Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Ararat

Al fons, Mont Ararat, al Caucas
© Fototeca.cat-Corel
Massís
Massís volcànic de l’altiplà anatolioiranià, a la Turquia oriental, dins el territori històric d’Armènia, és el punt de divisió dels actuals estats d’Armènia, Turquia i l’Iran.
S'alça fins a la regió de les neus permanents en dos pics alineats en la direcció del Caucas Büyük Aǧri Daǧi 5 165 m i Küçük Aǧri Daǧi 3 925 m La tradició l’ha fet aparèixer com el lloc on s’aturà l’arca de Noè La primera ascensió al massís fou efectuada per F Parrot el 1824 La primera ascensió catalana fou realitzada el 1968 per Venanci López de Ceballos i Jordi Pons, en ocasió de l’Expedició Trans-Himàlaia L’Ararat © Xevi Varela
Antitaure
Massís
Massís muntanyós de Turquia, que forma part del Taure central.
El cim més alt és el Berit Daǧ 3 014 m És cobert de boscs i difícilment penetrable Darrerament ha estat poblat per nòmades turcs i kurds
Aladag
Massís
Massís muntanyós de l’altiplà anatolicoiranià, Turquia, al Köroǧlu Daǧlari.
Culmina als 2 378 m al cim de Köroǧlu
Aladag
Massís
Massís muntanyós de l’altiplà anatolicoiranià, Turquia, al Taure central.
Culmina als 3 734 m al pic Kaldidaǧ
Taure
Serralada
Serralada de Turquia, que s’estén des de Lícia fins a l’Eufrates.
Aïlla la regió costanera de l’altiplà interior Anatòlia formant una barrera on l’únic pas relativament fàcil són les estretes gorges de les portes de Cilícia o portes de Ferro, al NW d’Adana Constituïda de materials secundaris plegats amb el moviment alpí, culmina al pic Kaldidaǧ, al massís d’Aladaǧ 3 734 m És solcada per rius curts i ràpids Göksu El Taure occidental segueix la costa des de l’illa de Rodes fins al golf d’Antalya i és cobert de bosc El Taure oriental i les serres perifèriques Antitaure, Amanos, en direcció SW-NE i tallat per fractures transversals portes de Ferro, són coberts…
península Balcànica
Península
La més oriental de les tres penínsules meridionals d’Europa, que inclou els actuals estats d’Albània, Grècia, Bulgària, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Serbia i Montenegro i Macedònia, a més de la Turquia europea.
El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de Transsilvània, Balcans, que formen una…
Àsia
L’Everest (al fons) i el Lhotse (a la dreta) a l’Himàlaia, sistema muntanyós de l’Àsia meridional
© X. Pintanel
Continent
Continent situat entre 26°10’ E (a Turquia) i 164° W (al cap Dežney a Sibèria) de longitud i entre 77°41’ N (cap Čel’uskin a Sibèria) i 1°16’ N (al cap Buru a la península Malaca) de latitud.
És separat de l’Amèrica del Nord per l’estret de Bering i de la resta per l’oceà Pacífic l’oceà Índic, la mar Roja i l’istme de Suez el separen d’Àfrica i és unit a Europa sense transició hom pren com a divisòria la serralada dels Urals i la mar Càspia i els estrets del Bòsfor i dels Dardanels La geografia física El relleu i la geologia s Mapa geològic d’Àsia © fototecacat Àsia és el conjunt de major extensió i, a la vegada, el de major altitud mitjana aproximadament 950 m És, també, el continent que presenta una més diversa gamma de formes de relleu, conseqüència de l’enorme vastitud…