Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Sichuan
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Sud-oest.
La capital és Chengdu Molt muntanyosa al N i a l’W altitud màxima 7 590 m al Minyag Gongkar, té al centre una depressió replenada per sediments d’origen lacustre on apareixen també alluvions fluvials La part meridional és travessada SW-E pel Iang-Tsé El clima temperat és favorable a tota mena de conreus arròs a l’estiu i blat d’hivern a les parts altes kaoliang , sèsam, soia, blat de moro, canya de sucre, tabac Grans reserves de fusta És el sheng més poblat del país 193 h/km 2 1993, i té les majors concentracions a la fèrtil plana, al voltant de la capital Abundants recursos hidràulics…
Fuxin
Ciutat
Ciutat del sheng de Liaoning, al N de la Xina, a la regió del Nord-est, al NW del Shenyang.
Enclavada a la conca carbonífera de Manxúria, té importants jaciments Hi ha una central tèrmica i indústria química
Huainan
Ciutat
Ciutat del sheng d’Anhui, Xina, a la regió de l’Est.
És situada a la vora dreta del riu Huai He i prop d’importants centrals elèctriques i de mines de carbó
Fujian
Divisió administrativa
Sheng del SE de la Xina, a la regió de l’Est, que limita al N amb Zhejiana, a l’W amb Jiangxi, al S amb Guangdong i a l’E amb l’estret de Taiwan.
La capital és Fuzhou El territori és muntanyós, amb escasses planes a la costa i a les valls La cadena de Wuyi Shan forma el límit amb Jianaxi, i la de Yentang la separa de Zhejiang Moltes altres serralades travessen la província en direcció SW-NE, paralleles a la costa, i obstaculitzen els cursos fluvials, els quals desguassen a la mar després d’un curt trajecte o bé són afluents del Min Jiang El clima és subtropical a l’E i temperat i àdhuc fred a l’hivern a l’W Les pluges arriben als 1 900 mm anuals, amb un màxim a l’estiu La població es concentra, amb densitats molt altes, a la franja…
Daqing
Ciutat
Ciutat del sheng de Heilongjiang, Xina, situada al nord de la plana de Sungari-Lao.
A finals dels anys cinquanta s’hi descobrí un dels jaciments de petroli més importants del país, l’explotació del qual motivà el ràpid creixement de la ciutat
Wuhu
Ciutat
Ciutat del sheng d’Anhui, Xina, a la regió de l’Est.
Centre comercial i port fluvial a la riba dreta del Iang-Tsé, té indústries químiques i tèxtils, i és un dels mercats d’arròs més importants de la Xina
Ningxia Hui
Divisió administrativa
Zizhiqu del NW de la Xina.
La capital és Ynchuan 125 000 h 1975 És formada per una fèrtil plana travessada pel Ma Chhu La població, composta de huis i xinesos han, es concentra al llarg del riu, i és típicament camperola, dedicada al conreu principalment cereals i a la ramaderia Té importants recursos miners ferro i carbó i abundant energia hidroelèctrica La capital és unida per ferrocarril a Pequín i a Lanzhou
Xining
Ciutat
Capital del sheng de Quinghai, Xina, a la regió del Nord-oest.
Situada a la regió del llac Chöch nuur, a la dreta del Huang He, és centre de l’única regió agrícola de la província, i té algunes indústries petites de la llet i de la llana Lloc important en el camí tradicional de la Xina vers el Tibet, conserva monuments artístics importants, entre els quals es destaca el monestir de Qutan, de l’època ming 1368
Hunan
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Centre-sud, al S de la de Hubei.
La capital es Changsha És una regió muntanyosa, excepte al NE, on hi ha una plana alluvial Els rius Siang i Yuang són els més importants, i a llur vora se situen les poblacions més grans Hi ha conreus de blat, arròs, te, cotó i taronges, i jaciments de ferro, carbó, mercuri, antimoni i manganès Els mercats resten lligats per una comunicació fluvial intensa Té indústries tèxtils cotó, mecàniques, manufactures de fusta i vidre
Turfan
Ciutat
Ciutat del zizhiqu de Xinjiang Uygur, Xina, a la regió del Nord-oest.
Oasi i antic centre caravaner en la ruta de la seda, al peu del Tian Shan, fou lloc de pas del budisme cap a l’Orient i fou capital dels uigurs s VIII-IX Hi ha restes de nombrosos monestirs, en els quals hom ha trobat frescs importants, on les influències xineses es van sobreposant a poc a poc als primers motius hellenisticoiranians i hindús s VII-X També hi apareixen motius maniqueus Al llarg de quatre expedicions 1902-14, AGrünwedel i AAvon Le Coq descobriren nombrosos manuscrits i miniatures maniqueus