Resultats de la cerca

Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se subdivideixen en una…

Hi ha el Monte Rosa 4645 m, el  mont Cerví 4482 m i el Weisshorn 4512 m

àrea que comprèn l’E de l’estat de Victòria i el SE del de Nova Galles del Sud, en una longitud d’uns 320 km És una cadena herciniana, aixecada al Terciari, que s’estén en direcció NE-SW Inclou els pics culminants de la Great Dividing Range Kosciusko, de 2 230 m, i Bogong, de 1 986 m Les precipitacions, fortes i contínues tot l’any, alimenten els principals rius del país, que neixen en aquesta serra Murray, Murrumbidgee i Snowy, entre d’altres, on es concentren les centrals hidroelèctriques més importants És un centre d’esports d’hivern

Hi ha importants centres turístics Schlitters, Fügen, Zell, Mayrhofen, etc Dóna nom als Alps de Zillertal , que ocupen una part del Tirol septentrional i del Tirol del Sud i que atenyen l’altitud màxima al Hochfeiler 3 476 m

Amb una altitud de 1 372 m és un dels colls més baixos dels Alps, antic camí entre l’Europa septentrional i central i els països mediterranis Hi passa el ferrocarril i una autopista que uneix Munic, Insbruck, Verona i Roma

En sentit ampli s’estén des del coll de Teodulo 3322 m, a l’W, fins al pas de Monte Moro 2862 m a l’E Constitueix un potent massís cristallí i metamòrfic Al vessant septentrional es troba la glacera del Gorner, de 14 km de longitud, la segona dels Alps

Emmarcada pels Alps Penins N i pels Alps de Graies S, limita al N amb el cantó suís de Valais, a l’W amb la Savoia França i al S i a l’E amb el Piemont La capital és Aosta La geografia Regió geogràficament molt individualitzada, muntanyosa i de terres altes amb una altitud mitjana superior a 2000 m, correspon a la conca alta de la Dora Baltea afluent del Po, encerclada pels cims més alts dels Alps, del Mont Blanc al Monte Rosa, regió de contacte entre els Alps centrals i els occidentals La part alta de la vall corre d’W a E, en sentit…

És constituït per gneis i té una forma piramidal aguda característica que en fa difícil l’escalada És voltat de geleres i glaceres La primera ascensió fou aconseguida per un grup de set alpinistes comandats per Edward Whymper 14 de juliol de 1865 durant el descens la corda es trencà i moriren R Hadow, C Hudson, F Douglas i el guia M Croz L’italià JA Carrel pujà pel vessant italià el 17 de juliol del mateix 1865 La paret nord, una de les més difícils dels Alps, fou vençuda per Toni i Franz Schmid 1 d’agost de 1931 Walter Bonatti escalà la paret nord, tot sol i a l’hivern, en quatre dies 19-22…

La geografia La capital és Milà Comprèn les províncies de Bèrgam, Brescia, Como, Cremona, Lecco, Lodi, Màntua, Milà, Pavia, Sondrio i Varese Presenta tres grans unitats de relleu la plana, al S, una zona muntanyosa, al N, i, entre totes dues, una faixa de transició La zona muntanyosa és formada pels Alps pròpiament dits i els Prealps Els primers són constituïts pel sector oriental dels Alps Lepontins i pels Alps Rètics, amb nombrosos cims de 3000 a 4000 m d’altitud Bernina, 4050 m Al S de la Valtellina, vall de l’alt curs de l’Adda, s’aixequen els …