Resultats de la cerca

Fundat per Osman I, de qui prengué el nom, aviat anà guanyant territori en detriment dels mongols, seljúcides i bizantins L’organització del naixent imperi fou obra d’Orhan I 1326-59, que establí la capital a Brusa, dividí el territori en sanǧaqs ‘banderes’ i obligà els nous súbdits a un impost tributari i a participar en les empreses d’expansió creació de la infanteria i la cavalleria genísser Orhan arrabassà a l’emperador Andrònic Nicea, İzniq, İzmid i Nicomèdia i s’emparà de diversos principats d’Anatòlia així guanyà la sortida a la mar Egea i inicià les incursions marítimes a les costes…

Posseí un famós temple d’Afrodita, i al segle II dC fou centre d’una escola d’escultura El temple i la ciutat visqueren la seva fase d’esplendor a l’època romana, gràcies a la protecció de personatges com Sulla, Juli Cèsar o Marc Antoni, i a l’època imperial alguns dels seus ciutadans sobresortiren en l’àmbit cultural Zenòcrates, metge segle I dC Caritó, novellista segle II dC, i Alexandre, filòsof i professor a l’Acadèmia d’Atenes segle III dC A partir del segle IV, el cristianisme es feu fort a la ciutat, el temple es convertí en església segle V dC i la ciutat canvià el seu nom pel d’…

Balduí I fou elegit rei de Jerusalem el 1100, i el succeí com a comte d’Edessa el seu cosí Balduí II du Bourg 1100-18, el qual, en esdevenir també rei de Jerusalem, el cedí al seu cosí Joselí o Joscelí I de Courtenay 1118-31 i al seu fill Joscelí II 1131-44 El 1144 fou conquerit pel soldà de Mossul ‘Imād-al-Dīn Zinkī

En el moment de la seva màxima expansió comprenia també el llac Urmia o Reza'iyeh Iran i el Sevan Armenia soviètica Hom ha assenyalat una sèrie de semblances en el camp lingüístic, religiós i onomàstic entre els hurrites i els urartis, els quals apareixen per primera vegada a les fonts assíries, quan SalmanassarI vencé Uruatri 1274 aC Molt temps després, el país era conegut com a Nairi, un dels reis del qual, Aramu o Arramu, fou vençut per Salmanassar III 858-825 aC Aquesta derrota, que significà la destrucció de la capital, Arzašku, esperonà, sembla, l’aparició d’una nova dinastia, fundada…

Conquerida per Cir s VI aC, seguí la sort d'Armènia A la seva capital, Karkathiokerta l’actual Harput, Turquia, Zariadres fundà una dinastia que durà fins a la victòria de Luculle sobre Tigranes II 95 aC Fou disputada per capadocis, perses, romans i bizantins

Centre agrícola i comercial pomes, opi, tabac, blat Extracció de lignit Tenen anomenada les bòbiles que fabriquen teules i maons des del període seljuquí Antiga residència dels reis del Pontos, fou una de les ciutats més importants de l’imperi dels comnens de Trebisonda i dels seljúcides El soldà Baiazet II hi feu construir una mesquita el 1486

Construït per Mehmet II acabat el 1478 al lloc de l’antiga acròpolis, sota Solimà el Magnífic esdevingué seu oficial del soldà, fins al 1855, que el soldà Abdülmecit es traslladà al palau de Dolmabahçe Actualment és un dels principals museus del món Consta de diverses construccions entorn de grans patis, als quals hom entra a través de portalades artístiques Des del punt de vista arquitectònic i decoratiu, hom pot destacar la sala d’audiències

Situada al peu de l’Ulu Daǧ, és un mercat agrícola, un nucli industrial indústria artesana de catifes, un centre turístic i un entroncament de carreteres La ciutat conserva interessants mesquites del període otomà, entre les quals sobresurt la famosa Mesquita Verda 1420 Identificada com la Prusa dels temps clàssics, als ss II i I aC fou la capital de Bitínia Al s XIV fou conquerida pels turcs otomans i esdevingué la capital d’un soldanat

Als documents antics segle VI aC apareix com la ciutat més important de Lícia Cap al 540 aC fou assetjada per Harpagos, general de Cir II de Pèrsia els habitants, després d’aplegar-se a l’acròpolis, se suïcidaren cremant-se juntament amb llurs esclaus i tresors La ciutat fou destruïda i incendiada Reconstruïda i repoblada, tornà a ésser assetjada 42 aC, pels romans, i es repetí l’heroica defensa Hi ha restes de les muralles, del teatre, de temples i de monuments sepulcrals decorats amb traços esculpits i ornats amb frontons Les peces més conegudes són el monument de les harpies i…

Colonitzada pels grecs, prengué el nom de l’Edessa macedònia sota Seleuc I A partir del 137 aC fou centre del principat independent d’Osroene Al segle II dC s’hi difongué el cristianisme tradicions apòcrifes donen en aquest aspecte un paper important al rei Abgar V d’Edessa i a Addai , i al segle IV havia esdevingut seu metropolitana Fou centre de l’anomenada escola d’Edessa o dels perses, en tant que successora de la de Nisibis d’estudis teològics i filosòfics, les principals figures de la qual foren Efrem, Narsai i Ibas, i que derivà vers el nestorianisme Zenó la clausurà el…