Resultats de la cerca

Al NW s’obre a la mar Groga L’estret de Corea la comunica amb la mar del Japó, i el de Formosa, amb la de la Xina Meridional les illes Ryūkyū formen el límit oriental Té una profunditat mitjana d’uns 350 m, que a l’W és de menys de 200, i només una zona al llarg de la costa occidental de Ryūkyū passa de 1 800 m Experimenta la força dels monsons, i hi tenen lloc violents tifons

És limitat, al S, per la península de Shandong a l’W, per la província de Hebei al N, per la província de Liaoning i la península de Liaodong i, a l’E, comunica amb el Huang Hai a través de l’ estret de Bo Hai Hi desemboquen el Huang He, el Hai He, el Jiyun He, el Luan He i el Liao He, i els principals ports són Longkou, Yangjiaogou, Tianjin, Qinhuangdao, Huludao i Yingkou La part septentrional és anomenada golf de Liaodong Hi ha jaciments de petroli

Situada a la vora del riu Sungari, es comunica amb ciutats com Harbin i Ilan, com també amb els rius Amur i Wussuli Jiang Durant l’ocupació japonesa dels anys 1931-32 es convertí en centre administratiu del govern de Mansokuo i capital de la província de Sanjiang Posteriorment hi foren explotats els recursos de carbó de les mines properes Actualment és una ciutat industrial, amb construcció de maquinària per a l’agricultura i la mineria, adobs químics, plàstics, polpa de fusta i pasta de paper, amb una de les indústries papereres més grans de la Xina, i refineria sucrera

S’estén al llarg de la costa sud-est de la Xina i d’Indoxina, des de Taiwan, al N, fins a Sumatra, al S L’estret de Formosa la comunica amb la mar de la Xina Oriental, i el de Malaca, al SW, amb l’oceà Índic, i al NE és unida a l’oceà Pacífic per l’estret de Luzon Té una profunditat mitjana d’uns 1100 m, i la màxima és d’uns 5400 m, al NW de Luzon És sotmesa a la força dels monsons del NW a l’hivern i del SE a l’estiu A la seva costa hi ha nombrosos golfs És una zona rica en recursos pesquers, i en el fons marí podria haver-hi recursos miners importants especialment hidrocarburs Per la seva…

Fou durant molts segles la principal via de comunicació entre el N i el S de la Xina La seva part central, entre el Iang-Tsé i el Huan He, fou acabada el 486 aC el seu prolongament meridional, fins a Hangzhou, ho fou al segle VII dC, i la part septentrional fou construïda per Khublai Kan el 1295