Resultats de la cerca

Havia pertangut al monestir de Cuixà

L’església parroquial de Sant Vicenç és romànica, del s XII s’hi conserva el notable retaule de Sant Vicenç, del s XV El lloc és esmentat ja al s IX al s XI era possessió del monestir de Cuixà

L’església parroquial Sant Tomàs és romànica s XI-XII El lloc, esmentat ja el 958, pertangué al monestir de Cuixà el comte Guillem Ramon de Cerdanya, que se n'havia emparat, restituí la jurisdicció a l’esmentat monestir l’any 1075

L’església parroquial Sant Andreu, d’origen romànic, conserva un retaule gòtic al segle XV El lloc és esmentat ja el 839 al segle XIV era possessió del monestir de Cuixà, però al segle XVII era lloc reial Fou municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, el poble i antic terme d'Age, amb el mas Florença

Se situa a l’extrem septentrional de la vall de Santa Creu, on la Bolzana canvia bruscament la direcció S-N per la W-E a la sortida del congost on s’alça el castell de Puillorenç , en trobar els asprius vessants de les Corberes, en aquest sector dominades pel roc d’en Jolanda 1017 m i el roc Corbatièr, contraforts sud-occidentals del puig de Bugarach Des de les muntanyes que s’alcen a ponent, divisòries amb les aigües de l’Aude serrat de la Besòla, coll de Camperièr, serra Lhonga, baixa el torrent de lo Manhat, afluent a la Bolzana entre Lavanyac i la Pradella Tot el territori és, doncs, molt…

Situació i presentació El terme és situat al vessant septentrional de la serra de Moixeró, des de les Penyes Altes de Moixeró 2276 m, a ponent, pel serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2181 m i el coll de Jou 2007 m fins a la Tosa d’Alp o el Pedró dels Quatre Batlles 2536 m, a llevant Per tota aquesta carena, al S del municipi, confronta amb els termes berguedans de Bagà i Guardiola de Berguedà enclavament de Gréixer L’esmentat coll de Jou fou un pas obligat durant centúries per als vianants que anaven de la Cerdanya al Berguedà i viceversa, camí que per la vall de Fontllebrera menava a…

La creació d’aquest vescomtat, igual que la del de Castellnou, responia a la preocupació del comte Bernat I Tallaferro d’articular el conjunt —desproveït d’unitat geogràfica— de les seves extenses possessions al S i al N dels Pirineus i de les Corberes, de Besalú al Perapertusès, a través del Vallespir, l’alt Rosselló i la Fenolleda La dita creació es féu en profit d’un mateix llinatge, fortament arrelat, des de temps anteriors, a la regió dels Aspres, entorn del castell de Camelles, a la xarnera del Vallespir amb la Fenolleda vescomtat de Castellnou El primer vescomte de Fenollet, Pere I…

Situació i presentació És situat a la dreta del Segre El terreny és un declivi de les muntanyes de Guils i Ger, municipis amb els quals confronta pel NE i per l’W respectivament ambdós coincideixen al vèrtex més septentrional del terme, on hi ha la Serra Boledosa i el cap de Tos A l’E, el terme limita amb Puigcerdà, i pel S, el curs del Segre fa de termenal amb Urtx Drenen també el territori els torrents d’Agustins i de la Mata de l’Ós o dels Estanys, que conflueixen just sota el poble i formen el Torrent Forcat, més el torrent de Guils o de Rigat, que baixa d’aquest terme, i el riu d’Aravó o…

Situació i presentació L’antic terme municipal de Puigcerdà, d’una extensió de 9,6 km 2 , s’engrossí el 1969 amb el proper de Vilallobent, que li fou annexat L’antic terme de Puigcerdà és situat a l’extrem oriental de la Cerdanya, a la línia que des del tractat dels Pirineus és frontera amb França Així, limita amb els municipis de l’Alta Cerdanya d’Enveig N, Ur NE, la Guingueta d’Ix E i Palau de Cerdanya E-SE Dins la pròpia comarca confronta amb Guils de Cerdanya NW, Bolvir W i Urtx W-SW El terme és a l’interfluvi del riu d’Aravó o de Querol límit NW amb Guils de Cerdanya i del Reür i el…

Situació i presentació És situat a la Solana, a la dreta del Segre S’estén pel vessant meridional de Puigpedrós 2914 m, quadrifini dels termes de Meranges, Ger, Guils de Cerdanya i Porta Alta Cerdanya, i pels del Pedró de la Tossa 2695 m i Puigfarinós 2594 m, al N i ja fora del terme Per ponent, el terme de Ger confronta amb Meranges per la vora oriental de l’estany de Malniu, situat just en aquest terme veí, pel pla de la Mànega, pel planell de l’Agulla i pel pla de Sobirà També a l’W, Ger confronta puntualment amb Bellver de Cerdanya, i al SW amb Isòvol mitjançant un traçat irregular que…