Resultats de la cerca

Reunit a Bretanya el 1272 i novament el 1317, fou incorporat definitivament el 1420 pel duc Joan VI Incorporada la Bretanya a França, fou erigit en ducat de Penthièvre el 1569 i donat a Sebastià de Luxemburg El 1697 Lluís XIV el concedí al seu fill natural el comte de Tolosa, i per matrimoni passà als ducs d’Orleans

Té indústries alimentàries És una població que es caracteritza per les seves construccions de rajola i terracota És notable l’església de Santa Maria de Colromano s XIV

Els seus pics principals són Les Ecrins 4 102 m, La Meije 3 893 m i Mont Pelvoux 3 496 m Hi ha un parc nacional

Lampedusa i Linosa són les illes principals Hi destaca el turisme

Sota el monestir, a gran profunditat, hi ha les coves que li han donat nom, en els corredors laberíntics de les quals reposen els cossos de nombrosos sants És centre important de pelegrinatge Fou un centre cultural i teològic molt important Al s XII, essent ja una laura famosa, escampà nombroses filials que esdevingueren centres espirituals dins el món eclesiàstic rus

D’agricultura fèrtil blat, lli i farratge i ramaderia important bovina, el seu centre és Dieppe

Situada al vessant oriental dels Apenins, al cor del Frignano, uneix l’Emília amb la Toscana Mercat agrícola, és també centre d’estiueig

La capital és Pavia

Situada a la plana del Po, a la vora esquerra del riu Ticino, prop de la seva confluència amb el Po, és un centre comercial i industrial Indústries siderúrgiques, de maquinària màquines de cosir i agrícoles, químiques, tèxtils, etc Universitat fundada el 1361 De primer dominada pels gals, més tard passà a Roma, sota la qual gaudí d’una gran prosperitat Destruïda per Odoacre 476, fou refeta pels llombards, que en feren llur capital Carlemany se n'apoderà 774 Comuna des del s XII, el 1359 passà al ducat de Milà Dominada per Castella 1525-1706 des de la batalla de Pavia, Àustria 1706-96, França…

Situada a la falda dels Nebrodi, fou edificada pels normands s XI sobre les ruïnes de Tindari Incendiada per ordre de Frederic II de Sicília per sostenir els güelfs dels Anjou, fou reconstruïda pels mateixos catalanoaragonesos L’antipapa Anaclet II l’erigí en diòcesi 1131 reconeguda més tard 1157 per Eugeni III