Resultats de la cerca
Es mostren 11066 resultats
Sakarya
Divisió administrativa
Il de Turquia, a la regió de la Costa de la Mar Negra.
La capital és Adapazari
Rigoréixer
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi de Bagà (Berguedà), a l’esquerra del riu de Gréixer, a la sortida de l’estret de Rigoréixer, aigua avall de Gréixer.
el Rigard
Riu
Curs d’aigua de l’Alt Ripollès, afluent, per la dreta, del Freser, que neix al cercle muntanyós format pel pic de Rus, el Puigllançada, el pla d’Anyella i la collada de Toses, entre els termes municipals de Castellar de N’Hug (Berguedà) i de Toses (Ripollès).
Drena la vall de Toses i s’uneix al seu collector a Ribes de Freser
la Riera
Masia
Masia del municipi de Borredà (Berguedà), que formà part de l’enclavament de la Rovira de Baix
.
la Ribera de Castell
Veïnat
Veïnat del municipi de Castell de l’Areny (Berguedà), al S del poble.
refugi de Rebost
Refugi de Rebost
© Xevi Varela
Excursionisme
Refugi de la Unió Excursionista de Catalunya, als vessants meridionals de la Tosa d’Alp, a uns 1650 m alt., dins el terme de Bagà (Berguedà).
Rebolleda
Masia
Masia del municipi de l’Espunyola (Berguedà), que centra el seu enclavament (0,96 km2) entre els de Montmajor (Berguedà) i Navès (Solsonès), a la dreta de la riera de Tantallatge.
Querol
Sector o indret
Antiga quadra del municipi de Montmajor (Berguedà), al voltant de l’església de Santa Maria de Querol.
Formà al s XIX amb Montmajor el municipi de Montmajor i Querol
serra de Queralt
Vista aèria del santuari i la serra de Queralt
© Fototeca.cat
Serra
La més meridional de les Serres Exteriors del Prepirineu berguedà, a la dreta del Llobregat, a NW de la ciutat de Berga.
És un plegament anticlinal de calcàries cretàcies i juràssiques, que passen a eocèniques a ponent, bolcades damunt l’Oligocè de la Depressió Central catalana, enfonsat per una falla que mostra l’escarpament tectònic a uns 900 m alt Entre l’escarpament i el riu de Metge els plecs de la serra de Queralt estricta es drecen verticals al SE i s’eleven a 1 292 m santuari, a 1 180 la capella de la Cova i a 1 247 el Castellberguedà La baga de Queralt s’eleva cap al NW fins a 1 300 m i més En sentit ampli, la serra de Queralt es prolonga a l’W pel serrat Gran 1 426 m alt i el pla de Campllong 1 482 m…
santuari de Queralt
Vista del santuari de Queralt
Jordi HD (CC BY-NC 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Queralt) del municipi de Berga (Berguedà), dins l’antic terme de la Valldan, al vessant oriental del Castellberguedà (1.292 m alt.), cim de la serra de Queralt que s’aixeca al NW de la ciutat de Berga.
Segons la llegenda, la imatge fou trobada per un pastor de Vilaformiu al segle XIV De fet, la imatge, molt restaurada, correspon al segle XIV i és molt probable que procedís del castell de Madrona o castell Berguedà, i el primitiu santuari, documentat al mateix segle, era filial de la parròquia de Sant Pere de Madrona La cova on hom pretenia haver trobat la imatge fou convertida en capella el 1704 i renovada a partir del 1916 El santuari del 1386 fou construït pel mercader berguedà Francesc Garreta i renovat en 1725-41 Més tard fou construït l’hostal i hom hi afegí el cambril i altres…