Resultats de la cerca
Es mostren 14084 resultats
Sant Julià del Llor
![](/sites/default/files/media/FOTO/A049105.jpg)
Vista panoràmica de Sant Julià de LLor (La Selva)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Julià del Llor i Bonmatí (Selva), a uns 5 km al SE del cap del municipi.
S'estén per una plana regada per la séquia de Sant Julià , que dóna força també a la indústria tèxtil de la colònia de Bonmatí, situada a l’esquerra del Ter S'hi explotaven mines de galena Al nucli urbà, de carrers pintorescos i inconnexos, hi destaquen el carrer Vell, al peu de la muntanya de Sant Julià, a la riba del Ter, amb cases amb llindes gravades al s XVIII, agrupades a l’entrada del pont vell que comunicava amb la Cellera el carrer Nou, al costat del pou de la mina Carlota, amb les cases que eren habitatges miners i el carrer Petit, format per cases noves La parròquia de Sant Julià…
Sant Joan de Vilatorrada
Sant Joan de Vilatorrada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages .
Situació i presentació El municipi de Sant Joan de Vilatorrada s’estén en terreny pla a banda i banda del Cardener, al mig del Pla de Bages, i limitat pels primers contraforts del sistema muntanyós de ponent de la comarca turó de Collbaix, 544 m el Montconill, 479 m Jaumandreu, 439 m La riera de Jaumandreu, o del Clot de les Garses, afluent per la dreta del Cardener, i la de Vallverd, o de les Feixes, que hi desguassa per l’esquerra, constitueixen el límit superior del municipi Altres corrents d’aigua són el torrent de Joncadella dit també d’Olius a mà esquerra del riu i la riera de Fonollosa…
Sant Joan del Pont
Església
Església de la vila de Cardona (Bages), construïda el 1576 al cap del pont de Sant Joan (de set arcs, refet modernament), damunt el Cardener, al NE de la població, que comunicava amb els camins a Solsona i Berga.
L’església era adossada a un important hostal
Sant Joan del Laterà
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Sant_Joan_del_Latera_interior.jpg)
Sant Joan del Laterà
nekotank (CC BY-ND 2.0)
Basílica
Una de les quatre basíliques majors de Roma, situada al Laterà.
Anomenada “cap i mare de totes les esglésies de la ciutat i del món” —antic títol de Jerusalem— pel fet d’ésser la catedral del bisbe de Roma, fou dedicada originalment al Salvador Després de la destrucció a causa d’un terratrèmol 896, fou reedificada per Sergi III 904-911 i dedicada a Joan Baptista ben aviat hi fou associat Joan Evangelista Destruïda per dos incendis 1308 i 1360, l’edifici actual fou construït sota diversos papes d’ençà d’Urbà V, pels arquitectes D Fontana 1543-1604 i F Borromini 1599-1667 La façana és obra d’A Galilei ~1734 A la banda NW de la basílica hi ha l’antic…
castell de Sant Joan
Castell
Antic castell del municipi de Lloret de Mar
(Selva), les ruïnes del qual s’aixequen al promontori de la punta de Fenals (68 m alt.), que tanca per ponent la platja de Fenals, al SW de la vila, molt desfetes darrerament per l’acció de les noves urbanitzacions turístiques.
Fou bastit a mitjan s XI per Humbert Odó de Montseny a l’indret de la capella de Sant Joan, consagrada el 1079 Fou molt damnificat pels genovesos el 1353, i arruïnat definitivament pels anglesos a la fi del s XVIII Fins aleshores havia estat viu el culte de l’església, on acudien els devots en processons i rogatives lledànies
castell de Sant Joan
![](/sites/default/files/media/FOTO/B069659.jpg)
Vista aèria del Castell de Sant Joan, amb la població de Blanes al fons
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de Blanes
(Selva), conegut pel Forcadell
, les ruïnes del qual s’aixequen al puig de Sant Joan
(166 m alt.), al NE de la vila.
Resta una torre restaurada modernament i la capella de Sant Joan advocació que tingué l’església de l’antic castell Fou bastit als s X-XI pels vescomtes de Girona, que el subinfeudaren als Blanes Passà a formar part del vescomtat de Cabrera
Sant Jeroni
Ermita
Ermita de la muntanya de Montserrat, la més alta (1 130 m alt.) i la més llunyana del monestir, situada a l’extrem occidental del terme de Monistrol de Montserrat (Bages), sota la miranda de Sant Jeroni (1 236 m alt.), cim culminant del massís i termenal dels municipis de Monistrol de Montserrat, Marganell (Bages) i el Bruc (Anoia), que dóna nom a una de les regions del sector més accidentat de la muntanya, dita regió de Sant Jeroni o el Tabor
.
Al vessant septentrional un funicular aeri construït el 1929 supera la recta paret, des de prop del monestir de Santa Cecília de Montserrat, a 650 m alt, fins al mirador del Moro, a 1 193 m alt Vora l’ermita actual hi ha un restaurant, bastit sobre les restes de la primitiva església
Sant Jaume
Església
Església del municipi de Sant Vicenç de Castellet (Bages), a l’E del nucli urbà, al cim d’un turó que limita amb el municipi de Mura.
castell de Sant Iscle de Vidreres
![](/sites/default/files/media/FOTO/A005749.jpg)
Restes del castell de Sant Iscle de Vidreres (Selva)
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de Vidreres (Selva), les restes del qual s’aixequen a uns 2 km de la vila, esmentat ja el 1194 i que formà part del vescomtat de Cabrera; fou el centre de la batllia de Vidreres.
El 1241 fou cedit en feu als templers Segons tradició, a la seva església es venerava el cos de sant Iscle, que el 1263 devia ésser traslladat al monestir de Breda Restaren, però, algunes relíquies del sant i a partir del mateix s XIII s’hi venerà també la seva germana santa Victòria Fou ocupat pels remences el 1485
Sant Iscle de Bages
Església de Sant Iscle de Bages
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages), a l’extrem NW del terme, en terreny pla recorregut per la séquia de Manresa.
L’església, el mas i altres cases de Sant Iscle formen un petit nucli, a l’extrem NW del terme de Sant Fruitós, entre la carretera i la via del tren de Manresa a Santpedor, a tocar de l’urbanitzacio de la Pineda de Bages L’església de Sant Iscle de Bages, parròquia extingida, és documentada l’any 937 Antiga filial de la Seu manresana, fou unida a la de Viladordis el 1762 i convertida, al segle XIX, en tinença o ajuda a Santpedor El temple és una construcció romànica, amb les característiques del segle XII i un curiós campanar amb vestigis més antics Dedicat als màrtirs cordovesos sant Iscle i…