papereres més grans de la Xina, i refineria sucrera