Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Nanning
Ciutat
Capital del zizhiqu de Guangxi Zhuang, Xina, a la regió del Centre-sud, situada a la vora del Xi Jiang.
És el principal centre del tràfic ferroviari amb el Vietnam i un important centre comercial, especialment agrícola fruites i canya de sucre
Lob
Llac
Llac de la Xina, al zizhiqu de Xinjiang Uygur, a 790 m d’altitud.
Ocupa una depressió pantanosa, d’entre 2 i 4 m de profunditat El principal immissari és el Tarim La regió desèrtica del nord és centre d’experiències nuclears
Kunlun
Serralada
Serralada cristal·lina (granit i esquists cristal·lins) de l’Àsia central, a la Xina, situada al N de l’Himàlaia.
Separa l’altiplà del Tibet S de la conca del Tarim N Es perllonga en orientació W-E, des del Pamir fins a Sichuan, a través del Quinghai L’altura principal és el mont Ūlugh Mūz 7 723 m Hi ha una gran reserva de recursos miners ferro, coure, or i zinc
Jiangmen
Ciutat
Ciutat del sheng de Guandong, Xina, situada a la riba esquerra del principal canal del riu Hsi, al SW del delta de Canton.
Yun He
Canal de navegació
Canal de la Xina que, en una longitud de prop de 1.600 km, va des de Hangzhou fins a Tianjin i es comunica amb el Huan He.
Fou durant molts segles la principal via de comunicació entre el N i el S de la Xina La seva part central, entre el Iang-Tsé i el Huan He, fou acabada el 486 aC el seu prolongament meridional, fins a Hangzhou, ho fou al segle VII dC, i la part septentrional fou construïda per Khublai Kan el 1295
Wuxi
Ciutat
Ciutat del sheng de Jiangsu, Xina, a la regió de l’Est.
Situada a la riba septentrional del llac Tai, a tocar del canal Yunhe, prop del delta del Iang-Tsé, és el principal centre pesquer i cruïlla de canals i rutes fluvials de transport del Jiangsu meridional És també un centre tradicional d’indústria tèxtil, sobretot de cotó i seda Té construccions de maquinària i indústria oleícola
Guilin
Vista de Guilin, ciutat de la Xina sud-oriental
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del zizhiqu de Guangxi Zhuang, Xina, a la regió del Centre-sud.
És situada a la vora esquerra del Gui Jiang, tributari del Xi Jiang, a la principal ruta des de la Xina central a Canton És un important centre comercial i de transports i, tradicional centre artesanal, ha esdevingut nucli industrial des del 1950, amb indústria química, de fabricació de motors i equipament agrícola, de paper, tèxtil del cotó i, sobretot, alimentària sucre i olis És un centre cultural, amb universitat
Changzhou
Ciutat
Ciutat del sheng de Jiangsu, a la regió de l’Est, Xina.
Antic centre comercial de productes agrícoles, s’hi desenvolupà la indústria tèxtil cotonera en 1920-30 Actualment és el principal centre tèxtil de Jiangsu Altres indústries són l’alimentària, farineres, arrosseres i productores d’oli Des del 1958 és també un centre de la metallúrgia pesada, amb fàbriques de vagons, motors, transformadors, generadors, i altra maquinària per a l’agricultura i el tèxtil És unida per un canal navegable a Xangai
Ganzhou
Ciutat
Ciutat del sheng de Jiangxi, a la regió de Centre-sud, Xina.
Centre natural de vies de comunicació, és situada a la confluència de diversos sistemes fluvials que emmarquen de N a S la ruta de Nanchang La ciutat declinà amb la construcció del ferrocarril Wuhan-Hankou-Canton, que absorbí el principal corrent comercial vers Hunan Després del 1949 experimentà una expansió demogràfica parallela al desenvolupament industrial, explotant els productes agrícoles i miners de l’àrea, rica en tungstè i estany Té construcció de maquinària i motors, manufactures de fusta, producció de paper i refineria de sucre
Chongqing
Ciutat
Ciutat del sheng de Sichuan, a la regió del Sud-oest, Xina, situada a la vora del riu Iang-Tsé, a la confluència amb el riu Jialing.
La ciutat és un centre comercial i port fluvial de primera categoria, principal punt d’exportació dels productes de la província És també un nucli industrial siderúrgia, indústries tèxtils seda i cotó, químiques adobs i alimentàries Centre d’ensenyament superior Universitat de Chongqing Aeroport Coneguda ja al s IV aC, quan era la capital del regne de Pah Fou la seu de nombrosos aixecaments en contra del govern central El 1891, pel tractat de Pequín, el seu port s’obrí al comerç estranger i es desenvolupà com a centre comercial Fou capital de la Xina del 1938 al 1945