Resultats de la cerca

Fou important per les seves riqueses fusta, lli, metalls preciosos i pel fet que la mitologia grega situés en aquesta regió l’episodi del velló d’or

Les seves edificacions, sense teulades ni sostres són encara imponents i ocupen una àrea d’uns 570 m 2 El conjunt inclou el cos central del castell, al qual s’accedeix per una escala solemne situada a la part N i que dóna a un portal i a l'entrada, amb volta de tipus romànic A prop hi ha l’antiga església de Sant Martí de la Roca Les primeres notícies de Castellcir són de l’any 923 i fan esment del terme que s’anomenava del castell de Tenes Aquest castell de Tenes, recordat per altres documents dels anys 1008 al 1019, degué canviar el nom al principi del segle XI pel de castell…

Mercat agrícola Fundada per fenicis o argius ~s XII aC, fou sotmesa per Salmanassar s IX aC, per Sennàquerib 698 aC i pels perses Conquerida per Alexandre el Gran 333 aC, passà als selèucides, que li donaren el nom d' Antioquia del Kydnos s III aC Sotmesa per Pompeu, fou capital de la Cilícia romana Les seves escoles de filosofia i retòrica, durant l’Imperi, rivalitzaven amb les d’Alexandria i d’Atenes Bizantina fins al s VII, fou conquerida pels àrabs 780, que en feren seu d’un emirat Nicèfor II Focas la reconquerí 965 i fou donada en feu a l’armeni Mleh 1173, que la convertí en…

El castell de Clarà mostra encara les seves abundants ruïnes i torre mig partida prop del Mas Coromines, on és ben visible la capella de Sant Andreu Els seus antics senyors, els Clarà i els Rocafort, dominaven sobre la major part del terme segles XI-XIII fins que foren desbancats pel llinatge dels Planella Els primers documents del segle X parlen d’un castell de Moià, que ben aviat desapareix de la documentació aquestes mencions o bé es refereixen a una primitiva fortificació situada a l’indret de la vila, desapareguda, o bé és una manera arcaica de designar el castell i terme de Clarà Els…

Habitada majoritàriament pels kurds kurd, és una regió muntanyosa amb altituds superiors als 3 500 m, molt seccionada per gorges abruptes i d’accés difícil, la qual cosa afavoreix el manteniment de la comunitat kurda i les seves tradicions Defensors de la independència nacional, els kurds han rebutjat sovint el poder dels governs que els han dominat i han donat lloc a freqüents rebellions locals Després de la desfeta turca a la Primera Guerra Mundial, els kurds, encoratjats per la declaració Wilson 1918, que preveia l’autonomia de les nacionalitats no turques de l’imperi Otomà, aspiraven a la…

Tot el sector NW del terme de Moià va formar segles enrere una jurisdicció pròpia que principalment estigué sotmesa al castell de Rodors Rossedores o Rosedorios els anys 929 i 931 Molt aviat aquest castell va passar al domini directe reial i va ésser regit pels castlans de Clarà Des del 1381 fou de la família Planella, que el continuà senyorejant fins al segle XVII En alliberar-se del domini dels Planella, va formar un terme autònom governat pel sotsveguer de Moianès, fins que entre el 1714 i el 1840 va formar amb Ferrerons i Sant Pere de Marfà una batllia pròpia dita de les Tres Quadres i…

Dominen el paisatge altituds de 669 m SW, 705 m NNW i 763 m ESE, però el desnivell de la vall resultant és d’uns 200 m per ambdós vessants, amb una inclinació mitjana de 57° La major part de les fonts són d’origen càrstic, i les toves calcàries del Tries són foradades per l’aigua, que hi forma les coves on s’assenta el priorat del  Fai , al costat del qual cau el salt d’aigua del Rossinyol, el més espectacular de la conca del Besòs El nom del santuari,  Sant Miquel del Fai,  designa popularment tota la zona circumdant, de gran interès paisatgístic per les seves coves, avencs,…

El castell de Castellterçol, té dintre del perímetre de les seves velles muralles, plenes de sageteres probablement dels segles XIII i XIV, el cos ruïnós d’una antiga fortalesa medieval segle XII i un mas o antiga estada refet al segle XVI aprofitant els murs antics i les rampes d’accés de la part E del puig del castell Fa la impressió que és enclotat, però des d’allí es veu ben bé que era un lloc òptim, en les condicions guerreres medievals en la seva part W, més accessible, hom va excavar un fossat artificial a la penya Rebé el nom d’un noble de nom Terçol, que consta difunt el 898, i des…

Fundat per Osman I, de qui prengué el nom, aviat anà guanyant territori en detriment dels mongols, seljúcides i bizantins L’organització del naixent imperi fou obra d’Orhan I 1326-59, que establí la capital a Brusa, dividí el territori en sanǧaqs ‘banderes’ i obligà els nous súbdits a un impost tributari i a participar en les empreses d’expansió creació de la infanteria i la cavalleria genísser Orhan arrabassà a l’emperador Andrònic Nicea, İzniq, İzmid i Nicomèdia i s’emparà de diversos principats d’Anatòlia així guanyà la sortida a la mar Egea i inicià les incursions marítimes a les costes…

Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…