Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Karaman

Mesquita de la localitat de Karaman, a l’altiplà d’Anatòlia (Turquia)
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’il homònim, Turquia, situada al vessant septentrional de les muntanyes Toros.
la Rabassa

Església de Sant Cristòfol de la Rabassa
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (amb l’antiga quadra de Palamós) del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra), dins l’antic terme de Freixenet de Segarra.
És situat a 721 m alt, damunt l’altiplà que separa les riberes de Cervera i de Sió, vora la línia del ferrocarril de Lleida, a ponent de Sant Guim de la Rabassa La seva església dedicada a sant Cristòfol depèn de la parròquia de Freixenet
Menderes
Riu
Riu de Turquia (402 km).
Neix a l’altiplà d’Anatòlia, segueix una direcció NE-SW i desemboca a la mar Egea, al sud de l’illa de Samos En el curs inferior forma nombroses sinuositats, que del nom antic del riu prenen el nom de meandres És molt utilitzat per al regadiu, i els nombrosos alluvions que aporta han fet recular la línia de la costa És anomenat Gran Menderes Büyük Menderes parallel a ell corre el Petit Menderes Küçük Menderes , de 100 km
ribera de Sió
Vall de la Depressió Central Catalana, conca del Sió, afluent, per l’esquerra, del Segre, que inclou sectors de la Noguera, l’Urgell i la Segarra (i un petit sector marginal de l’Anoia).
Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada
Taure
Serralada
Serralada de Turquia, que s’estén des de Lícia fins a l’Eufrates.
Aïlla la regió costanera de l’altiplà interior Anatòlia formant una barrera on l’únic pas relativament fàcil són les estretes gorges de les portes de Cilícia o portes de Ferro, al NW d’Adana Constituïda de materials secundaris plegats amb el moviment alpí, culmina al pic Kaldidaǧ, al massís d’Aladaǧ 3 734 m És solcada per rius curts i ràpids Göksu El Taure occidental segueix la costa des de l’illa de Rodes fins al golf d’Antalya i és cobert de bosc El Taure oriental i les serres perifèriques Antitaure, Amanos, en direcció SW-NE i tallat per fractures transversals portes de Ferro…
Aladag
Massís
Massís muntanyós de l’altiplà anatolicoiranià, Turquia, al Köroǧlu Daǧlari.
Culmina als 2 378 m al cim de Köroǧlu
Aladag
Massís
Massís muntanyós de l’altiplà anatolicoiranià, Turquia, al Taure central.
Culmina als 3 734 m al pic Kaldidaǧ