Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Çatal Hüyük
Jaciment arqueològic
Jaciment neolític de la plana de Konya (Turquia), el més antic i important conegut fins ara del Neolític anatòlic.
Fou excavat per J Mellaart, de l’escola anglesa d’Ankara Els seus dotze nivells són datats d’entre el 6500 aC i el 5650 aC pel carboni 14 És una aglomeració de cases rectangulars, amb magatzems i sitges acostats les cases tenen l’entrada al sostre, amb escales de fusta hi ha finestres a la part més alta dels murs i, a l’interior, bancs d’obra recoberts amb algeps En les etapes preceràmiques hom hi troba vasos de fusta i de vímet i recipients de cuir Hom enterrava els morts dins les cases, després de la descarnació del cadàver a la intempèrie Hi ha igualment una gran quantitat de capelles de…
Skien
Ciutat
Capital del fylke de Telemark, Noruega.
Indústries de la fusta i alimentàries Amb la veïna població de Porsgrunn forma el centre econòmic més important del districte
Notodden
© Anna Díez
Ciutat
Municipi del fylke de Telemark (Noruega).
Dins del municipi hi ha la localitat d’ Heddal , que destaca per la seva església medieval de fusta i el museu rural a l’aire lliure
Còlquida
Geografia històrica
Antiga regió de Caucàsia, compresa entre els contraforts meridionals del Caucas i la mar Negra i regada pel Fasis (actual Rioni, a Geòrgia).
Fou important per les seves riqueses fusta, lli, metalls preciosos i pel fet que la mitologia grega situés en aquesta regió l’episodi del velló d’or
Sinope
Ciutat
Capital de l’il homònim, a la costa de la mar Negra, Turquia.
Sense bones comunicacions amb l’interior, hom exporta pel seu port tabac, fusta i pells Als s VIII i VII aC fou colònia de Milet, i en 183-170 aC, capital del regne del Pont
Antalya
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’il d’Antalya, Turquia.
Port de la Mediterrània a l’interior del golf d’Antalya Centre comercial de la plana de la Pamfília cereals, sèsam, fruita, fusta Hi ha mines de crom i d’urani per la rodalia Turisme Aeroport
Trondheim
Ciutat
Capital del fylke de Sør-Trøndelag, Noruega, en una península que s’endinsa en el fiord homònim.
Seu episcopal luterana, és un centre cultural escoles tècniques, biblioteques i museus i també un port pesquer, amb indústries de la fusta drassanes i metallúrgiques Nus ferroviari, és punt de convergència de la regió de Trøndelag
Heddal
© Anna Díez
Localitat
Localitat del fylke
de Telemark (Noruega).
Destacat centre turístic En ella hi ha uan destacada església medieval de fusta s XII, que encara manté el culte luterà És un edifici d’una sola nau, un absis semicircular, cor i un corredor que rodeja tota l’església Destaca exteriorment per ser un edifici escalonat en cinc pisos i tres torres A uns 300 metres de l’església hi ha el museu rural Heddal bygdetun a l’aire lliure on es pot visitar cases dels segles XVIII i XIX
Oslo
© Norske Opera & Ballett / Fra Luften
Ciutat
Capital de Noruega i del fylke d’Akershus i alhora fylke independent.
És situada a l’extrem W del fiord homònim, que s’endinsa un centenar de quilòmetres a través dels millors districtes agrícoles i forestals del SE de Noruega, on forma una via marítima de gran tràfic És el centre econòmic, administratiu i cultural de Noruega Vorejada de turons, té el centre a la badia de Pipervika, annexa a l’àrea portuària, que també s’estén per les badies de Frognerkilen i Björvika L’expansió urbana s’estén pels turons del N, l’W i l’E, i hi ha una àrea residencial amb zones verdes a la gran illa de Bygdøy La indústria comprèn la construcció naval i indústria mecànica,…
Trebisonda
Ciutat
Capital de l’il homònim, a la Turquia asiàtica.
És situada a la riba de la mar Negra, al peu de les muntanyes del Pont i prop de la desembocadura del riu Degirmen, que davalla del pas de Zigana i constitueix un camí natural cap a Armènia i Pèrsia S’estén en un altiplà orientat cap a la mar, i a través del seu port exporta fusta, tabac, fruita avellanes, etc C orrespon a l’antiga Trapezunt , fundada pels colons grecs de Sínope cap a la meitat del segle VIII aC Base romana important, fou engrandida per Trajà i Adrià Destruïda pels gots 257, fou més tard seu d’una comunitat cristiana, i com a estació militar tingué un nou…