Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Camp de Mart
Barri
Terreny situat al marge esquerre del Tíber, fora del pomoerium de Roma, reservat en un origen a maniobres militars i a la reunió dels comitia centuriata.
A partir de Cèsar i sobretot des d’August hi foren construïdes una sèrie d’edificacions teatre de Pompeu, el mausoleu d’August, l' Ara Pacis Augustae , el panteó, termes, temples, diversos arcs de triomf que convertiren el sector en un dels conjunts monumentals més importants de l’Imperi
Segesta
Christophe PINARD (CC BY-SA 2.0)
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Sicília, a la part NW de l’illa.
Lluità sempre contra la veïna Selinunt i, rival de Siracusa, fou defensada pels atenesos en el curs de l’expedició naval contra Sicília 415-413 aC Fou fidel a Roma davant les guerres púniques N'han estat conservats un temple dòric, hexàstil, del s V aC, situat damunt un turó, i un teatre potser del s III aC, refet en època romana, amb una profunda cavea
Terni
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Úmbria, Itàlia.
És situada a la riba oriental d’una conca alluvial recorreguda pel Nera Té indústries siderúrgiques i mecàniques, hidroelèctriques i tèxtils És seu episcopal Fundada, potser, al s VII aC, fou una ciutat romana florent Durant l’edat mitjana estigué en rivalitat amb Narni i Spoleto, i a la fi del s XIV passà als dominis de l’Església S'hi han conservat restes romanes amfiteatre, teatre i muralles Cal destacar l’església romànica de San Salvatore, adossada a un edifici circular romà, i l’església de San Francesco, del s XIII, amb modificacions dels s XV-XVI
Ventimiglia
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província d’Imperia, a la Ligúria, Itàlia, a la costa de la mar Lígur, a la desembocadura del Roia.
És un nus important de comunicacions ferroviàries, per tal com té estació de frontera entre els estats italià i francès L’antic nucli de lígurs, esmentat per Plini i Estrabó amb el nom d' Album Intimilium , sorgí al costat de la Via Augusta, i fou municipi a l’època imperial Antiga seu episcopal, esdevingué, a més 962, comtat, dependent del marquesat de Susa Després de passar successivament a diversos dominis, el 1505 passà al de la república de Gènova Es conserven restes d’un teatre s II, la catedral, del s XII, i fragments torres i portes de les fortificacions genoveses, del s XIII
Pienza
Localitat
Localitat de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia, situada sobre un turó de la vall de l’Orcia.
Al s XIII fou feu dels Piccolomini, un dels quals, el futur papa Pius II, la féu reestructurar globalment 1459-62 i en canvià el nom Corsignano per l’actual, derivat del seu És un dels pocs casos de realització urbanística unitària de les propostes teòriques quatrecentistes, i fou feta, seguint les directrius de LB Alberti de la ciutat palau ideal, pel seu deixeble Bernardo Rossellino Aquest l’articulà ortogonalment a banda i banda d’un carrer principal lleument encorbat, l’eix del qual coincidia amb la cresta del turó En el seu centre, hi emplaçà el nucli monumental, entorn i en funció d’una…
Fiesole
Ciutat
Ciutat de la província de Florència, a la Toscana, Itàlia, situada dalt d’un turó, a la vora de l’Arno, al NE de Florència.
És un centre agrícola, residencial i de turisme i seu episcopal Correspon a l’antiga Faesulae etrusca, de la qual s’han conservat les muralles D’època romana fou el centre dels seguidors de Catilina resten un temple, les termes, l’aqüeducte, el fòrum i el teatre Sobre un antic temple etrusc hi ha bastida l’església de San Alessandro, paleocristiana, amb algunes renovacions posteriors La catedral, començada el 1208 i engrandida als s XIII i XIV, té a l’interior el sepulcre de marbre del bisbe Salviati, obra de Mino da Fiesole El convent de San Domenico té celles decorades per Fra…
Colosseu
anpalacios (CC BY-NC-ND 2.0)
Amfiteatre
Gran amfiteatre de Roma, edificat en temps dels Flavis.
Començat el 72, fou inaugurat per Tit el 80 i acabat per Domicià el 82 El nom Colosseum , divulgat a partir del segle VIII li ve d’una estàtua colossal de l’emperador, o a causa de les grans proporcions de l’edifici Les dimensions exteriors són eix llarg, 188 m eix menor, 156 m circumferència, 527 m alçada, 57 m L’arena fa 76 per 46 m Tenia cabuda per a uns 50000 espectadors L’exterior té quatre pisos amb arcades ornades de mitges columes amb els tres ordres superposats dòric, jònic i corinti el superior, sense arcades, té una decoració de pilars corintis Una part de les arcades…
Fano
Ciutat
Ciutat de la província de Pesaro i Urbino, a les Marques, Itàlia.
Situada a la costa de l’Adriàtica, domina la fèrtil plana deltaica del Matauro, un canal derivat del qual en constitueix el port, dedicat a la pesca Mercat agrícola hortalisses i bleda-raves Centre d’estiueig, gràcies a les seves platges, és una important estació ferroviària de la línia Milà-Bari És l’antiga Fanu Fortunae romana La família Malatesta hi implantà el seu govern al començament del s XIV Pertangué als Estats Pontificis, i el 1860 fou annexada a Itàlia Entre els monuments de l’època romana es conserven restes de la muralla i l’arc d’August Cal destacar-ne la catedral s XII,…
Spoleto
Ciutat
Ciutat de la província de Perusa, a l’Úmbria, Itàlia.
Situada sobre els vessants del Monte Luco, és un centre agrícola, amb algunes indústries tèxtils i alimentàries Des del 1958 s’hi celebra el Festival dei Due Mondi de música i arts escèniques, fundat per GC Menotti Antiga ciutat umbra, esdevingué la colònia llatina de Spoletium 241 aC Bisbat des del segle III Fou capital d’un ducat longobard 517-1230 que comprenia tota la part muntanyosa de la Itàlia central Destruïda per Frederic Barba-roja 1155 i reconstruïda per Innocenci III, fou consignada 1198 al cardenal Gregorio Crescenzi Domini de l’Església 1230, després de moltes vicissituds,…
Taormina
Ciutat
Ciutat de la província de Messina, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Situada sobre una terrassa marina del mont Tauro, domina la costa jònica amb un bell panorama que abraça del cap Sant'Andrea al cap Taormina Estació climàtica hivernal i balneària, ha esdevingut un dels punts turístics més concorreguts de la Mediterrània Ocupada pels sículs i pels grecs, l’antiga Tauroménion fou conquerida per Dionís el 393 aC Andròmac, pare de Timeu, hi recollí els pròfugs de Naxos 358 aC Possessió d’Agàtocles i dels cartaginesos 315 aC, formà part del regne de Hieró II i, a la mort d’aquest, passà als romans Considerada, a la fi del s IX, capital de la Sicília bizantina,…