Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Hegang
Ciutat
Ciutat del sheng de Heilongjiang, Xina, situada al S de les Lesser Khingan.
És un dels principals centres productors de carbó del país
Hebi
Ciutat
Ciutat del sheng de Honan, Xina, situada als contraforts meridionals de les T’aihang Shan, uns 25 km al SW de Anyang.
Huang He

Cascada de Hukou, al Huang He
iStockphoto.com
Riu
Riu de la Xina, el segon en importància d’aquest país, després del Iang-Tsé.
Té una longitud de 4845 km i un cabal mitjà anual de 1500 m 3 /s Neix a 4500 m d’altitud a l’altiplà del Tibet, es dirigeix cap al SE i travessa les regions lacustres de Hin-ko-hai, Oring Nor i Tsaring Nor canvia de direcció en travessar el massís d’A-mi-na-k'ing i es dirigeix cap al llac i la depressió de Lanzhou Al curs mitjà es dirigeix cap a l’altiplà mongol, i pren la direcció N-S cap a la fossa tectònica de Qin Ling, i després l’W-E, per a arribar a la mar a través de la gran plana de la Xina septentrional A Mong-hie comença el curs inferior, que durant uns 800 km travessa la gran plana…
Shihezi
Ciutat
Ciutat de la regió autònoma de Xinjiang Uighur, Xina, situada al N de les muntanyes T’ien, prop del riu Ma-na-ssu.
Sun Kosi
Riu
Riu asiàtic, que neix a la Xina, i després de fluir pel Nepal, entra a l’Índia on desemboca al Ganges.
Huaiyin
Ciutat
Ciutat del sheng de Jiangsu, Xina, situada al Gran Canal, en el punt on travessa el curs baix del riu Huang Ho.
Jinzhou
Ciutat
Ciutat del sheng de Lioning, Xina, a la regió del Nord-est.
Situada a la vora del riu Hsiao-ling Ho, és un nucli industrial
Dezhou
Ciutat
Ciutat del sheng de Shantung, Xina, situada a l’est del riu Wei Ho, en la cruïlla de les rutes cap a les planures del nord de Xina.
Xingtai
Ciutat
Ciutat del sheng de Hubei, Xina, situada a la fèrtil plana al peu de les muntanyes T’ai-hang Shan, al curs alt del riu Tzu-ya Ho.
Yun He
Canal de navegació
Canal de la Xina que, en una longitud de prop de 1.600 km, va des de Hangzhou fins a Tianjin i es comunica amb el Huan He.
Fou durant molts segles la principal via de comunicació entre el N i el S de la Xina La seva part central, entre el Iang-Tsé i el Huan He, fou acabada el 486 aC el seu prolongament meridional, fins a Hangzhou, ho fou al segle VII dC, i la part septentrional fou construïda per Khublai Kan el 1295