Resultats de la cerca

És situada a la vora dreta del Huang He, a l’E de Zhengzhou Té indústries de transformació alimentàries, tèxtils i de llumins i central tèrmica Antigament, mentre fou capital de l’imperi xinès Song segles X al XII rebé el nom de Bian

Situada a la vora del Huangpu, a l’estuari del Iang-Tsé, és un dels ports i centres comercials més grans de l’Orient Desenvolupada sota la influència occidental i el règim de concessions internacionals, tingué una ràpida expansió demogràfica i econòmica, i al costat de la funció comercial es desenvoluparen les activitats industrials i financeres És la ciutat més gran de la Xina i el vuitè port del món De la ciutat, destaquen sobretot el Temple del Déu de la Ciutat i els seus barris adjacents, que formen el nucli de la ciutat històrica, la zona del Bund, a la riba occidental del Huangpu, al…

Base naval britànica durant la guerra francoanglesa contra la Xina 1858, es convertí després en important arsenal xinès fins a la seva ocupació temporal pels japonesos 1895 Rússia l’arrendà 1898 per a base de la seva flota d’Extrem Orient Conquerida pels japonesos, passà, per la pau de Portsmouth 1905, sota control japonès Després del 1945 l’URSS i la Xina se'n serviren com a base naval conjunta, fins que el 1955 tornà a la Xina

La part septentrional, semidesèrtica, pertanyent a la Mongòlia Interior, és la terra dels ordos , pastors nòmades de raça mongòlica que donaren nom a la totalitat del país llur cultura remunta al s VIII aC Entre les peces artístiques trobades cal esmentar els mànecs de punyal amb caps d’animal, les figures animals de bronze, les plaques calades amb escenes de lluites de feres i els grups humans amb motius eròtics És possible de considerar l’art dels ordos com una mena de pont entre el grafisme xinès i la cultura de Tagar

Formada per un altiplà limitat al N per l’Altai i al s per la serralada de Tian Shan, és una zona estepària i en gran part estèril Té un clima més benigne que Mongòlia, amb un període estival força llarg que permet el conreu de blat, ordi, melca, cotó, arròs, blat de moro, sèsam, tabac, etc El nom tradicional xinès és Pelu “camí del nord”, perquè la població es concentra únicament al llarg de l’antic camí que unia la Xina amb l’Occident L’única ciutat important és Urumqi, capital del zizhiqu

La capital és Urumchi S’estén entre el Tibet i Kazakhstan, limitada per les muntanyes de l’Altai, al N, i les del Kunlun, al S Al centre de la regió s’aixeca la potent serralada del Tian Shan, amb altituds de més de 5000 m, a cada banda de la qual s’obren dues conques immenses la de Jungària, al N, i la de Tarim, al S, que és ocupada pel desert de Takla Makan El clima és continental La població és formada per diversos grups ètnics, els més importants dels quals són els uigurs uns 3600000, que habiten els oasis i es dediquen a l’agricultura, de religió islàmica la resta són pobles pastors…

Situada vora el delta dels rius Xi, Bei i Dong, que li ofereixen fàcil comunicació amb el centre del país, la ciutat s’estén al llarg de la vora esquerra del riu Zhu o “de les Perles”, si bé l’àrea urbana comprèn d’altres nuclis més allunyats, com Huang-pu Whampoa, port per a vaixells oceànics El nucli antic és el centre d’afers, mentre el sector modern, a l’oest, construït després del 1921, que hom enderrocà les muralles del clos vell, concentra les funcions industrials Hi ha un barri flotant d’embarcacions, densament poblat Fou el port més important de la Xina meridional, amb exportacions…

Al segle III aC, Qin Shi Huangdi, fundador de l’imperi xinès, en començà la construcció, però el seu estat actual es deu a la dinastia Ming segles XIV-XVII La muralla no aconseguí, però, de donar una protecció eficaç contra les invasions Segueix la línia muntanyosa en uns 6000 km, amb una alçada de 10 m i un gruix mai no inferior a 6 m Les excavacions arqueològiques i l’ús de tècniques de GPS més modernes han permès calcular que, comptant les seves ramificacions i construccions secundàries, la Gran Muralla era 2500 km més llarga del que es pensava fins fa pocs anys, i se li estimen uns 8500…

L’aglomeració ocupa gairebé 2000 km 2 i els districtes centrals tenen una població de poc menys de quatre milions d’habitants Declarada Zona Econòmica Especial  pel govern xinès el 1980, el seu creixement extraordinari, tant demogràfic gràcies a una forta immigració passà en només trenta anys d’uns 300000 habitants a més de 10 milions, com en la renda per habitant actualment la més alta de la Xina l’han convertida en un exemple per a l’establiment d’altres zones especials al país Un dels punts neuràlgics de la inversió estrangera a la Xina, la indústria inclou sectors molt diversos…

La geografia La capital és Lhasa És constituït per un vast altiplà septentrional, el més alt i més extens del món altituds de 5000 m, vorejat d’altes serralades l’Altin Tagh i el Nan Shan N, el Karakoram W, l’Himàlaia S i les muntanyes de Sichuan E Travessat per diverses cadenes gairebé paralleles, les del Transhimàlaia separen l’inhòspit país del centre i el N del S i el SE, àrea d’estretes i profundes valls resguardades, on l’aigua fa possibles els conreus El clima és continental rigorós, fortament influït per l’altitud, i les precipitacions són escasses 100 mm, bé que augmenten al S 1500…