Resultats de la cerca
Es mostren 3379 resultats
Santa Magdalena de Cambrils
Santuari
Santuari del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès), situat a la serra de Santa Magdalena o de Cambrils (1 547 m alt.), al S del terme, continuada vers l’W per la serra de Milany.
El santuari existia ja el 1326 i fou ampliat amb una hostatgeria al s XVII S'hi venera una antiga imatge gòtica d’alabastre de Santa Magdalena
riu Ges
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Ter que neix a la serra de Santa Magdalena de Cambrils, dins el terme de Vidrà (Ripollès).
Penetra a la plana de Vic pel forat Micó, després de travessar la serra de Bellmunt recull, a Sant Pere de Torelló, per l’esquerra, el cabal del riu Fornès i desemboca al seu collector a Torelló
Gebze
Ciutat
Ciutat de l’il Kocaeli, Turquia, a la regió de Màrmara i costes de l’Egea.
Situada a l’W d’Izmit, forma part de la seva àrea metropolitana Indústria química
Gaziantep
Divisió administrativa
Il d’Anatòlia Sud-Oriental, Turquia.
La capital és Gaziantep
Gaziantep
Ciutat
Capital de l’il homònim, a l’Anatòlia Sud-oriental, Turquia.
És situada a la falda meridional del Taure 940 m, al nord de la frontera amb Síria i a l’oest del riu Eufrates És l’antiga Aintab Prop de la ciutat són explotats jaciments de fosfats
Gal·lípoli
Ciutat
Ciutat de la Turquia europea, a la península de Gal·lípoli, que domina l’entrada des de la mar de Màrmara a l’estret dels Dardanels.
El 1304 s’hi establí la Companyia Catalana, i quan Roger de Flor fou mort pels bizantins, aquests atacaren el campament català, que reeixí a resistir l’atac La Companyia hi restà fins el 1307 Muntaner, governador de la plaça, diu, a la Crònica , erròniament, set anys i la utilitzà com a base per als atacs als bizantins Pel juny del 1307 partiren cap a Tràcia
Fustanyà
Fustanyà
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Queralbs (Ripollès), a l’esquerra del Freser, aigua amunt del seu aiguabarreig amb la riera del Serrat.
L’església parroquial de Sant Sadurní és esmentada ja el 839 pertangué al monestir del Canigó
coma de Freser
Capçalera del Freser, al vessant S del puig de Bastiments, dins el municipi de Queralbs (Ripollès), entre la coma de Vaca i la d’Ulldeter.
el Freser
El Freser, al seu pas per Ribes de Freser
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Ter a Ripoll.
Neix a la coma de Fresers, entre el puig de Bastiments i el de l’Infern, a 2 400 m d’altitud Recull les aigües de l’alta aresta pirinenca, amb el Puigmal 2 913 m Passa per Queralbs, on recull les aigües de la vall de Núria, per Ribes, on rep el Rigard, procedent de la collada de Toses, i el Segadell, procedent de Pardines a Campdevànol rep encara el Merdàs, procedent del coll de Merolla Té un cabal de l’ordre de 4 m 3 /s de mitjana a Ripoll i un règim nivopluvial, amb aigües baixes de gener, a causa de la retenció nival, i de setembre, per l’eixut estiuenc, i dos màxims d’aigües altes, el de…
Freixenet
Caseria
Caseria del terme de Camprodon (Ripollès), al centre de la vall de Camprodon, a la vall del Ter, aigua avall d’aquesta vila, i a la vall mitjana del Ritort, envoltant gairebé l’antic terme de Camprodon.
El sector nord, on hi ha el veïnat de Freixenet de Dalt , s’allargassa fins a la collada de la Fembra Morta puig Moscós, 1 739 m alt El Ter divideix la part meridional de l’antic terme en els vessants meridionals de la serra Cavallera, a l’oest, on hi ha el poble de Cavallera, i a l’est, en els vessants meridionals de la muntanya de Sant Antoni 1 367 m alt, coronada pel santuari de Sant Antoni de Camprodon, on hi ha el llogaret i antic castell de Creixenturri amb l’actual santuari del Remei L’antic terme comprenia, a més, el poble de Bolòs, la masia i església del Sitjar, les masies i els…