Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Huang He

Cascada de Hukou, al Huang He
iStockphoto.com
Riu
Riu de la Xina, el segon en importància d’aquest país, després del Iang-Tsé.
Té una longitud de 4845 km i un cabal mitjà anual de 1500 m 3 /s Neix a 4500 m d’altitud a l’altiplà del Tibet, es dirigeix cap al SE i travessa les regions lacustres de Hin-ko-hai, Oring Nor i Tsaring Nor canvia de direcció en travessar el massís d’A-mi-na-k'ing i es dirigeix cap al llac i la depressió de Lanzhou Al curs mitjà es dirigeix cap a l’altiplà mongol, i pren la direcció N-S cap a la fossa tectònica de Qin Ling, i després l’W-E, per a arribar a la mar a través de la gran plana de la Xina septentrional A Mong-hie comença el curs inferior, que…
Qiongshan
Ciutat
Ciutat del sheng de Hainan, Xina, a la regió del Centre-sud, a la costa N de l’illa de Hainan.
Antiga capital administrativa de Hainan, fou important centre comercial obert al comerç exterior l’any 1976 Posteriorment l’avantport de Haikou l’ha anat superant en importància i grandària fins que el 1949 la reemplaçà com a centre administratiu
Wenzhou
Ciutat
Ciutat del sheng de Zhejiang, a la regió de l’Est, Xina.
Situada al delta de l’Ou Jiang, a 30 km de la desembocadura, el seu port, obert al comerç exterior l’any 1876, manté encara una importància en el camp de la pesca i en el d’exportació de cítrics, te, jute, paper, fusta, etc
Andong
Ciutat
Ciutat de la Xina, a la província de Liaoning, a la desembocadura del Yalu, separada per la frontera de la ciutat nord-coreana de Sinǔiju.
Centre industrial tèxtil, alimentari proveït per les hidrocentrals del Yalu 503 900 h 1989 Port La ciutat conserva un nucli antic emmurallat que s’expandí amb la construcció del ferrocarril a Corea, que li conferí importància estratègica Andong fou capital de la província del mateix nom durant l’època de l’imperi de Manxukuo 1931-45 El 1965 hom li canvià el nom pel de Tan-tung
Zhenjiang
Ciutat
Ciutat del sheng de Jiangsu, Xina, a la regió de l’Est.
Situada a la riba esquerra del Iang-Tsé, és un nucli industrial important elaboració de soia i de vinagre, molins de farina, fabricació de ciment, etc i port fluvial, bé que ha perdut una bona part de la seva antiga importància Constitueix un xian autònom Construïda en part sobre roca, és una de les ciutats més boniques del baix Iang-Tsé Fou capital de la província 1928-49
Manxúria
Divisió administrativa
Regió del NE de la Xina que comprèn els sheng de Jilin, Liaoning i Heilongjiang.
La capital és Shenyang 3 174 000 h 1975 La limita a l’W el Gran Khingan, a l’E les muntanyes de Changpai i l’Ussuri, al N l’Amur i al segle la mar Groga, on forma la península de Liaotung El centre de la regió és una gran plana ondulada, molt fèrtil, regada pel Sungari i el Liao El clima és fred, amb una gran variació entre el N mitjana anual de -4° hi glaça 250 dies i el segle 10° hi glaça 150 dies Les pluges, predominantment d’estiu, disminueixen d’E 750-1000 mm a W 250-500 mm El bosc, principalment de coníferes, cobreix les muntanyes Els principals conreus són el kaoliang un tipus de melca…
Xina

Estat
Estat de l’Àsia oriental.
Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…