Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Bo Hai
Golf marí
Golf (o mar) de la mar Groga, a la costa nord-oriental de la Xina.
És limitat, al S, per la península de Shandong a l’W, per la província de Hebei al N, per la província de Liaoning i la península de Liaodong i, a l’E, comunica amb el Huang Hai a través de l’ estret de Bo Hai Hi desemboquen el Huang He, el Hai He, el Jiyun He, el Luan He i el Liao He, i els principals ports són Longkou, Yangjiaogou, Tianjin, Qinhuangdao, Huludao i Yingkou La part septentrional és anomenada golf de Liaodong Hi ha jaciments de petroli
mar de la Xina Oriental
Mar
Mar de l’oceà Pacífic, que s’estén al llarg de la costa oriental de la Xina, des de Corea i el SW del Japó, al N, fins a Taiwan, al S.
Al NW s’obre a la mar Groga L’estret de Corea la comunica amb la mar del Japó, i el de Formosa, amb la de la Xina Meridional les illes Ryūkyū formen el límit oriental Té una profunditat mitjana d’uns 350 m, que a l’W és de menys de 200, i només una zona al llarg de la costa occidental de Ryūkyū passa de 1 800 m Experimenta la força dels monsons, i hi tenen lloc violents tifons
mar Groga
Mar
Mar costanera del Pacífic, a l’Àsia oriental, compresa entre la costa nord-oriental de la Xina i la península de Corea.
D’escassa profunditat, deu el nom als abundants alluvions de terres grogues o loess aportats pel riu Huang He Les seves costes són molt retallades per entrants i amples badies, separades per vastes penínsules, com la de Shandong i la de Guangdong, i vorejades de nombroses illes
mar de la Xina Meridional
Mar
La més gran de les mars litorals de l’oceà Pacífic.
S’estén al llarg de la costa sud-est de la Xina i d’Indoxina, des de Taiwan, al N, fins a Sumatra, al S L’estret de Formosa la comunica amb la mar de la Xina Oriental, i el de Malaca, al SW, amb l’oceà Índic, i al NE és unida a l’oceà Pacífic per l’estret de Luzon Té una profunditat mitjana d’uns 1100 m, i la màxima és d’uns 5400 m, al NW de Luzon És sotmesa a la força dels monsons del NW a l’hivern i del SE a l’estiu A la seva costa hi ha nombrosos golfs És una zona rica en recursos pesquers, i en el fons marí podria haver-hi recursos miners importants especialment hidrocarburs Per la seva…
Hebei
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Nord.
La capital és Shijiazhuang Situada al N del país, al golf de Bo Hai, a la conca alluvial del Hai He i del Huang Ho, és densament poblada 306,8 h/km 2 1992 Produeix blat, cotó, fruita, patates i mill Hi ha carbó al N i W Kaiping, Tanshan, etc i salines a Hangu Té indústries tèxtils seda, cotó i llana i de maquinària agrícola, i energia hidroelèctrica
golf de Tonquín

Vista de la badia de Ha Long, Vietnam
© Anna Díez
Golf marí
Golf de la mar de la Xina Meridional, situat entre les costes vietnamites de l’Annam septentrional i de Tonquín i les costes xineses de Guangdong fins a la península de Leizhou i l’illa de Hainan.
Té 400 km de longitud, 240 km d’amplada i uns 100 m de profunditat La costa central d’aquest golf és constituïda per l’ample delta i l’estuari del Sông Nhi Ha —al N del qual hi ha la ciutat de Hai Phong— i pels nombrosos illots que flanquegen la costa Al sector més sèptentrional, una mica al nord de la ciutat de Hai Phong, s’ubica la badia de Ha Long, que s’estèn per 120 km de costa i té una superfície aproximada de 1500 km² La badia compta amb quasi 2000 illes monolítiques d’orígen càrstic, densament poblades per vegetació de jungla Les dues illes més grans estan habitades, però la badia…
Tianjin
Ciutat
Municipalitat de la Xina, a la regió del Nord.
Situada al SE de Pequín, a l’estuari del riu Hai He, a uns 40 km de la costa És el gran port de la Xina del nord, però els sediments del Hai He formaven tot sovint barres que l’inutilitzaven, i el 1952 hom construí un modern avantport a Tanggu, a la costa, al qual ha estat transferit el tràfic marítim exterior És un gran centre comercial, amb un gran volum d’exportacions llana, pells, cuir, etc i importacions petroli, querosè, tabac, maquinària, bancari i industrial té indústries tèxtils, de cotó, del tabac, químiques, farmacèutiques, de fibres sintètiques,…
Gejiu
Ciutat
Ciutat del S del sheng de Yunnan, a la regió del Sud-oest, Xina, prop de la frontera amb el Vietnam.
Tradicional centre miner, és el centre de producció i exportació d’estany de la Xina, potenciada amb la creació francesa del ferrocarril d’Hai Phong Vietnam a Kunming Yunnan A més de l’estany produeix també plom El carbó per al refinatge procedeix de Kaiyuan, al N, a la mateixa línia ferroviària Hi ha indústries metallúrgiques, de maquinària i química
Huang He

Cascada de Hukou, al Huang He
iStockphoto.com
Riu
Riu de la Xina, el segon en importància d’aquest país, després del Iang-Tsé.
Té una longitud de 4845 km i un cabal mitjà anual de 1500 m 3 /s Neix a 4500 m d’altitud a l’altiplà del Tibet, es dirigeix cap al SE i travessa les regions lacustres de Hin-ko-hai, Oring Nor i Tsaring Nor canvia de direcció en travessar el massís d’A-mi-na-k'ing i es dirigeix cap al llac i la depressió de Lanzhou Al curs mitjà es dirigeix cap a l’altiplà mongol, i pren la direcció N-S cap a la fossa tectònica de Qin Ling, i després l’W-E, per a arribar a la mar a través de la gran plana de la Xina septentrional A Mong-hie comença el curs inferior, que durant uns 800…
Dali

Pòrtic d’entrada de la ciutat de Dali, Yunnan
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del sheng de Yunnan, Xina, situada a la riba esquerra del llac Er Hai.