Resultats de la cerca

Culmina, cap al centre, en el Fichtelberg 1215 m i en el Klínovec 1244 És una contrada rica en pasturatges on antigament segles XII-XV hom explotava mines argentíferes

És situada a l’E del golf d’Iskenderun, extrem NE de la Mediterrània, i al peu de les muntanyes d’Amanos Té port i és terminal de l’oleoducte Zok-Iskenderun

És situada en el Pfälzer Wald, als contraforts occidentals de les muntanyes de Hardt És un nus ferroviari i nucli industrial, amb metallúrgia, indústria tèxtil, paperera i de fabricació de màquines de cosir

Neix a les muntanyes de Saxònia, prop de la frontera amb la República Txeca, passa per Cottbus, travessa Berlín i desguassa al Havel, per la dreta, a Spandau Els darrers 180 quilòmetres són navegables

Situada al peu del vessant septentrional de les muntanyes Metallíferes, a la vora del riu Chemnitz, és un nucli industrial i un centre de transports en expansió que treu profit de les properes conques d’hulla i de lignit indústria tèxtil diversificada, química i metallúrgica i fabricació d’automòbils i de vehicles comercials

 

El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de Transsilvània, Balcans, que formen una àrea d’intensa…

Cap a l’est s’assenta damunt els últims pendents basàltics, molt boscosos, del Vogelsberg Hi ha mines de lignit, de ferro i de manganès i indústria de maquinària Centre d’ensenyament superior Justus Liebig-Universität Giessen, fundada el 1607

És situada a la riba de la mar Negra, al peu de les muntanyes del Pont i prop de la desembocadura del riu Degirmen, que davalla del pas de Zigana i constitueix un camí natural cap a Armènia i Pèrsia S’estén en un altiplà orientat cap a la mar, i a través del seu port exporta fusta, tabac, fruita avellanes, etc C orrespon a l’antiga Trapezunt , fundada pels colons grecs de Sínope cap a la meitat del segle VIII aC Base romana important, fou engrandida per Trajà i Adrià Destruïda pels gots 257, fou més tard seu d’una comunitat cristiana, i com a estació militar tingué un nou…