Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Insulíndia
Regió
Nom donat al grup d’illes del SE asiàtic situat al S de la mar de la Xina Meridional, entre la península de Malaca, Taiwan i Austràlia.
Forma un doble arc còncau vers Austràlia l’arc interior és constituït per les Illes Grans de la Sonda Sumatra, Java, Cèlebes i Borneo i de les Filipines l’arc extern és constituït per les Illes Petites de la Sonda i les Moluques Políticament comprèn Indonèsia excepte Nova Guinea, les Filipines, una part insular de Malàisia, Timor i Brunei
Sud-est asiàtic
Regió
Nom donat a la regió asiàtica que comprèn Indoxina, la península de Malaca, la major part d’Insulíndia i les Filipines.
Inclou els estats de Myanmar, Tailàndia, Cambodja, Laos, Vietnam, Singapur, Malàisia, Indonèsia, Brunei i les Filipines El terme és sobretot d’ordre geopolític i, des dels anys vuitanta, com més va més econòmic, per tal com diversos d’aquests estats han aconseguit en pocs anys un desenvolupament accelerat gràcies a una alta competitivitat, creixement que s’emmarca políticament en règims autoritaris L’ASEAN és l’organisme internacional que agrupa aquests estats, bé que no tots hi són representats
illes de la Sonda
Arxipèlag
Illes del SE d’Àsia, entre l’oceà Índic a l’ W i S, el mar de la Xina Meridional al N, el d’Arafura al SE i els de Sulu, Cèlebes, Moluques i Banda al NE i E.
Les illes Grans de la Sonda inclouen Borneo, Cèlebes, Java i Sumatra, amb les petites illes adjacents Les illes Petites de la Sonda Bali, Lombok, Sumbawa, Sawu, Alor, Solor, Flores, Sumba i Timor aquestes formen dos arcs entre Java a l’W i les Moluques meridionals a l’E, entre els quals hi ha la mar de Sawu Aquesta fragmentació del bloc de la Sonda és degut a moviments tectònics terciaris i quaternaris relacionats amb l’orogènesi alpinohimalaienca Les illes són muntanyoses i volcàniques, però tenen extenses planes alluvials parcialment pantanoses La vegetació és de bosc equatorial dens amb…
Banjaran Kapuas Hulu
Serralada
Serralada de l’illa de Borneo, a la frontera de Malàisia i Indonèsia.
mar de la Xina Meridional
Mar
La més gran de les mars litorals de l’oceà Pacífic.
S’estén al llarg de la costa sud-est de la Xina i d’Indoxina, des de Taiwan, al N, fins a Sumatra, al S L’estret de Formosa la comunica amb la mar de la Xina Oriental, i el de Malaca, al SW, amb l’oceà Índic, i al NE és unida a l’oceà Pacífic per l’estret de Luzon Té una profunditat mitjana d’uns 1100 m, i la màxima és d’uns 5400 m, al NW de Luzon És sotmesa a la força dels monsons del NW a l’hivern i del SE a l’estiu A la seva costa hi ha nombrosos golfs És una zona rica en recursos pesquers, i en el fons marí podria haver-hi recursos miners importants especialment hidrocarburs Per la seva…
golf de Bengala
Golf marí
Part de l’oceà Índic compresa entre la Unió Índia a l’oest, Bangladesh al nord i Myanmar, Tailàndia i Malàisia a l’est.
Al sector oriental del golf hi ha les illes Andaman i Nicobar És afectat pels monsons, que provoquen en aquesta àrea pluges molt intenses Hi desemboquen l’Irauadi, el Ganges, el Brahmaputra, el Godāvari i el Krishna Els ports principals del golf són Rangun i Sittwe a Birmània, Chittagong a Bangladesh, Calcuta, Vishākhapatanam i Madràs a l’Índia, Trincomalee a Sri Lanka i Port Blair a les illes Andaman
estret de Singapur
Estret marí
Braç de mar que separa Singapur de l’arxipèlag de les Riau (Malàisia) i comunica l’estret de Malaca amb la mar de la Xina Meridional.
Lloc de pas de les rutes marítimes entre l’Extrem Orient, Indonèsia i Oceania amb Europa i Àfrica
Àsia
© X. Pintanel
Continent
Continent situat entre 26°10’ E (a Turquia) i 164° W (al cap Dežney a Sibèria) de longitud i entre 77°41’ N (cap Čel’uskin a Sibèria) i 1°16’ N (al cap Buru a la península Malaca) de latitud.
És separat de l’Amèrica del Nord per l’estret de Bering i de la resta per l’oceà Pacífic l’oceà Índic, la mar Roja i l’istme de Suez el separen d’Àfrica i és unit a Europa sense transició hom pren com a divisòria la serralada dels Urals i la mar Càspia i els estrets del Bòsfor i dels Dardanels La geografia física El relleu i la geologia s Mapa geològic d’Àsia © fototecacat Àsia és el conjunt de major extensió i, a la vegada, el de major altitud mitjana aproximadament 950 m És, també, el continent que presenta una més diversa gamma de formes de relleu, conseqüència de l’enorme vastitud…
Taiwan
Estat
Estat insular de l’Àsia oriental, situat al SE de la Xina, de la qual el separa l’estret de Taiwan, que comunica la mar de la Xina Oriental amb la mar de la Xina Meridional; la capital és Taipei.
La geografia física El territori sota la jurisdicció de Taiwan consisteix en l’illa homònima també coneguda com a Formosa i diversos grups d’illes, entre les quals les de P’enghu Pescadores, prop de Taiwan, i Matsu i Chinmen Quemoy, situades vora la República Popular de la Xina, a l’altre costat de l’estret de Taiwan L’illa principal, Taiwan, és una zona muntanyosa recorreguda en sentit longitudinal per serralades paralleles cobertes de bosc tropical dens, que atenyen les màximes altituds al centre Yii Shan, 3997 m A l’E les muntanyes cauen a pic a la costa, que és alta, escarpada i d’accés…
Myanmar
Estat
Estat de l’Àsia del sud-est, a la part nord-oest de la península indoxinesa, limitat amb la Xina al NE, amb Laos i Tailàndia al SE, amb l’Índia i Bangladesh al NW, amb el golf de Bengala al SW i amb la mar d’Andaman al S; la capital és Naypyidaw.
La geografia física Des d’un punt de vista geomorfològic, Myanmar es constituïda per una depressió central, orientada de N a S i omplerta per sediments terciaris, plegats i fracturats, i unes regions perifèriques, de muntanyes amb la mateixa orientació i difícilment penetrables la serralada de l’Arakan Arakan Yoma a l’W, les muntanyes Kumon, amb el cim més alt del país Hakakabo Razi, 5881 m i Pātkoi al N, les muntanyes Gaoligong, l’altiplà dels Xans i la serralada de Tenasserim a l’E A l’extrem S de la depressió drenada pel riu Irauadi i els seus afluents hi ha el delta d’aquest riu 35000 km…