Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Negeri Sembilan
Divisió administrativa
Estat de Malàisia, dins la Malàisia Occidental, sobre l’estret de Malaca.
La capital és Seremban 136252 h 1980 Produeix arròs i cautxú i té foneries d’estany La població és composta de xinesos, malais i indis
Johor
Divisió administrativa
Estat de Malàisia, situat a l’extrem meridional de la península de Malaca.
La capital és Johor Baharu El separa de l’illa de Sumatra l’estret de Malaca És cobert en bona part per la jungla Hi ha importants plantacions de cautxú Constituït com a regne durant el segle XVI pels soldans de Malaca, el 1948 s’adherí a la Federació de Malàisia com a soldanat autònom
Port Kélang
Ciutat
Ciutat de l’estat de Selangor, Malàisia, a l’estret de Malaca, entre els grans ports de Pinang i Singapur.
Constitueix el port de Kuala Lumpur, la capital del país, 37 km al NE, amb la qual enllaça per ferrocarril Situat a la desembocadura del Kelang, el rerepaís comprèn les riques àrees d’estany i de cautxú de Kuala Lumpur i Seremban Recents i noves installacions portuàries permeten la manipulació de contenidors i vaixells convencionals de gran tonatge
George Town
Ciutat
Capital de l’estat de Pinang, Malàisia, a l’illa del mateix nom.
L’arrecerat port resta separat de la costa occidental de la península de Malaca per un canal de 5 km d’amplària, travessat pels vaixells del trànsit internacional Les principals exportacions són d’estany, cautxú i copra Com a centre de distribució, atreu molts comerciants xinesos i indis, si bé hi ha una forta minoria malaia La indústria comprèn refineries d’estany, indústria arrossera, oli de coco, fabricació de sabons i artesania del bambú
Kuala Lumpur
Ciutat
Capital de Malàisia i del territori federal homònim.
Situada en una plana alluvial on conflueixen els rius Klang i Gomgak, prop de la costa de l’estret de Malaca Centre miner important estany El recent desenvolupament industrial ciment, metallúrgia, automòbils ha afavorit un gran creixement demogràfic des del 1947 quasi ha triplicat la població Centre experimental del conreu d’hevea Centre comercial actiu exportació de cautxú i importació d’arròs Centre d’ensenyament superior Universiti Malaya, fundada el 1962, i Universiti Teknologi Malaysia, el 1972 Nus de comunicacions ferroviàries i de carreteres Té aeroport internacional
Sarawak
Divisió administrativa
Estat de Malàisia, a la costa NW de l’illa de Borneo.
La capital és Kuching 148 059 h 1991 És cobert de bosc, amb manglars a les costes La regió és drenada pels nombrosos rius que davallen del centre de l’illa Rejang La població 16 h/km 2 est 1997 habita a les vores dels rius i es dedica principalment al conreu d’arròs, la pesca i la caça La capital és l’únic port important Jaciments de petroli, or i fosfats Produeix també cautxú, pebre i sagú, destinats a l’exportació Islamitzat al s XV, depengué del soldà de Brunei JSElcano fou rebut pel soldà el 1512 fins que fou concedit a James Brooke 1841, que hi governà com a rajà Els seus descendents el…
península de Malaca
Península
Península del SE d’Àsia, banyada a l’E per la mar de la Xina Meridional i, a l’W, per l’estret de Malaca; al S l’estret de Johore la separa de Singapur.
És travessada de NW a SE per una serralada d’altitud mitjana 2190 m al Gunong Tahan, formada per muntanyes granítiques que deixen als costats extenses planes alluvials travessades per rius curts i torrencials Pahang, Kelantan, etc Les costes, baixes, manquen de ports naturals i són sovint pantanoses Clima equatorial, amb precipitacions abundants a Kuala Trengganu, 2826 mm anuals, i 2207 a Malaca temperatures altes i constants Kuala Trengganu i Malaca, per exemple, tenen 25°C i 27,2°C al gener i 27° i 26,4° al juliol, respectivament El bosc, equatorial humit al S i caducifoli monsònic al N,…
Malàisia
Estat
Estat del SE d’Àsia, format per l’antiga federació d’estats malais, o Malàisia Occidental, que ocupa la part meridional de la península de Malaca, i dos estats del N de Borneo: Sabah i Sarawak, que formen la Malàisia Oriental; la capital és Kuala Lumpur.
La geografia física La part continental comprèn quasi tota la península de Malaca, i limita, al N, amb Tailàndia La part N i NW de Borneo, que pertany a Malàisia, té prop de 1 560 km de frontera amb el Borneo indonesi, i és banyada per la mar de la Xina Meridional, la de Sulu i la de les Cèlebes a la costa, la continuïtat territorial resta interrompuda per Brunei La Malàisia Occidental és travessada de NW a SE per la serralada de Kerbau, que deixa als costats extenses planes alluvials A Borneo, tant Sabah com Sarawak, força muntanyosos, són accidentats per una sèrie de serralades, orientades…
Turquia
Estat
Estat de l’Àsia i part d’Europa, que comprèn la península d’Anatòlia, o Àsia Menor, una gran part de l’Armènia històrica, una petita part de Mesopotàmia i una fracció de la Tràcia, a la part europea; limita al N amb la mar Negra, a l’E amb Geòrgia, Armènia i l’Iran, al S amb l’Iraq, Síria i la mar Mediterrània i a l’W amb Grècia i al NW amb Bulgària, entre la Turquia europea i l’asiàtica hi ha la mar de Màrmara, amb els estrets del Bòsfor i dels Dardanels; la capital és Ankara.
La geografia física El relleu Vista de l’Ararat en primer terme, el monestir armeni de Khor Virap, situat prop de la frontera entre Turquia i Armènia Arian Zwegers CC BY 20 L’estructura d’Anatòlia és la d’un altiplà amb una altitud mitjana de 1132 m, clapat de conques lacustres i de volcans És una regió muntanyosa que essencialment pertany al sistema plegat alpí, encara que gairebé totalment peneplanat segons les fases orogèniques principals i aixecat en bloc per moviments de conjunt continuats fins a dates ben recents Geològicament s’hi troben roques de gairebé totes les edats, des de les…