Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Alag Šan Gobi
Desert
Sector meridional del desert del Gobi, a l’Àsia central, a la província autònoma de Ningxia, Xina.
És un desert que s’estén des de la serralada d’Alag Šan, que el separa de la vall del riu Chatan Gol riu Groc, fins a l’Edzen Gol És habitat per la tribu mongol occidental dels Alag Šan Eleut Ölöt i els Edzen torgot, ramaders nòmades que exploten el llac Kilantai per extreure'n la sal
Hohhot
Ciutat
Capital del zizhique de Mongòlia Interior, Xina, a la regió del Nord-est.
Situada al límit meridional del desert de Gobi, és un mercat freqüentat per nòmades Centre comercial, administratiu i industrial Centre d’ensenyament superior
Altin Tagh
Serralada
Sistema muntanyós de la Xina, a la regió autònoma de Xinjiang Uygur Zizhiqu.
És la branca septentrional dels Kunlun Segueix la direcció general SW-NE amb una altitud mitjana de 4 000 m, marca la divisòria entre el desert de Takla Makan i el Tibet i constitueix el límit sud-oriental de la conca del Tarim Els contraforts septentrionals allotgen alguns nuclis de població Chärchän, Charqiliq
coves de Mogao

coves de Mogao
© Richard Towell
Cova
Budisme
Conjunt de coves budistes situades prop de Dunhuang, a la província de Gansu (Xina).
Les coves, de dimensions molt diverses, estan excavades en un penya-segat de gres, i formen un conjunt de 492 temples, dels quals només uns trenta poden ser visitats Els temples estan decorats amb pintures murals i conserven milers d’escultures, manuscrits, etc, que constitueixen un tresor de mil anys d’art budista Aquest indret, emplaçat en un dels extrems del desert de Gobi, es trobava en un lloc estratègic de la ruta de la deda Les coves foren construïdes entre els segles IV i XIV per monjos budistes com a santuaris gràcies a les donacions El 1987 foren declarades patrimoni de…
Gobi
Desert
Vasta regió desèrtica de l’Àsia oriental, que s’estén pel S de Mongòlia i pel N de la Xina.
És un altiplà cobert per dunes i pedregams i limitat per muntanyes, amb una altitud de 800 a 1 000 m Per la seva situació, és un desert fred i d’una gran aridesa, de clima continental rigorós, amb temperatures mitjanes de -15°C al gener i 25°C al juliol, i pluges estivals coempreses entre els 100 i els 200 mm anuals L’escassa població 0,3 h/km 2 es concentra al voltant dels nombrosos oasis, però la majoria dels habitants són nòmades, dedicats a la cria de cabres, ovelles, cavalls i camells És travessat pel ferrocarril que uneix Ulaanbaatar amb Pequín, i les antigues rutes de les caravanes s’…
Yinshan
Serralada
Conjunt de muntanyes de la Mongòlia Interior (Xina), situades entre el desert de Gobi, al N, i la corba del Huang He, al S, que les separa del desert dels Ordos.
Comprèn, d’W a E, els monts Daqing Shan, Sheiten Ula, Wulashan i Langshan Els cims més alts de 2000 a 2500 m són al SE dels Daqing Shan
Gansu
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Nord-oest, que limita amb Mongòlia.
La capital és Lanzhou El 1954 li fou annexada la província de Ningxia 66 400 km 2 És una regió muntanyosa de clima continental, amb hiverns molt rigorosos i amb precipitacions escasses, que disminueixen de SE a NW Hom hi distingeix diverses regions l’oriental, que s’estén pel curs mitjà del Huang He, formada per altiplans de loess , on hom conrea blat, arròs, mill, cotó i tabac i on hi ha Lanzhou, actiu centre comercial que es beneficia de la carretera que des de Mongòlia es dirigeix al Tibet i l’occidental, regió semidesèrtica que…
Takla Makan
Desert
Gran desert de l’Àsia central, al zizhiqu de Xinjiang, Xina occidental, que ocupa una gran part de la depressió del Tarim.
Limita al S amb la serralada d’Altin tagh, i al N amb la de Tian Shan i amb el riu Tarim Molt àrid menys de 50 mm anuals de pluges i fred, és una gran extensió de sorra on es perden nombrosos torrents
Xinjiang
Divisió administrativa
Zizhiqu occidental de la Xina, que constitueix una de les cinc regions autònomes de la Xina.
La capital és Urumchi S’estén entre el Tibet i Kazakhstan, limitada per les muntanyes de l’Altai, al N, i les del Kunlun, al S Al centre de la regió s’aixeca la potent serralada del Tian Shan, amb altituds de més de 5000 m, a cada banda de la qual s’obren dues conques immenses la de Jungària, al N, i la de Tarim, al S, que és ocupada pel desert de Takla Makan El clima és continental La població és formada per diversos grups ètnics, els més importants dels quals són els uigurs uns 3600000, que habiten els oasis i es dediquen a l’agricultura, de religió islàmica la resta són pobles pastors…
Xina

Estat
Estat de l’Àsia oriental.
Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…