Resultats de la cerca

Neix al vessant septentrional de les muntanyes de Tanglha, al Tibet, a uns 5000 m d’altitud, de la confluència de diversos corrents Es dirigeix cap al SE, i rep el Yalong Jiang, fins a arribar a la Conca Roja a 300 m d’altitud, on canvia la direcció cap al NE, rep els rius Min, Fou i Wu Jiang i passa per les ciutats de Yibin, Luxian i Chongqing En arribar a Wanxian pren la direcció E després de Fengjie i fins a Yichang travessa un sector muntanyós, on s’encaixa entre gorges, ple de ràpids i salts que obstaculitzen la navegació finalment entra a la plana 41 m d’altitud, on els…

Base naval britànica durant la guerra francoanglesa contra la Xina 1858, es convertí després en important arsenal xinès fins a la seva ocupació temporal pels japonesos 1895 Rússia l’arrendà 1898 per a base de la seva flota d’Extrem Orient Conquerida pels japonesos, passà, per la pau de Portsmouth 1905, sota control japonès Després del 1945 l’URSS i la Xina se'n serviren com a base naval conjunta, fins que el 1955 tornà a la Xina

La seva altitud depassa els 4 500 m

Situada a la fèrtil plana de Manxúria, de clima continental, la ciutat, més que un centre agrícola, ha esdevingut un important centre miner i metallúrgic, per raó de la seva proximitat a dipòsits d’hematites roges Les primeres foneries hi foren establertes el 1918 per la companyia ferroviària de la Manxúria del Sud, i el 1932, amb la creació de l’estat de Manxukuo, foren incrementades i passades a la companyia d’acers Showa, que durant la Segona Guerra Mundial fou presa pels japonesos com una de les seves principals acereries El 1948 fou ocupada per les forces de la República Popular de la…

Centre industrial a la seva rodalia es troba l’important conjunt de temples budistes de Yungang

És situada a la vora del riu Zi Shui, al NW de Hengyang La seva situació en una conca hullera la converteix en centre miner i siderúrgic Fins el 1926 era anomenada Pao-Ching

Coneguda des de temps immemorial a tota la Xina per la seva producció de sal gemma avaluada en 300000 t l’any, actualment hi ha també explotació de gas natural, jaciments de petroli i una indústria química important clorur de potassi, brom, iode, sals de bari, etc

Fou durant molts segles la principal via de comunicació entre el N i el S de la Xina La seva part central, entre el Iang-Tsé i el Huan He, fou acabada el 486 aC el seu prolongament meridional, fins a Hangzhou, ho fou al segle VII dC, i la part septentrional fou construïda per Khublai Kan el 1295

Neix al SE de l’Ich Chingan, a la Mongòlia Interior, flueix en direcció W-E fins a prop de Changchun, on es dirigeix cap al S, després d’haver rebut, per la dreta, el Sar Hörën, travessa el sheng de Liaoning i deseguassa a la badia de Liadong A la seva desembocadura hi ha el port de Yingkou