Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Iang-Tsé
Riu
Riu de la Xina, el més llarg del país i de l’Àsia i un dels més importants del món per la seva longitud (5.800 km), pel cabal mitjà (30.000 m3/s) i per la conca (1.726.000 km2).
Neix al vessant septentrional de les muntanyes de Tanglha, al Tibet, a uns 5000 m d’altitud, de la confluència de diversos corrents Es dirigeix cap al SE, i rep el Yalong Jiang, fins a arribar a la Conca Roja a 300 m d’altitud, on canvia la direcció cap al NE, rep els rius Min, Fou i Wu Jiang i passa per les ciutats de Yibin, Luxian i Chongqing En arribar a Wanxian pren la direcció E després de Fengjie i fins a Yichang travessa un sector muntanyós, on s’encaixa entre gorges, ple de ràpids i salts que obstaculitzen la navegació finalment entra a la plana 41 m d’altitud, on els llacs de la riba…
Fuxin
Ciutat
Ciutat del sheng de Liaoning, al N de la Xina, a la regió del Nord-est, al NW del Shenyang.
Enclavada a la conca carbonífera de Manxúria, té importants jaciments Hi ha una central tèrmica i indústria química
Guangxi Zhuang
Divisió administrativa
Zizhiqu de la Xina.
La capital és Nanning Situada a la conca superior i mitjana del Xi Jiang Explotació forestal Hi ha jaciments de minerals no ferrosos i conreus de cereals, arròs, oleaginoses i te
Shaoyang
Ciutat
Ciutat del sheng de Hunan, Xina, a la regió del Centre-sud.
És situada a la vora del riu Zi Shui, al NW de Hengyang La seva situació en una conca hullera la converteix en centre miner i siderúrgic Fins el 1926 era anomenada Pao-Ching
Yiyang
Ciutat
Ciutat del sheng de Henan, Xina, a la regió del Centre-sud, a la riba del Zi Shui i al S del llac Dongting Hu.
Centre comercial recollector dels productes agrícoles de la conca del Zi Shui, té artesania tradicional de la fusta i del bambú, d’expansió industrial recent té ferro i acer, equipament elèctric, i indústria mecànica
Poyang
Llac
Llac de la Xina central, al sheng de Jiangxi.
A la conca mitjana del Iang-Tsé, exerceix una important acció reguladora de les aigües del riu, absorbint les aigües sobrants a l’època de crescuda, mentre que durant l’estiatge torna a desguassar normalment S'hi troba Pesca a les seves vores
Wuyi Shan
Serralada
Serralada de la Xina sud-oriental, que s’alça fins a 2.000 m d’altitud.
És la part més elevada del massís del Zhejiang i Fujian, de roques arcaiques i primàries, que separa la conca mitjana del Iang-Tsé de les regions costaneres S'estén en direcció SW-NE pel límit entre les províncies de Jiangxi i Fujian
Altin Tagh
Serralada
Sistema muntanyós de la Xina, a la regió autònoma de Xinjiang Uygur Zizhiqu.
És la branca septentrional dels Kunlun Segueix la direcció general SW-NE amb una altitud mitjana de 4 000 m, marca la divisòria entre el desert de Takla Makan i el Tibet i constitueix el límit sud-oriental de la conca del Tarim Els contraforts septentrionals allotgen alguns nuclis de població Chärchän, Charqiliq
Kunlun
Serralada
Serralada cristal·lina (granit i esquists cristal·lins) de l’Àsia central, a la Xina, situada al N de l’Himàlaia.
Separa l’altiplà del Tibet S de la conca del Tarim N Es perllonga en orientació W-E, des del Pamir fins a Sichuan, a través del Quinghai L’altura principal és el mont Ūlugh Mūz 7 723 m Hi ha una gran reserva de recursos miners ferro, coure, or i zinc
Henan
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Centre-sud.
La capital és Zhengzhou Situada al sud del Huang He, la part occidental és muntanyosa Qin Ling la resta ocupa una part de la vall del Huang He i de la conca del Huai He, i és dedicada als conreus blat, cotó, arròs, cacauets, tabac i kaoliang Regió densament poblada 445 h/km 2 1982, té jaciments de carbó i indústries derivades de l’agricultura